desembre 9th, 2013

146px-Nelson_Mandela-2008_Foto de la viquipediaEl dia 5 desembre va morir Nelson Mandela. Aquest dies es fan moltes ressenyes, comiats, reportatges, documentals etc. i a les tvs passen Invictus. Desde la Termomix el recordem a través dels escrits de  Feminist Philosophy, Guerrilla Feminism i la seva biografia a la viquipèdia.

Les Feminist philosophy

Les feministes observen amb tristesa la mort de Nelson Mandela, primer president negre de Sud-àfrica des de 1994 fins a 1999. Ell no era un èxit complet en el seu objectiu d ‘”una societat lliure de tot tipus de discriminació, sobretot la discriminació contra la dona”, però sí va presidir Sud-àfrica en un moment en que la nació va signar la Convenció de les Nacions Unides per posar fi a totes les formes de discriminació contra la Dona (CEDAW), que es refereix sovint com una declaració internacional de drets per a la dona, el 1993, i la va ratificar el 1995, cosa que els Estats Units encara ha de fer.

Moltes de nosaltres hem reflexionat sobre les paraules i accions de Nelson Mandela per escrit el nostre treball filosòfic, així que tanco amb amb les seves paraules: “La llibertat no pot aconseguir-se a menys que les dones s’han emancipat de totes les formes d’opressió … Els nostres esforços han de ser sobre l’alliberament de la dona, l’emancipació de l’home i la llibertat de les criatures.

les Guerrilla Feminism:

6 Coses  que no es diuen gaire:

1. Mandela va criticar la guerra d’Iraq i l’imperialisme nord-americà.
2. Mandela va cridar llibertat de la pobresa un “dret humà fonamental”.
3. Mandela va criticar la guerra contra el terror i l’etiquetatge dels individus com a terroristes, fins i tot Osama Bin Laden, sense el degut procés.
4. Mandela va cridar el racisme a Amèrica.
5. Mandela va abraçar a alguns dels majors enemics polítics dels Estats Units.
6. Mandela va ser un defensor acèrrim dels sindicats.

de la Viquipèdia….Mirant a la Viquipèdia alguna relació de Nelson Mandela amb la causa de les dones i trobo interessant la seva vida privada, els seus matrimonis i  crida l’atenció sobretot el que diu de l’últim matrimoni i del dot que va haver de pagar i com es va haver de negociar…

Matrimonis i descendència

Mandela es va casar tres vegades, fou pare de sis fills, vint néts i un nombre creixent de besnéts.[6]

Primer matrimoni

Mandela es va casar el 1944 amb Evelyn Ntoko Mase, que era de la seva mateixa regió, tot i que es varen conèixer a Johannesburg.[26] La parella es divorcià el 1957 després de 13 anys de matrimoni a causa de les nombroses absències de Mandela, la seva devoció a la causa revolucionària i el fet que formà part dels Testimonis de Jehovà, una religió que predica la neutralitat política.[27] La parella tingué dos fills, Madiba Thembekile (Thembi) (1946-1969) i Makgatho (1950-2005), i dues noies, totes dues anomenades Makaziwe (Maqui, nascudes 1947 i 1953). La seva primera filla va morir quan tenia tan sols 9 mesos i varen batejar la seva segona filla amb el mateix nom en el seu honor.[28]Thembi es va matar en un accident de cotxe el 1969 amb 25 anys i Mandela, llavors presoner, no va ser autoritzat a assistir al seu funeral.[29]Evelyn Mase va morir el 2004,[30] i Makgatho va morir de sida el 2005.

Segon matrimoni[

Winnie Madikizela-Mandela és també originària del Transkei i es varen conèixer també a Johannesburg, on ella va ser la primera treballadora social negra.[31] Es casà amb ell el 1958.[32] Tingueren dues noies, Zenani (Zeni), nascuda el 4 de febrer de 1958, i Zindziswa (Zindzi) Mandela-Hlongwane, nascuda el 1960 [31] Zindzi tenia només 18 mesos quan el seu pare va ser empresonat a Robben Island. Més tard, Winnie va estar molt afectada per la discòrdia familiar que reflectia els conflictes polítics del país, mentre que Mandela estava empresonat, el seu pare es convertí el ministre d’Agricultura del Transkei .[31] El matrimoni acabà amb una separació l’abril de 1992 i un divorci el març de 1996, a causa de divergències polítiques vinculades a la radicalització de Winnie.[33]

Encara que la seva fila Zindzi tenia records del seu pare, les autoritats sud-africanes no li autoritzaren cap visita entre l’edat de 4 a 16 anys.[34]Zindzi Mandela-Hlongwane es fa mundialment cèlebre quan el 1985, amb 14 anys, va llegir els discursos de Nelson Mandela refusant la seva llibertat condicional.

Tercer matrimoni

Mandela es va casar de nou el dia del seu vuitantè aniversari, el 1998, amb Graça Machel, nascuda Simbine, vídua de Samora Machel, antic president de Moçambic i aliat de l’ANC que havia mort en un accident aeri 12 anys abans.[35] El matrimoni va estar seguit de mesos de negociacions internacionals per establir el muntant del preu excepcional que havia de pagar-se al clan de Machel. Les negociacions són conduïdes pel sobirà tradicional de Mandela, el rei Buyelekhaya Zwelibanzi Dalindyebo.[36]

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

abril 19th, 2012

Manifestació per la llibertat dels 3 vaguistes presos

Diumenge 22, 18H Pl. Catalunya de Barcelona

El passat 29 de Març van ser detingudes 79 persones a tota Catalunya, 56 d’elles a Barcelona. A tres d’elles, el Javi, l’Isma i el Dani se’ls va decretar presó preventiva. Les causes més que jurídiques les trobem en la criminalització mediàtica i l’alarma social creada pel conseller d’interior, Felip Puig.

Després d’una vaga general que va aplegar milers i milers de persones al carrer volen criminalitzar la protesta, desviar el debat i que oblidem per què vam sortir al carrer.
Empresonen a tres persones, centenars estan a l’espera de judici, i deixen més de 100 ferits només a Barcelona, i a més ens amenacen amb noves mesures repressives tan des-de la Generalitat com des de l’estat espanyol.


En les pròximes setmanes L’Audiència Provincial ha de resoldre el recurs interposat tant per l’advocat del Javi, com pel de l’Isma i el Dani. I volem que sàpiguen que no estan sols.
Es per això que des de els grups de suport dels empresonats i de les detingudes del 29-M, us convidem a trobar-nos al carrer, a sentir-nos fortes juntes, i a cridar ben fort que els volem lliures i que exigim la retirada de càrrecs de totes les imputades de la vaga general.

Llibertat Javi, Isma i Dani!

Font: http://www.acampadadebarcelona.org/index.php/ca/acampadabcn/item/672-manifestaci%C3%B3-per-la-llibertat-dels-3-vaguistes-presos

Més informació: http://www.setmanaridirecta.info/noticia/els-mossos-desquadra-comencen-detenir-vaguistes-del-passat-29-marc

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

setembre 7th, 2011

Marie-Olympe-de-GougesCuando Olympe de Gouges (7 de mayo de 1748 – 3 de noviembre de 1793) publicó sus “Artículos de la Declaración de los derechos de la mujer y la ciudadana” en París, en septiembre de 1791, dio un salto cualitativo dentro la lucha por la igualdad entre los géneros.

La lectura contemporánea de sus exigencias puede inclinarnos a creerla una liberal inocente, pero son las singularidades, las desviaciones del dicurso típico y las lógicas de la política lo que importa, lo que perdura. Ella se puso -puso a la mujer- al centro de discurso, como emisora/reproductor de la lógica social del momento. No pide el reconocimiento de su capacidad intelectual, lo presupone y, como ciudadana, introduce sus propias demandas al Estado. Ella se sabía una igual y superó la necesidad de justificarse, salto que no puede llamarse más que “feminista”. Supongo que esta fue una de las razones para que, una vez eliminados los Girondinos, el poder del Comité de Salvación Pública la considerase tan peligrosa que era mejor dejarla -literalmente- sin cabeza: Fue guillotinada el 3 de noviembre de 1793. Según la declaración de un inspector de la policía y el periódico Le Journal del editor Perlet, entre otros testimonios, Olympe de Gouges subió al cadalso con valor y dignidad.

Dos siglos y dos décadas después, aún me veo -veo a muchas- en algunas de sus demandas. Otras nos reflejan a hombres y mujeres, tal y como ocurriera en la Francia revolucionaria. Valga este recordatorio para sumar a Olympe de Gouges a la lista de las imprescindibles en el camino -lleno de baches- de reinventar la libertad para toda la especie humana.

Es septiembre de 2011, la invocación de quienes tomaron la Bastilla por Libertad, Igualdad y Fraternidad igualmente repartidas siguen siendo un sueño, de esos pequeños sueños que… ayudan a vivir.

Artículos de la Declaración de los derechos de la mujer y la ciudadana

Fuente: http://es.wikipedia.org/wiki/Olympe_de_Gouges

I – La mujer nace libre y permanece igual al hombre en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden estar fundadas en la utilidad común.

II – El objetivo de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la Mujer y del Hombre; estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y, sobre todo, la resistencia a la opresión.

III – El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos.

IV – La libertad y la justicia consisten en devolver todo lo que pertenece a los otros; así, el ejercicio de los derechos naturales de la mujer sólo tiene por límites la tiranía perpetua que el hombre le opone; estos límites deben ser corregidos por las leyes de la naturaleza y de la razón.

V – Las leyes de la naturaleza y de la razón prohíben todas las acciones perjudiciales para la Sociedad: todo lo que no esté prohibido por estas leyes, prudentes y divinas, no puede ser impedido y nadie puede ser obligado a hacer lo que ellas no ordenan.

VI – La ley debe ser la expresión de la voluntad general; todas las Ciudadanas y Ciudadanos deben participar en su formación personalmente o por medio de sus representantes. Debe ser la misma para todos; todas las ciudadanas y todos los ciudadanos, por ser iguales a sus ojos, deben ser igualmente admisibles a todas las dignidades, puestos y empleos públicos, según sus capacidades y sin más distinción que la de sus virtudes y sus talentos.

VII – Ninguna mujer se halla eximida de ser acusada, detenida y encarcelada en los casos determinados por la Ley. Las mujeres obedecen como los hombres a esta Ley rigurosa.

VIII – La Ley sólo debe establecer penas estrictas y evidentemente necesarias y nadie puede ser castigado más que en virtud de una Ley establecida y promulgada anteriormente al delito y legalmente aplicada a las mujeres.

IX – Sobre toda mujer que haya sido declarada culpable caerá todo el rigor de la Ley.

X – Nadie debe ser molestado por sus opiniones incluso fundamentales; si la mujer tiene el derecho de subir al cadalso, debe tener también igualmente el de subir a la Tribuna con tal que sus manifestaciones no alteren el orden público establecido por la Ley.

XI – La libre comunicación de los pensamientos y de las opiniones es uno de los derechos más preciosos de la mujer, puesto que esta libertad asegura la legitimidad de los padres con relación a los hijos. Toda ciudadana puede, pues, decir libremente, soy madre de un hijo que os pertenece, sin que un prejuicio bárbaro la fuerce a disimular la verdad; con la salvedad de responder por el abuso de esta libertad en los casos determinados por la Ley.

XII – La garantía de los derechos de la mujer y de la ciudadana implica una utilidad mayor; esta garantía debe ser instituida para ventaja de todos y no para utilidad particular de aquellas a quienes es confiada.

XIII – Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración, las contribuciones de la mujer y del hombre son las mismas; ella participa en todas las prestaciones personales, en todas las tareas penosas, por lo tanto, debe participar en la distribución de los puestos, empleos, cargos, dignidades y otras actividades.

XIV – Las Ciudadanas y Ciudadanos tienen el derecho de comprobar, por sí mismos o por medio de sus representantes, la necesidad de la contribución pública. Las Ciudadanas únicamente pueden aprobarla si se admite un reparto igual, no sólo en la fortuna sino también en la administración pública, y si determinan la cuota, la base tributaria, la recaudación y la duración del impuesto.

XV – La masa de las mujeres, agrupada con la de los hombres para la contribución, tiene el derecho de pedir cuentas de su administración a todo agente público.

XVI – Toda sociedad en la que la garantía de los derechos no esté asegurada, ni la separación de los poderes determinada, no tiene constitución; la constitución es nula si la mayoría de los individuos que componen la Nación no ha cooperado en su redacción.

XVII – Las propiedades pertenecen a todos los sexos reunidos o separados; son, para cada uno, un derecho inviolable y sagrado; nadie puede ser privado de ella como verdadero patrimonio de la naturaleza a no ser que la necesidad pública, legalmente constatada, lo exija de manera evidente y bajo la condición de una justa y previa indemnización.

Font:220 aniversario del primer texto político feminista de Occidente escrit per Yasmín S. Portales Machado, publicat el 6 de setembre 2011 en el seu blog En 2310 y 8225 Desde San Cristobal de La Habana te cuento… solo mis creencias, mis experiencias y mis sueños.

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

abril 28th, 2011

les companyes Vocalia de Dones de l’ Associació de Veins i Veines de l’Esquerra de l’Eixample ens passen aquesta notícia sorprenent….

Una jutge de BCN concedeix l’adopció d’un menor a una lesbiana “per imperatiu legal”

La magistrada substituta al·lega que “l’ideal” és tenir pare i mare, ja que així ho va determinar Déu

Dijous, 28 de abril – El Periódico

Una resolució dictada “per imperatiu legal” per la jutge María Rosa Gutés Pascual, que actua com a substituta al Jutjat de Primera Instància número 19 de Barcelona, ha concedit l’adopció d’un nen de 2 anys a la parella d’una lesbiana (que ja tenia el menor en adopció), tot i considerar que “ja que Déu els va crear [als progenitors] home i dona, l’ideal seria que el menor comptés amb un pare i una mare, o amb un bon pare i una bona mare, si es prefereix”.

A l’acte, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, la jutge al·lega que la llei actual és “absurda” i conté observacions personals, com que “quan el pare exerceix les seves funcions correctament, fins i tot al tractar-se d’un [nen] baró, no es pot suplir ni equiparar amb una segona mare, per molt mare que sigui”. Fonts jurídiques van qualificar l’argumentació utilitzada per la jutge de discriminatòria.

La resolució afegeix: “Podem admetre que el menor comptarà a tots els efectes legals amb una nova figura materna [...], malgrat que, en els terrenys afectiu, educatiu i material, al menor només li caldria una sola figura materna”. Gutés aprofita el capítol de raonaments jurídics de la resolució, datada el 23 de març passat, per criticar la llei d’unions estables de parelles del 2005, també coneguda com a llei de parelles homosexuals. D’aquesta diu que “dóna simplement per suposat que l’interès del menor es pot satisfer igualment amb un pare i una mare, que amb dos pares o amb dues mares, quan és com a mínim molt discutible”. “No es pot negar que és bo que [el nen] conegui directament el que és un model de pare i un model de mare”, afegeix l’acte.

>> Más información en e-Periódico


Font: Una jueza de BCN accede a dar un niño a dos lesbianas solo “por imperativo legal” - J. G. ALBALAT / M. J. IBÁÑEZ / Barcelona, elperiodico.com, dijous 28/4/2011

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=28/04/2011&idioma=0&doc_id=763d00fb-e2f8-47b2-b7f2-4f2cc2455410

entrades relacionades

No
Comments

Tags:

abril 1st, 2011

logo Women of Zimbabwe Arise - Dones de Zimbabwe en peusBULAWAYO, Zimbabwe, 30 mar (IPS) – “Les dones a Zimbabwe són vistes com un important grup demogràfic que els polítics volen explotar per obtenir suport”, va dir l’activista Ntombikayise Mswela. “Però quan prenem els carrers per exigir respecte del mateix govern, ens llancen a presó”.

“Encara no hem vist cap sinceritat (de les autoritats) en la protecció dels nostres drets”, va dir a IPS. Per Mswela, les dones són usades en iniciatives del govern, “com els últims esforços per recol·lectar signatures per a la petició contra les sancions” internacionals.

Al començament d’aquest mes, el president Robert Mugabe va llançar una campanya per recol·lectar dos milions de rúbriques amb l’objectiu de pressionar a la Unió Europea i a Estats Units al fet que remoguin les “sancions il·legals contra el poble de Zimbabwe”.

Un gran nombre de dones han recolzat la campanya però, enfront de la repressió contra les activistes de gènere, moltes s’han desil·lusionat.

Les activistes assenyalen que els polítics han encadenat els seus esforços per iguals oportunitats, i l’activisme de gènere es troba marginat. Només unes poques valentes encara enfronten al govern.

“Simplement mirin quantes dones van acabar darrere de les reixes en els últims anys per animar-se a sortir als carrers i parlar sobre la violació dels seus drets”, va dir l’activista Thelma Dube a IPS.

Dube va parlar en el marc d’una prohibició nacional a les marxes de carrer que estaven planificades per a la commemoració aquest any del Dia Internacional de la Dona, el 8 d’aquest mes.

Moltes dones temen ser ara identificades com a activistes perquè podrien sofrir “represàlies” d’homes.

“No veig moltes dones, educades o no, sortint en grans nombres amb pancartes i demandat ser sentides, tot i que el govern parla de respectar els seus drets”, va assenyalar Dube.

Al febrer, activistes de l’organització Dones de Zimbabwe dempeus (WOZA) van ser arrestades a la ciutat de Bulawayo abans que sortissin al carrer, mentre que unes altres van ser detingudes al costat de la prominent lluitadora per la democràcia Munyaradzi *Gwisai, acusada de traïció al començament d’aquest mes per suposadament haver estat part d’un grup que *complotaba una revolta popular “a l’estil d’Egipte”.

Segons una declaració de WOZA de l’1 d’aquest mes, les dones arrestades en Bulawayo van ser torturades per la policia.

“Tots aquí saben que només pots parlar en públic sobre temes que estan en concordança amb la forma de pensar d’alguns partits polítics. Una vegada que alces el teu cap, ràpidament ets identificada com a activista o com a defensora d’una sort d’agenda contrària al status quo. Això està malament”, va dir a IPS una experta en gènere d’una de les universitats estatals de Zimbabwe.

“Al final, les dones acaben optant per limitar-se a lluitar en forma silenciosa per les seves famílies”, va afegir.

L’experta va parlar amb IPS a condició de mantenir l’anonimat per temor a represàlies, un dels molts exemples de la falta de llibertat acadèmica en aquest país, especialment per a les dones.

El Ministeri d’Assumptes Femenins, de Gènere i Desenvolupament Comunitari ha estat a l’avantguarda de la lluita per l’enfortiment econòmic de les dones i la defensa dels seus drets, però grups com WOZA sostenen que això no és suficient.

“És difícil per alguns assumir aquests missatges mentre nosaltres som sempre arrestades per marxar i per fer campanya per alimentar als nostres fills i portar-los a l’escola”, va dir una activista de WOZA que també va demanar no ser identificada. Ella ja va ser diverses vegades detinguda en Bulawayo.

“Les marxes pro-governamentals són permeses, però no les nostres, que són bàsicament apolítiques. Així que és difícil prendre de debò al Ministeri d’Assumptes Femenins”, va assenyalar.

L’activista és una de les vàries dones del carrer que afirmen haver perdut interès en política, una situació que podria afectar els esforços per incrementar la presència femenina en la presa de decisions.

“Les dones en Bulawayo generalment tenen desconfiança dels polítics”, especialment del govern, va assenyalar.

La representació femenina al parlament de Zimbabwe és actualment de 15 per cent, per sota de la mitjana regional de la Comunitat per al Desenvolupament d’Àfrica Austral, de 24 per cent, segons xifres de 2010 de la Unió Interparlamentària.

Si més dones com Dube es desinteresen de la política, és possible que la seva representació disminueixi en les properes eleccions, tret que s’estableixin quotes.


Font: Mujeres ahuyentadas de la política.
Por Ignatius Banda. IPS 30 de març 2011, ZIMBABWE. http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=97869

WOZA: http://wozazimbabwe.org/ i http://en.wikipedia.org/wiki/WOZA

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

febrer 19th, 2011

haitianes. gallegues. italianes. navarreses. catalanes, basques i sueques. les imatges et portaran fins a la informació publicada.

La Xunta recorta los derechos de la mujer con su ley de familia. Mariola Moreno. publico.es

No habrá Haití sin haitianas. Emilia Laura Arias Domínguez. Especial: el papel de las mujeres en la reconstrucción. pikaramagazine.com

Un millón de mujeres contra el ‘berlusconismo’. Sabina Zaccaro. periodismohumano.com

manifiesto diverGENte / manifestu GENerANITZa. DIVERGENERANITZAK. http://divergeneranitzak.blogspot.com

Agencias de género: periodismo democrático e inclusivo. Sandra Chaher. artemisanoticias.com.ar

—-
Temes Fotomagazine núm.1 (febrer 2011):
La Xunta recorta los derechos de la mujer con su ley de familia. Mariola Moreno. publico.es
No habrá Haití sin haitianas. Especial: el papel de las mujeres en la reconstrucción. Emilia Laura Arias Domínguez. pikaramagazine.com
Un millón de mujeres contra el ‘berlusconismo’. Sabina Zaccaro. periodismohumano.com
Manifiesto diverGENte / Manifestu GENerANITZa. DIVERGENERANITZAK. divergeneranitzak.blogspot.com
Agencias de género: periodismo democrático e inclusivo. Sandra Chaher. artemisanoticias.com.ar

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, , , , ,

gener 26th, 2011

Fem difusió de la crida a l’acció d’Avaaz.org.  Fecha: 25 de enero de 2011 16:46.


Las ‘Violaciones Correctivas’, esa práctica salvaje de violar a las lesbianas para ‘curarlas’ de su orientación sexual,  suponen una verdadera crisis in Sudáfrica. Pero un grupo de valientes activistas ha lanzando una llamada mundial para lograr ayuda para poner fin a estos atroces Crímenes de Odio, y parece que el gobierno está empezando a responder. Démosles nuestro apoyo. Firma la petición y envía este mensaje a todos tus amigos!


Signez la pétition!

Millicent Gaika fue maniatada, torturada y violada durante cinco horas por un hombre que alardeaba de estar ‘curándola’ de su homosexualidad.

Sobrevivió de milagro, pero no se trata de un caso aislado. Este crimen espantoso constituye una práctica habitual en Sudáfrica, donde las lesbianas viven aterrorizadas ante los posibles ataques. Pero nadie aún ha sido condenado en ningún caso de ‘violación correctiva’.

Sorprendentemente, un grupo de valerosas activistas provenientes de una casa-refugio en Ciudad de Cabo están arriesgando sus vidas para conseguir que el caso Millicent sirva para lograr cambios. Su llamamiento al Ministro de Justicia ha explotado en una petición de más de 140,000 firmas, lo que le ha forzado a aparecer en la televisión del país. Pero el Ministro todavía no ha respondido a sus demandas de acción.

Desde todos los rincones del mundo, encendamos una luz sobre este horror. Si somos suficientes los que nos unimos para amplificar e intensificar esta campaña, podremos llegar hasta el mismo Presidente Zuma, responsable último de la defensa de los derechos constitucionales. Pidámosles a Zuma y al Ministro de Justicia que condenen públicamente las ‘violaciones correctivas’, ilegalicen estos crímenes de odio, y garanticen su aplicación inmediata, junto con programas de educación pública y protección para los supervivientes. Firma la petición ahora y compártela con todos tus conocidos. Se la entregaremos al Gobierno Sudafricano junto a nuestros aliados en Ciudad del Cabo:

https://secure.avaaz.org/es/stop_corrective_rape/?vl

Sudáfrica, conocida como la “Nación del Arco Iris”, ha levantado admiración mundial por sus esfuerzos en la lucha contra la discriminación tras el periodo del ‘apartheid’, siendo el primer país cuya constitución estableció la protección de todos los ciudadanos contra la discriminación por motivos de orientación sexual. Pero sólo en Ciudad del Cabo, la organización local Luleki Sizwe ha registrado más de una ‘violación correctiva’ por día, y la impunidad sigue reinando.

La práctica de la ‘Violación Correctiva’ se basa en la idea escandalosa y totalmente falsa de que una mujer lesbiana puede ‘convertirse en heterosexual’ si es violada, pero lo cierto es que este atroz crimen ni siquiera es considerado como un “crimen de odio” en Sudáfrica. Las víctimas son a menudo mujeres negras, lesbianas, y marginadas. Ni siquiera la brutal violación en grupo y el asesinato en el año 2008 de Eudy Simelanede, la heroína nacional y antigua estrella de la selección sudafricana de fútbol femenino, logró darle un vuelco al problema. La semana pasada, el propio Ministro Radebe insistió en que el motivo es irrelevante cuando se trata de crímenes como la ‘violación correctiva’.

Sudáfrica se ha convertido en una capital mundial de la violación. Una niña sudafricana que nazca hoy tiene más probabilidades de ser violada que de aprender a leer. Es algo impensable, pero una cuarta parte de las niñas sudafricanas son violadas antes de cumplir los 16 años. Son muchas las raíces del problema: la percepción de la existencia de unos ‘derechos’ masculinos (el 62 por ciento de los chicos mayores de 11 años creen que forzar a alguien sexualmente no constituye un acto de violencia), el empobrecimiento, los asentamientos superpoblados, el número de hombres desempleados y excluidos, la aceptación por parte de la comunidad. Y, en los pocos casos en los que las agresiones se denuncian ante las autoridades, se encuentran con una respuesta policial lamentable y unas decisiones judiciales excesivamente permisivas.

Estamos ante una catástrofe humana. Pero Luleki Sizwe y nuestros aliados de Change.org acaban de abrir una pequeña ventana de esperanza en la lucha contra dicha barbaridad. Si en el mundo entero uniésemos ahora nuestras voces en apoyo de estas valientes activistas, podríamos lograr que hubiese justicia para Millicent y la adopción de medidas a nivel nacional para poner fin a las ‘violaciones correctivas’:

https://secure.avaaz.org/es/stop_corrective_rape/?vl

Se trata, a fin de cuentas, de una batalla contra la pobreza, el patriarcado y la homofobia. Frenar la marea de violaciones requerirá de un fuerte liderazgo y de acciones coordinadas dirigidas a lograr una profunda transformación en Sudáfrica y en todo el continente. El Presidente Zuma es un Zulú tradicionalista, el cual también se ha visto sometido a un juicio por un caso de violación. Aun así, el año pasado condenó públicamente el arresto de una pareja gay en Malawi. Asimismo, en respuesta a la enorme presión ciudadana nacional e internacional, Sudáfrica aprobó finalmente una declaración formal de las Naciones Unidas oponiéndose a la ejecuciones extrajudiciales en casos relativos a la orientación sexual.

Si nos unimos en masa a esta llamada mundial a la acción, podremos presionar a Zuma para que tome partido, impulse las acciones gubernamentales que tanto se necesitan, e inicie un debate nacional que cambie sustancialmente las actitudes de la población hacia las violaciones y la homofobia en Sudáfrica. Firma ahora y corre la voz:

https://secure.avaaz.org/es/stop_corrective_rape/?vl

Casos como el de Millicent nos pueden llevar a perder la esperanza. Pero cuando los ciudadanos nos unimos con una sola voz, podemos transformar prácticas y normas injustas, por muy arraigadas que estén en la sociedad. El año pasado en Uganda, logramos generar una gigantesca ola de presión pública que llevó al gobierno a retirar una propuesta legislativa que habría condenado a muerte a muchos homosexuales ugandeses. Y también fue la presión mundial en apoyo de un valeroso grupo de activistas nacionales lo que empujó a los líderes de Sudáfrica a abordar la crisis del SIDA que estaba apoderándose del país. Unamos nuestras voces ahora reclamando un mundo en el que cada ser humano puede vivir sin miedo a sufrir este tipo de abusos.

Con esperanza y determinación,

Alice, Ricken, Maria Paz, David y el resto del equipo de Avaaz

MÁS INFORMACIÓN:

Lesbianas sometidas a “violación curativa” (IPS):
http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=93212

Blog de Luleki Sizwe, la organización Sudafricana que está liderando la campaña pidiendo al gobierno que ponga fin a las ‘violaciones correctiveas’, a la vez que ofrece ayuda a las víctimas (en inglés):
http://lulekisizwe.wordpress.com

Lesbianas sudafricanas expuestas a violación ‘curativa’ (AWID):
http://www.awid.org/esl/Temas-y-Analisis/Library/Lesbianas-sudafricanas-expuestas-a-violacion-curativa

Petición lanzada en Change.org por activistas de Luleki Sizwe (en inglés):
http://humanrights.change.org/petitions/view/south_africa_declare_corrective_rape_a_hate-crime

Violacion Correctiva de lesbianas en Sudáfrica en incremento (Colegas):
http://www.colegaweb.org/index.php/reportajes-noticias-114/4334-violacion-correctiva-de-lesbianas-en-sudafrica-en-incremento

El caso de Eudy Simelane: violada y asesinada tan sólo por ser lesbiana (El Mundo):
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/03/13/solidaridad/1236928818.html

Entrevista televisada con el Ministro de Justicia Radebe (South African Broadcasting Corporation) (en inglés):
http://www.youtube.com/watch?v=lkx-PYqHM0U

“La verguenza de Sudáfrica: el aumento de las violaciones infantiles” (The Independent – en inglés):
http://www.independent.co.uk/news/world/africa/south-africas-shame-the-rise-of-child-rape-1974578.html

“Las víctimas de la homofobia en Gauteng, Sudáfrica” (estudio en inglés del Centre for Applied Psychology, Universidad de Sudáfrica):
http://www.avaaz.org/out_ucap_gauteng_study

“Prevención de las violaciones y la violencia en Sudáfrica” (Medical Research Council – en inglés):
http://www.mrc.ac.za/gender/prev_rapedd041209.pdf

Web Bug from http://www.avaaz.org/act/open/923740401.gif
¿Quieres contribuir a construir la comunidad de Avaaz? Somos una organización enteramente sostenida por pequeñas donaciones individuales y no aceptamos dinero de gobiernos o corporaciones. Nuestro dedicado equipo de campañas se asegura de que todas las contribuciones, incluso las más pequeñas, dan un alto rendimiento: clic aquí para donar!.




Avaaz es una red de campañas mundial de 6.5 millones de personas,
que trabaja para conseguir que las opiniones y valores de la gente en todo el mundo modelen los procesos de toma de decisión. El vocablo “Avaaz” significa “voz” o “canción” en muchos idiomas. Los miembros de Avaaz pertenecen a todas las naciones del mundo; nuestro equipo está ubicado en 13 países a lo largo de 4 continentes y opera en 14 idiomas. Para conocer más sobre las campañas más importantes de Avaaz, haz click aquí, o síguenos en Facebook o Twitter.

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

gener 9th, 2011
sufragistes,  feministes

sufragistes

El Dia Internacional de la Dona (8 de març) és un dia mundial de la celebració de les fites aconseguides per les dones del passat, present i futur… Aquest 2011  serà el Dia Internacional de les Dones del Centenari 1911-2011

A Ca la Dona ja s’organitzen les reunions (12 de gener: 19h) per preparar el 8 de març  a Barcelona.  Participa!  cada dia és 8 de març….

Hi ha gent a la que sobta que celebrem encara el 8 de març.  Però hi ha molta feina (i reivindicacions) a fer encara, només cal donar una ullada a l’Informe mundial les dones al món 2010, als resultats de la 1a enquesta de violència masclista a Catalunya (desembre 2010), els articles de la Revista Ciudadanas del mundo núm7 sobre la desigualtat salarial, o a l’article Els drets de les dones al 2010 escrit per Núria Pumar i Argèlia Queralt. IDHC, publicat a La Independent.  Per cert, l’article  s’il·lustra amb  la postal per un millor 2008 de Ca la Dona reeditada per tornar reivindicar,  30 anys més tard, el dret a l’avortament lliure i gratuït.

[Informe mundial les dones al món 2010, preparat per la Divisió d'Estadística de Nacions Unides, departament Economia i Assumptes socials (UN DESA) cada 5 anys, des de 1990.

Revista Ciudadanas del mundo núm.7, setembre 2010, és la revista feminista editada per la Plataforma Andaluza de apoyo al Lobby Europeo de Mujeres.]

8 de març. Origen del Dia Internacional de les Dones

El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

Antecedents

Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.

D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

Els fets de Nova York

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).

En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

El dret a vot

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.

La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

La primera celebració

A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.

Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.

El 8 de març

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Data d’actualització informació Origen del 8 de març : 18.11.2008 – Institut català de les dones.

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

desembre 27th, 2010

Continua oberta la  campanya d’apostasia col·lectiva “Apostasia és alegria” … Pots portar la documentació a Ca la Dona (Casp 38, pral. bcn) fins el 27 de gener!

Cartell Apostasia és alegria

Cartell Apostasia és alegria

El procediment per a fer l’apostasia és molt senzill. Consisteix en imprimir dues còpies del formulari de l’arquebisbat que correspon al territori a on s’està EMPADRONAT/DA i omplir-lo.Només cal fer molt bé una cosa, i és posar el nom COMPLET de la parròquia a la que et van batejar i el municipi al que forma part. És MOLT important que no hi hagi errades ortogràfiques en aquest nom.

Després només cal fer una fotocòpia del DNI (per ambdues cares) i portar-ho tot a un dels punts de recollida de la documentació adherits a la campanya col·lectiva Apostasia és alegria….fins el 27 de gener.

LLOCS DE RECOLLIDA DE LA DOCUMENTACIÓ AIXÍ COM L’ADREÇA PER ENVIAMENTS POSTALS: http://apostasiaesalegria.blogspot.com/2010/11/adreca-postal.html

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

desembre 12th, 2010

Campanya Apostasia és alegria

Cartell Apostasia és alegria

Cartell Apostasia és alegria

El procediment per a fer l’apostasia és molt senzill. Consisteix en imprimir dues còpies del formulari de l’arquebisbat que correspon al territori a on s’està EMPADRONAT/DA i omplir-lo.Només cal fer molt bé una cosa, i és posar el nom COMPLET de la parròquia a la que et van batejar i el municipi al que forma part. És MOLT important que no hi hagi errades ortogràfiques en aquest nom.

Després només cal fer una fotocòpia del DNI (per ambdues cares) i portar-ho tot a un dels punts de recollida de la documentació adherits a la campanya col·lectiva Apostasia és alegria.

També ho pots fer arribar per correu ordinàri a la direcció de la campanya. Teniu temps per a fer-ho fins el dia 17 de desembre.

LLOCS DE RECOLLIDA DE LA DOCUMENTACIÓ AIXÍ COM L’ADREÇA PER ENVIAMENTS POSTALS: http://apostasiaesalegria.blogspot.com/2010/11/adreca-postal.html

MANIFEST ALEGRE en el que es convida a participar de la campanya

Amigues i amics, animades per la visita a Barcelona del Sr. Ratzinger, cap de l’Església catòlica, i conegut popularment com a Beneït Sexe (en castellà “Bendito el Sexo”), a unes quantes amigues i amics que, com tantes altres, vam ser apuntades al club catòlic sense permís, via bateig, se’ns va despertar aquell vell cuc que segur que coneixeu i que fa que ens preguntem: per què seguim formant part oficialment d’un club que desplega el seu poder pel costat fosc de la força?

Algú ens deia que l’Església catòlica és més que un club… sí, però quin club! Algunes característiques que ens vénen al cap són, entre d’altres:

* que assumeix que els plaers del cos i de l’ànima són menyspreables;

* que estimula el sofriment propi i l’aliè com a forma digna i desitjable de vida… i mort;

* que lloa la figura d’un home torturat com a exemple a adorar i seguir;

* que predica la pobresa i practica el luxe;

* que segrega les dones de la gestió pública i dels poders de decisió, mentre treballa activament per relegar-les a un paper de costellam obedient;

* que compta amb un líder (que ens visita com a cap d’Estat) que de jove va formar part de les joventuts nazis i que de gran ens recorda a l’Emperador de Star Wars;

* que encobreix diversos escàndols d’abusos sexuals a menors procurats pels membres més distingits del club;

* que assenyala l’homosexualitat com a pràctica diabòlica i com a única culpable de la pederàstia dels membres del club acusats de crims contra menors;

* que promou l’extensió descontrolada del VIH i d’altres infeccions arreu del món; * i un llarg etcètera, de ben segur que te’n vénen d’altres…

Déu n’hi do… (mai millor dit) Davant d’aquesta situació, ens alegrem que el Sr. Ratzinger ens vulgui visitar, i ens recordi que no hem vingut a aquest món per patir ni per promoure el sofriment de ningú, que ens agrada somriure i gaudir, que preferim esforçar-nos a sacrificar-nos, que volem parlar de responsabilitat i no de culpa, i que no ens molesten les neures de la gent perquè ens encanten les neules amb xocolata, perquè riure és viure!

I és per tot això, perquè fem l’aposta per la gent i l’alegria, i perquè com més serem més riurem, que declarem, solemnement, fins que la mort ens separi, que APOSTASIA ÉS ALEGRIA :D

web campanya: http://apostasiaesalegria.blogspot.com/

o http://www.apostasiaesalegria.tk/

icona apostasia

icona apostasia

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

desembre 4th, 2010

Per deixar de formar part d’una de les institucions més retrògrades que continuament atempta contra les nostres llibertats.
Per deixar d’estar comptabilitzada com a fidel apostòlica catòlica i romana.
Per estar oficialment fora d’aquesta institució sexista, fascista i homófoba.

La declaració d’apostasia és una forma de manifestar el desacord amb la política social, sexual i econòmica de l’esglesia catòlica, deixant clar que NO ens representa i que no desitgem que rebi, dels pressupostos de l’estat, subsidis ni privilegis en nom nostre.

com diuen a la Viquipèdia: “L’apostasia (del grec ap?stas?a, “desertar” o “revoltar-se”, de ap?, apo, “fora, a part”, stas??, stasis, “posició”) és l’acte de renunciar a la religió què hom professa (o a la que està reconegut).

En el catecisme de l’església catòlica hi trobam múltiples referències a aquesta noció, entre les quals s’establix que l’apostasia és una ruptura que lesiona la unitat de l’Església, juntament amb l’heretgia i el cisma.

L’apostasia té un sentit especial en el catolicisme si es mira des del prisma del que és batejat sense tenir la capacitat per a consentir: el bateig introduïx el nen a la comunitat catòlica com a membre d’aquesta, a pesar que ell no és conscient d’això i no ha triat lliurement ser batejat. El Codi de Dret Canònic no contempla, malgrat això, l’apostasia com una opció dels fidels, sinó només com un delicte.

No obstant això, el mateix codi establix en el cànon 393 que el bisbe diocesà representa a la diòcesi en tots els negocis jurídics. És per això que és el bisbe qui té competència per a acceptar l’apostasia d’un fidel i, en última instància, la Conferència Episcopal és qui podrà decidir si s’accepta o no l’apostasia en el nostre país. A Espanya, els individus que han arribat a la majoria d’edat poden apostatar.” Consulta l’article, és força complert sobre el concepte general en la religió i altres accepcions sobre l’apostesia.

A Espanya hi ha 2 vies per exercir aquest dret: declaració d’apostasia i dret d’oposició (llei de protecció de dades de caràcter personal).

Les declaracions d’apostasia són tramitades per la diòcesi en la qual residim, qualsevol persona pot realitzar l’apostasia en qualsevol moment, qualsevol persona que ho vulgui pot coordinar apostasies col·lectives, i qui ho desitgi es pot sumar a la que s’ha organitzat a Catalunya amb aquest mes de desembre de termini. L’Església no sempre es mostra favorable a fer efectives les baixes individuals, però sí que sol fer-ho en el cas de les col·lectives per tal d’evitar el ressò mediàtic d’aquestes accions.

El dret d’oposició consisteix a sol·licitar que siguin eliminades totes les teves dades personals dels arxius de l’esglèsia catòlica, fet que implica una baixa total. En cas que no ho facin, cal fer una denúncia davant l’AGPD, Agència Espanyol de Protecció de Dades.

COMPTE SI OPTES PER AQUESTA VIA:  “El dret d’oposició facilita els tràmits per a una una eventual denúncia davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD). Era una via que individualment garantia un alt grau d’èxit fins que el Tribunal Suprem hi va dir la seva. El conflicte entre l’Església i l’AGPD va arribar als tribunals. En un primer moment de la lluita judicial, l’Audiència Nacional va sentenciar a favor de l’AGPD esgrimint que els Llibres de Baptismes són fitxers de dades de caràcter personal, el registre al Llibre de Baptisme constitueix “almenys una aparença” en cas de pertànyer a l’Església Catòlica i que la inviolabilitat dels arxius de l’Església no és predicable davant el/la ciutadà/ana a l’exercici del seu dret fonamental a decidir sobre les seves dades personals.

Finalment, però, l’octubre del 2008, l’Església va recórrer el cas al Tribunal Suprem, el qual va sentenciar definitivament a favor d’aquesta, sostenint que “l’Església no té l’obligació d’inscriure les declaracions d’apostasia en el Llibre de Baptismes”, i acabant així de soca-rel amb la previsible festa d’apostasies que es veia a venir.

En l’actualitat, l’AGPD té interposat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Mentre el TC es decideix a fer alguna cosa, l’apostasia per la via del Dret d’Oposició està paralitzada. L’acció massiva i l’amenaça d’alarma social es presenta, doncs, com l’única alternativa. ” Contingut de l’article L’Apostasia Col·lectiva, una via organitzada per trencar amb l’Església Catòlica de Llibertat.cat

EL PROCEDIMENT per a fer l’apostasia és molt senzill.

Consisteix en imprimir dues còpies del formulari de l’arquebisbat que correspon al territori a on s’està EMPADRONAT/DA i omplir les 2 còpies i signar-les.   IMPORTANT QUIN ARQUEBISBAT TOCA: on s’està EMPADRONAT/DA, no per on et van batejar, ni res semblant, només has de mirar a quina diòcesi pertany el municipi on estàs EMPADRONAT/ADA, i veure a quin arquebisbat es correspon. Mira on et toca aquí:
IMPORTANTISSIM !!! HEU D’IMPRIMIR EL FORMULARI EN UNA SOLA FULLA (PER DAVANT I PER DARRERE)

OMPLINT EL FORMULARI….Només cal fer molt bé una cosa, i és posar el nom COMPLET de la parròquia a la que et van batejar i el municipi al que forma part. És MOLT important que no hi hagi errades ortogràfiques en aquest nom. Esbrina el NOM COMPLET de la parròquia en què et van batejar.

Després només cal fer una fotocòpia del DNI (per ambdues cares) i enviar la documentació, per correu certificat, a la seu de la diòcesis (bisbat/arquebisbat) a la que pertanyi el lloc de la teva residència. IMPORTANT: indicar a l’exterior del sobre “Referència: apostasia”. MILLOR EL DNI COMPULSAT, així que el compulses a una comisaria (gratuït).

Trobes totes les direccions de les diòcesis les trobes llistades aquí: http://www.conferenciaepiscopal.es/diocesis/diocesis.htm . Utilitza també aquesta web per trobar el nom exacta de la parròquia on et van batejar.

Si tens possibilitat de resoldre els tràmits presencialment, pots enllestir el procés en un matí, concertant una visita amb la Secretaria General de l’arquebisbat que et toqui.

Al cap d’un mes de la sol·licitud, passa’t per la parroquia on vas ser batejada/batejat i averigua si realment han suprimit les teves dades. De fet, no caldria anar-hi….en el termini d’us mes ja hauries d’haver rebut contestació a la teva sol·licitud.

Tant si et posen problemes, demanen diners, notaris… com si no reps resposta a la teva sol·licitud….DENUNCIA A L’ESGLÈSIA DAVANT L’AGPD (omplir el model Denuncia ante la Agencia… corresponent i enviar per correu certificat a Agencia Española de Protección de Datos. c/Jorge Juan, 6.28001 Madrid. http://www.agpd.es)

Dóna una ullada:
- al pas núm.6 de l’artícle  Cómo apostatar: La apostasía en seis pasos. Com tramitar la declaració d’apostesia de manera efectiva segons l’experiència personal de la Maria, el gener a Madrid 2010.

- a la web de Pepe Rodríguez  on trobaràs Instrucciones, observaciones, datos de interés, aspectos jurídicos y modelo de formulario para apostatar de la Iglesia católica

Les campanyes d’apostasia col·lectives acostumen a centralitzar la recollida de documentació per lliurar-la col·lectivament al registre de l’arquebisbat corresponent. S’aprofita el moment per convocar als mitjants i fer soroll públicament. S’organitzen des de ja fa anys i per tot arreu. Una de les últimes a Catalunya: campanya Apostasia es alegia…fins el dia 17 de desembre 2010.

Més informació:

http://ateus.org/?page_id=49 Apostasia. Trobaràs els diferents models de documents per execir el dret a l’apostesia i els models per exercir el dret d’oposició i, fins i tot, models de denúncia davant l’AGPD. Web Ateus.org

http://www.conferenciaepiscopal.es/diocesis/diocesis.htm Trobaràs tota la info dels bisbats/arquebisbats i parroquies de totes les diòcesis d’Espanya

http://www.conferenciaepiscopal.es/scripts/municipios/busca.idc Cercador de diòcesis, només cal posar el nom del municipi

Apostasies col·lectives:
http://www.apostasiacolectiva.org/ – Apostasía colectiva nuestra américa 2010
http://apostasiaesalegria.blogspot.com/ – Apostasia és alegria

http://ensesborrem.wordpress.com/ – Apostasia col·lectiva promoguda per un grups de veïnes i veïns de Sabadell.

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/7782 – Nosaltresmarxem, Apostasia col·lectiva iniciada a Sants, 2008.

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,