gam
personal
 

Gretel Ammann Martínez
Donostia 1947- Barcelona 2000,
Filòsofa, Feminista radical, Lesbiana separatista, militant i activista.

Infantesa i adolescència
Va néixer a Donostia al 1947. Quan tenia dos anys la família es traslladà a Barcelona, ciutat que ja no abandonà. Filla de mare basca i de pare austríac, malgrat ho va viure amb incongruència, mantingué sempre ambdues nacionalitats.
Va néixer sota la repressió franquista...; El seu pare fugia de l’alemanya nazi...; Estudià a l’escola alemana i ben aviat manifestà el  seu esperit crític, destacà per la creació d’un periòdic escolar, en aquest s’hi qüestionava el model d’escola, per això fou convidada a abandonar el centre.
De ben petita s’inicià i s’aplicà en diferents disciplines artístiques, l’escriptura, la pintura i el dibuix, la música...
 
Universitat i clandestinitat

En l’adolescència cantava i composava les seves cançons, ben aviat s’inicià en la fotografia, n’hi ha moltes del moviment feminista que ella mateixa revelava i regalava.
 Cursà filosofia a la UB (1966-70), a la Universitat hi va viure un període inquiet: lluites, vagues, manifestacions, moviments clandestins, formà part de l’AUS... Estudià Francès a la Sorbona (1971-72) allí connectà amb d’altres realitats reivindicatives.

Moviments reivindicatius i lluites

Milità en diferents partits FOC, MCC de Catalunya. A l’any 1973 la seva militància la portà a treballar a l’escola Tramuntana (Carmel), s’implicà en totes les reivindicacions veïnals del barri i de l’escola.
Participava en totes les lluites a favor de la Pau, dels drets de dones i la humanitat.
Fou activista del moviment Feminista i encapçalà el moviment Lesbià.
Escrigué moltes aportacions i ponències en trobades, congressos i jornades.
A l’any 1979  formulà a Granada, el feminisme de la diferència. Al 1980 obrí la primera Casa de la dona a Barcelona.

Seti i Creacions

A l’any 1982 va conèixer la Lola Majoral, amb qui establí una unió d’amor i convivència, juntes crearen el Centre d’ Estudis de la Dona “El Centro”, espai d’estudis, recerca i trobada de dones.
En aquest assentament hi trobem la seva etapa més fructífera,  creant i participant en diferents iniciatives de dones:el Grup Gram teatre de dones, la Red de Amazonas,  La nostra illa, Grup de Lesbianes Feministes, Laberint , etc...
A més d’organitzar molts actes reivindicatius: Primera Escola d’estiu de Dones 1986, Primera Setmana de Lesbianes a Barcelona, 1987, Setmana Europea de la ILLIS, Fires Internacionals del llibre Feminista, etc. Participà en totes les reivindicacions dels espais per a dones, des de la casa de la dona fins al CCDFB. Morí a Barcelona el 2 de maig de 2000, deixant un gran buit en el feminisme.
   
professional
creativa
politica
caixes
colecions
hemeroteca
inici