agost 19th, 2014

Yanar Mohammed, Presidenta Organization of Women’s Freedom in Iraq (OWFI)3er article que repliquem, traduït, sobre la guerra d’Iraq estiu 2014: Under Isis, Iraqi women again face an old nightmare: violence and repression, 3 de juliol 2014, autora Yifat Susskind, MADRE, publicat també a the guardian.

Els milicians estan utilitzant la violació i brutalitat per controlar a les dones que no han deixat de mobilitzar-se des de l’ocupació nord-americana

En un informe vídeo PBS NewsHour al juny, militants extremistes d’ISIS en desfilada a Mossul, Iraq , una de les primeres ciutats a caure al seu atac a principis de juny. Els homes armats estan penjant de la part posterior de camions, com les pel · lícules. Un lluitador s’inclina per la finestra del cotxe, movent el dit. El material ofereix una traducció. El lluitador ha vist una dona, i ell l’està demanant que es cobreixi.

És així com s’imposa una agenda extremista: el cos de les dones. Aquest combat tot just havia arribat a Mossul però, la seva primera ordre del dia ens dóna una visió esgarrifosa d’una estratègia més àmplia, que s’adreça a les dones amb la repressió i la violència. En les últimes setmanes, a les dones que viuen sota control Isis han perdut el control de les seves cases i han estat violades . Elles han rebut ordres per cobrir-se plenament i romandre a la casa .

L’Iraq s’enfonsa en la guerra, les dones no només estan en la primera línia: són el camp de batalla. Però aquesta és la part que els informes de molts mitjans de comunicació han perdut: no són només víctimes;  són les primeres a respondre de manera crítica.

Per entendre això, hem de retrocedir als pitjors dies de la violència sectària que va esclatar sota l’ocupació nord-americana. En aquells anys sagnants, els EUA va  desmantellar la secular burocràcia del govern de l’Iraq. Va imposar un sistema que assigna el poder polític d’acord amb la secta religiosa, convertint una diferència teològica en una divisió política perillosa.

Els EUA també van recolzar milícies que fan complir aquesta bretxa amb brutalitat i utilitzen els diners dels EUA, entrenament i armes per imposar la seva pròpia agenda fonamentalista en la població. Sota el govern dels Estats Units, les milícies sectàries van llançar una campanya de terror, perseguint activistes, artistes, gent de l’acadèmia i tothom que va desafiar la seva visió de la societat. Les dones van ser blanc específic. El 2008, el graffiti a les parets de la ciutat de Bàssora va amenaçar , “La seva maquillatge i la seva decisió de renunciar al vel li portarà la mort.”

Les dones no estaven fora de perill a casa, sobretot després dels clergues dels partits polítics habilitats per Estats Units van donar suport “crim d’honor” com un deure religiós per a les famílies a la conducta de la dona.

En resposta, les dones iraquianes es van mobilitzar en una manera sense precedents. Per exemple, la Organització de la Llibertat de les Dones a l’Iraq (OWFI), una organització associada a MADRE, va crear una xarxa de cases de seguretat subterrànies per a les dones que fugen de la violència a la llar i als carrers. En condicions d’ocupació militar, la guerra civil i fonamentalistes caces de bruixes, les dones de OWFI van pronunciar en contra de les polítiques que van crear divisions sectàries i alimentar violència basada en el gènere.

Un avanç ràpid fins avui, i les dones iraquianes s’enfronten a la nova encarnació d’una vell malson. A Bagdad, la violència sectària és en augment. El primer ministre de l’Iraq, Nuri al-Maliki, està avivant les flames en rebutjar crides a la unitat i la resurrecció de les milícies que fa només uns anys van tornar els hospitals públics en càmeres de tortura i van violar a les dones que van donar un pas fora de la línia.

Quan els homes marxen a lluitar, desenes de milers de dones s’estan convertint en caps de llars, responsables d’atendre les necessitats urgents de les seves famílies i comunitats vulnerables. Mentrestant, en les comunitats ocupades per Isis, els combatents tenen dones segrestades de les seves llars, les seves famílies dient que aquests atacs estan justificades per una “jihad sexual”. Quatre dones es van suïcidar després que milicians les violessin .

Aquesta violència no és a l’atzar. La violació és una arma terriblement comú que s’utilitza per terroritzar i comunitats de control durant la guerra. No obstant això, només recentment ha estat tractat el tema amb la serietat que mereix. El dia en què Isis va conquistar Mossul, personatges de tot el món es trobaven a Londres per a una cimera per abordar la violació en temps de guerra. Ara, el compromís dels governs per protegir les dones en zones de guerra de violència sexual s’està provant de nou.

Els líders mundials tenen una font vital per a acudir a la recerca de solucions a aquesta crisi: les mateixes dones iraquianes. En ciutats de tot l’Iraq, OWFI, amb MADRE i altres aliades internacionals, està reunint recursos per proporcionar refugi, atenció mèdica i ajuda humanitària a les dones que han sobreviscut a una violació o s’han vist obligades a fugir de les zones controlades per Isis. OWFI està proporcionant ajuda alimentària a les dones que són caps de llar, que després poden arribar a les persones desplaçades més vulnerables, incloses les criatures i les persones ancianes.

Fins i tot en la província d’Anbar, on les banderes d’Isis estan volant alt, OWFI hi és, oferint protecció i ajuda a les que estan en major risc de violència sexual. Aquestes són les dones que mai van deixar l’organització a través dels anys de la invasió, l’ocupació i la guerra civil. Una vegada més, elles estan cap avall brutalitat.

Aquest article d’opinió per Yifat Susskind, Directora Executiva de MARE aparèixer originalment en The Guardian .

Font: http://www.madre.org/index/press-room-4/news/under-isis-iraqi-women-again-face-an-old-nightmare-violence-and-repression-958.html

1er article: Entenent la Nova Guerra Civil de l’Iraq: Una perspectiva dels Drets de la Dona http://www.caladona.org/termomix/archives/13897

2on article: Qui condemna l’esclavitud sexual de les dones de les minories de l’Iraq? http://www.caladona.org/termomix/archives/13909

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

agost 19th, 2014

1cc5d8ea2on article que repliquem, traduït; sobre la guerra civil a l’Iraq (estiu 2014): Who will condemn the sexual enslavement of Iraq’s minority women?, 16/08/2014

L’esclavitud i la violació estan sent utilitzades com a armes de guerra per ISIS contra les dones Yazidi i les dones cristianes, i activistes dels drets són l’evidència silenciosa que les dones pertanyents a la Yazidi i les minories religioses cristianes a l’Iraq estan sent violades i venudes com esclaves per l’Estat Islàmic (ISIS). Una de les primeres a parlar va ser Vian Dakheel, l’única diputada dona Yazidi que es va dirigir al parlament iraquià la setmana passada, tot i que li van acabar dient que callés i secundés la declaració acordada.
“Senyor President, les nostres dones s’estan sent agafades com a esclaves i es venen al mercat,” va dir ella.

Un portaveu del Ministeri de Drets Humans iraquià, Kamil Amin, va confirmar que el grup islamista havia capturat dones yazidíes menors de 35 anys, que les portaven a escoles i les utilitzen com esclaves.

La notícia va ser reafirmada per la Mitja Lluna Roja de l’Iraq i la premsa internacional, que han informat que refugiats han rebut trucades telefòniques de les seves filles, esposes o germanes, dient que s’estaven sent agafades com núvies o que es convertien o moririen. Tot ha estat documentat pel departament d’estat dels Estats Units i l’ONU.

La intenció de ressaltar la difícil situació de les dones de les minories no és amagar el patiment més ampli de les minories religioses a l’Iraq, que segons funcionaris de l’ONU són genocidis . Tampoc es tracta d’ignorar la difícil situació de moltes dones iraquianes que han patit la pitjor reacció en contra dels seus drets ja que el règim autoritari islàmic de Nuri al-Maliki, des de que va assumir el poder, i, més recentment, en les zones controlades per ISIS.

Es tracta de pressionar pel reconeixement de les formes en què el gènere, la religió i el lloc es creuen, interseccionen, per produir una situació en la qual les dones pertanyents a les minories religioses són l’objectiu.

Quan ISIS ha près les ciutats amb grans poblacions minoritàries religioses a Nínive i Mossul, han agafat a les dones que pertanyen a aquestes minories.

La Organització de la Llibertat de les Dones a l’Iraq ha denunciat el segrest de dones i la seva violació sota la bandera de la jihad sexual d’Isis al-nikah (sexe per la lluita).

Però hi ha hagut un silenci ensordidor entre feministes de tot el món, incloses els dels països àrabs. Des del bombardeig va començar a Gaza, he rebut un flux impressionant de les peticions, les sol · licituds de solidaritat, així com les contribucions a les campanyes per ajudar les dones allà, i aplaudeixo aquests esforços. No he rebut cap suport de grups de drets de les dones que cridin a la solidaritat amb les dones Yazidi i dones cristianes, comunitats que s’enfronten a un genocidi.

La negació de les experiències de les dones pertanyents a aquestes minories religioses és en part conseqüència de la limitada informació sobre l’abast i la intensitat dels atacs d’ISIS, i en part de la ignorància. El terme “món àrab” s’usa gairebé com a sinònim de “món musulmà” en considerar la justícia de gènere, el que significa que hi ha una suposició que totes les dones són musulmans; les diverses veus de les dones que pertanyen a minories religioses estan absents.

Quan es tracta dels drets dels països àrabs, el que es defensa en “campanya” – es fan campanyes per la llibertat religiosa, drets de les minories o dels drets de les dones – les veus de les dones de les minories no hi són.

Per exemple, mentre que la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib de l’ONU ha elaborat un informe sobre la forma en la intersecció del gènere i la identitat indígena crea desigualtats en l’accés als recursos, la Comissió Econòmica i Social per a Àsia Occidental (que cobreix l’Orient Mitjà) encara ha de fer un reconeixement especial a les dones de les minories religioses a la regió.

Activistes dels drets de les dones ara han de prendre una postura proactiva. Han de parlar en contra de la matança de les minories religioses, recolzant els esforços locals de dones per registrar tota l’evidència que és fonamental per demanar la rendició de comptes. També han de mobilitzar recursos per a l’ajuda humanitària, pressionar els governs per donar l’estatut de refugiades i ajudar a les dones locals que narren les seves experiències. Finalment, han de mobilitzar els moviments feministes transnacionals per utilitzar tots els instruments internacionals (com la resolució de l’ONU 1820 sobre la violència sexual contra les dones ) per nomenar i avergonyir els culpables.

Aquest tipus d’acció pot fer la diferència. Com a conseqüència de la intensa pressió per al reconeixement internacional de les dones indígenes i les seves defensores, es va aprovar una resolució en 2005 (pdf) a la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, destacant els seus drets i necessitats, que es va considerar “un gran èxit per a les dones indígenes “.

Certament, es necessita més que una resolució de l’ONU per corregir les desigualtats i injustícies, però és un primer pas cap al reconeixement. Per a les dones que pertanyen a minories religioses a l’Orient Mitjà, el terme “indígena” no és molt cómode (tampoc el terme minoria per al cas, en vista de les seves connotacions colonialistes). No obstant això, moltes accepten el reconeixement de com ha influït en la intersecció de gènere, la religió i la ubicació de les seves vides de manera crítica. No canviarà la situació desastrosa ara, però és millor que estar en silenci.

Font: http://www.owfi.info/EN/article/who-will-condemn-the-sexual-enslavement-of-iraqs-minority-women/#more-395

i també publicat a the guardian: http://www.theguardian.com/global-development/poverty-matters/2014/aug/15/sexual-enslavement-iraq-minority-women-isis-slavery-rape

1er article replicat: http://www.caladona.org/termomix/archives/13897

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

agost 19th, 2014

IRAQ-SECURITY/YAZIDIS-KILLINGSLa guerra civil o el conflicte armat a l’Iraq, tant és com l’anomenem, és també un genocidi de minories religioses i és especialment violent per les dones, que estant patint la brutalitat de les milicies d’ISIS, que han fet de les dones el seu camp de batalla amb la “jihad sexual”. Aquesta brutalitat no ens a de fer oblidar que les forces del règim iraquià també acumulen denúncies per comportaments violents amb les dones. Dos entitats de dones intenten visibilitzar aquesta realitat i donar suport a les dones iraquianes que pateixen un cop més la violència i repressió patriarcal. Són MADRE i OWFI, elles han fet una crida a l’acció internacional per donar suport urgent a les dones iraquianes.

MADRE és una organització internacional de dones pro-drets humans, per la justícia social i ambiental, per erradicar la violència contra les dones….que treballa amb organitzacions locals. A Iraq treballa amb OWFI, Organització de Dones Lliures a Iraq. MADRE i OWFI a l’Iraq protegeixen dones i nenes de la violació, tràfic, matrimonis forçats, intenten fer arribar aliments, roba i medicines i, proveeixen d’allotjament i refugi a les dones d’iraq independentment de la seva religió.

A continuació repliquem 3 articles de MADRE o OWFI per conèixer què està passant a l’Iraq. (Disculpeu la nostra traducció cassolana, teniu la font original per si preferiu llegir en anglès).

30 juny, 2014 Article publicat a The Guardian i a MADRE: Understanding Iraq’s New Civil War: A Women’s Rights Perspective / Entenent la Nova Guerra Civil de l’Iraq: Una perspectiva dels Drets de la Dona

Iraq s’ha llançat a una nova guerra civil. Després d’un avanç ràpid com un llamp, un grup sunnita extremista conegut com l’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (ISIS) ara controla gran part de l’Iraq septentrional i occidental.

ISIS immediatament va imposar la seva agenda fonamentalista directament sobre els cossos de les dones. Ja entrant a la segona ciutat més gran de l’Iraq, Mossul, els combatents de ISIS estaven demanant a les dones a cobrir-se plenament i romandre al país al qual pertanyen. En pocs dies, rebiem  informes creïbles de combatents ISIS segrestant i violant a les dones en els territoris que controlen.

La resposta del govern iraquià a la incursió ha estat la d’incrementar les tensions sectàries a tot el país, la resurrecció de les milícies xiïtes que tenen el seu propi historial d’atrocitats.

Com que més d’un milió d’homes han estat cridats per lluitar, les dones s’han convertit en els caps de centenars de milers de llars. Les dones i les criatures a la seva cura són també la majoria de les 500.000 persones que han fugit de les seves llars per por a ISIS i l’amenaça d’atacs aeris.

ISIS ha posat Bagdad en l’objectiu, i la ciutat de set milions està en alerta màxima. Als barris s’acumulen les milícies, i la gent té por de sortir de casa, ni per comprar menjar. I qui temps enrera es va aixecar contra el sectarisme – activistes pels drets de les dones i per la pau, com les nostres sòcies OWFI, – estan en greu perill.

Què és ISIS?

ISIS és un grup gihadista violent treballant cap a la creació d’un Estat islàmic que transcendeix les fronteres nacionals com les coneixem.

El grup ha passat per diverses encarnacions des de la seva formació a l’Iraq després de la invasió nord-americana el 2003 va crear un brou de cultiu per a les milícies insurgents anti-ocupació. Una branca d’al-Qaida, ISIS comparteix una interpretació igualment reaccionari i arbitrària d’Islam . Però al-Qaida s’ha distanciat de ISIS a causa de la brutalitat de ISIS contra civils (que visites al-Qaida com contraproduent per a la construcció d’una base de suport) i les seves execucions sense pietat dels seus rivals , incloent alguns d’al-Qaida i altres grups islamistes.

Què significa aquesta crisi per a les dones? Què significa per als drets humans i per la pau?

ISIS fa servir la violència contra les dones per terroritzar les comunitats i imposar la seva agenda per a un estat islàmic, un en què les dones perden els drets bàsics. Ja, ISIS zones controlades tant a l’Iraq i Síria han posat en pràctica l’estricta llei Sharia , fer complir els codis de vestimenta i altres restriccions a les llibertats de les dones . S’han notificat casos de violació en massa, els segrestos i els matrimonis forçosos de les dones per part de militants ISIS.

Dies després de prendre el control de Mossul a l’Iraq, ISIS distribueix pamflets declarant “jihad sexual”, obligant a les famílies a donar més de les seves filles per al sexe en nom de la voluntat de Déu . Qui es negui serà colpejats o assassinada. Quatre dones a Mossul ja han suïcidat després de ser violada per militants ISIS.

També estan en risc activistes per la pau i drets humans que es pronuncien en contra d’aquesta violència religiosa i advoquen per una societat secular. ISIS ja ha mostrat que no té cap dubte a eliminar a qualsevol que veuen com una amenaça a la seva visió social .

És això una guerra de religió?

Molts mitjans de comunicació fan una descripció simplista de la relació entre  sunnites i xiïtes, al · legant que aquests grups religiosos estan tancats en un conflicte “antic”. Aquesta falsa afirmació oculta convenientment la manera en què els EUA manipulem l’afiliació religiosa dels iraquians i iraquianes per consolidar el control durant la seva ocupació de l’Iraq 2003-2011.

La historia del nacionalisme secular de l’Iraq es va tallar per l’ocupació nord-americana. Mitjançant la política de “desbaathificación,” la intenció d’esborrar la influència del Partit Baath de Saddam Hussein, els EUA reconstruiria l’exèrcit i del servei civil de l’Iraq . Per omplir aquest buit, els EUA faculten els partits polítics xiïtes. També va entrenar, va armar i va finançar a les milícies xiïtes per fer complir les polítiques d’ocupació i combatre la insurgència liderada pels sunnites. Les polítiques dels Estats Units van exacerbar encara més aquesta divisió sectària mitjançant la creació d’un sistema de govern que va donar llocs de treball, escons al parlament, i altres recursos d’acord a les divisions ètniques i religioses .

Aquestes pràctiques es van tornar una diferència doctrinal entre les branques sunnita i xiïta de l’Islam en una divisió mortal. Per enfrontar a les comunitats uns contra altres pel control de l’Estat i dels seus recursos, els EUA va provocar una guerra civil sectària (2005-2008), el ressorgiment que estem presenciant.

¿La població iraquiana recolça ISIS?

Molta gent d’iraq rebutgen ISIS i la seva brutalitat. Però alguna gent, especialment sunnites, aposta al fet que una aliança temporal amb ISIS l’ajudarà a recuperar part del poder polític que han estat negades pel govern iraquià. Sunnites han patit forta discriminació i violència per part del govern actual de l’Iraq i el seu exèrcit. És una acusació del primer ministre Maliki que les persones estan més disposades a tolerar la presència ISIS “que la del seu propi govern. Com Stephen Zunes assenyala , el 2007, el govern de Maliki no va complir amb un acord per compartir el poder amb més grups sunnites. En canvi, va recórrer a la tortura i la violència per consolidar la seva autoritat.

Malgrat la repressió del govern, activistes de base a l’Iraq han fet seva la crida pacífica per la veritable democràcia i la fi al sectarisme. Aquestes mobilitzacions d’activistes van guanyar impuls en tota la Primavera Àrab i l’Organització de la Llibertat de les Dones a l’Iraq (OWFI), una organització germana de MARE, van fer moltes manifestacions a Bagdad.

Però avui, Maliki està repetint la seva història passada de tàctiques fallides i dures, rebutjar les trucades de conciliació amb les comunitats sunnites i kurds . En canvi, s’ha optat per confiar novament en la resurrecció de les milícies xiïtes per atacar sunnites. Persones sunnites que d’altra manera podrien retrocedir davant ISIS es troben amb altres opcions on anar.

Quin hauria de ser el paper dels EUA?

La situació actual a l’Iraq és resultat directe de la política nord-americana. A més, la intervenció militar dels Estats Units no és la solució. I el president Obama ho ha declarat . Però això no li ha impedit el desplegament de soldats i forces especials per protegir l’ambaixada dels Estats Units i per actuar com a assessors militars (i, sens dubte, per preservar els interessos petroliers, sobre la qual Obama ha, com Falah Alwan assenyala , expressat dues vegades abans de mostrar cap preocupació per el destí del poble iraquià). Aquest desplegament pot conduir fàcilment a una intervenció militar més plena escala amb les tropes nord-americanes sobre el terreny .

Els EUA també ha amenaçat amb atacs aeris, una acció garantida per estendre la devastació i el sofriment. Moltes argumenten que això només empitjorar les coses .

En canvi, els EUA haurien de donar suport a una solució pacífica i diplomàtica a través de:

  • Cessament de les amenaces per atacs aeris. La gent està fugint i en el desplaçaments, els atacs aeris només posarien en risc a civils i porta a una escala de més violència.
  • Suport a un Iraq unificat, no demanar la partició al llarg de línies sectàries, que només serviran per enfortir el control de ISIS en el territori que ja han reclamat i desestabilitzarà encara més la regió.
  • Enviament d’ajuda humanitària i el suport a les dones i les famílies iraquianes desplaçades especialment quant a alimentació, atenció mèdica i refugi.
  • Suport a les crides de les veus progressistes iraquianes no sectàries que exigeixen una resposta pacífica, política i diplomàtica que doni prioritat als drets humans i les necessitats del poble iraquià.

Tot això, què té a veure amb el conflicte a Síria?

El 2011, les crides pacífiques per la llibertat a Síria es troben amb la violència brutal del règim del president Bashar al-Assad, el que va provocar un aixecament de masses i la guerra civil. Grups militants islamistes, inclòs l’Estat Islàmic llavors anomenat-de l’Iraq (ISI) van aprofitar aquesta agitació per segrestar les protestes i fer valer la seva pròpia agenda política. Enmig de la creixent violència, ISI enviar representants a Síria per capitalitzar el control de disminució d’al-Assad sobre la terra al llarg de la frontera amb l’Iraq . ISI va prendre el control de la ciutat siriana de Raqqa, es transforma en la seva encarnació actual de ISIS.

ISIS va créixer en atreure combatents gihadistes estrangers i el suport militar de els aliats dels EUA com Qatar i Aràbia Saudita . Fins i tot l’anomenada d’ajuda “no letal” militar que l’ Estats Units ha enviat a donar suport als rebels “moderats” a Síria, podem assumir, va acabar en mans d’ISIS, que han vençut en diverses ocasions altres grups rebels i confiscats els seus subministraments
militars.

La relació entre ISIS i el règim d’Assad és complexa. Mentre ISIS està lluitant contra el règim, les seves tàctiques brutals també han servit per dividir i debilitar altres forces de l’oposició a Síria. I en algunes comunitats, l’espectre de la vida sota el domini ISIS ha portat a les persones que s’oposaven al règim d’Assad a la conclusió que ISIS pot ser el mal menor. També un bon auguri per Assad és el fet que amb l’avanç ISIS, es fa ressò de la seva afirmació que l’aixecament és obra de terroristes estrangers, una narrativa que eclipsa les queixes legítimes del poble sirià. D’altra banda, ara que ISIS està guanyant el control a l’Iraq, les milícies xiïtes iraquians que estaven donant suport a Assad estan tornant a casa per lluitar, el que és una pèrdua de forces pro-règim a Síria.

Qui són MARE i les nostres germanes a l’Iraq?

Com que més d’un milió d’iraquians estan sent cridats a lluitar, les dones s’estan convertint en caps de família i defensores a primera línia de les vulnerabilitats de les seves comunitats. Com en la majoria de les zones de conflicte, les dones són les que es fan càrrec de les necessitats de les seves famílies i comunitats, i tenint cura de les malaltes, ferides i traumatitzades. Però aquest mateix caos també les converteix en blanc d’una major violència.

MARE i la nostra organització germana, OWFI, s’estan mobilitzant per donar una resposta d’emergència per protegir les dones contra la violència i per exigir una resposta basada en els drets humans a aquesta crisi. Juntes, estem fent:

  • Obrir un refugi per a dones al cor del territori controlat pel ISIS, proporcionant refugi, atenció d’emergència i assessorament a les dones que han sobreviscut a la violació i fugen de la violació i la tracta amb fins sexuals.
  • Distribuint l’ajuda humanitària, incloent roba i paquets de menjar d’arròs, llenties, sucre i llet a les dones desplaçades i famílies a Karbala, Samara i la ciutat controlada pel ISIS de Hawijah.
  • Oferir suport i protecció a activistes progressistes dels drets humans a través de la xarxa d’aliades d’ OWFI.

Si us plau, uneix-t’hi per donar suport als nostres valentes germanes a l’Iraq.

Font: http://www.madre.org/index/resources-12/madre-articles-35/news/understanding-iraqs-new-civil-war-a-womens-rights-perspective-956.html

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

agost 13th, 2014

peshmerga_women_2Davant l’imposició de mesures fonamentalistes contra les dones per part l’Estat Islàmic, les kurdes peixmerga s’han unit a la batalla per frustrar qualsevol atac contra zones kurdes. Traducció al català de l’article de l’activista DDHH Shaida al-Ameen.

11/08/2014

La participació militar de les dones no és una cosa nova en la història de poble kurd. Al principi, algunes dones es van unir a les files de combat vestint-se com homes. Quan les dones se’ls va permetre inscriure en l’exèrcit, s’utilitzen per proporcionar serveis fora del camp de batalla, com l’ajuda mèdica i les tasques administratives i de comunicació. El seu treball a l’exèrcit es va limitar al suport de guerra, tasques no relacionades amb el combat.

No obstant això, els grups radicals com ES (Estat Islàmic) estan imposant regles fonamentals, especialment contra les dones, cridant per l’aplicació de mesures radicals, com la mutilació genital femenina, la imposició del nicab i el vel, casar a la dona en contra de la seva voluntat i la promoció de la jihad sexual en tots els àmbits i regions sota control de l’organització. Per tant, el regiment femení de la peixmerga kurda a la regió del Kurdistan de l’Iraq – que va ser fundada el 1996 – va prendre la decisió de lluitar contra aquest grup de línia dura, per aturar un possible atac a les zones kurdes.

El regiment femení peixmerga consta de quatre batallons i una comandant per cada brigada. Les files inclouen a oficials i suboficials, mentre que els nivells més alts estan en mans de coronels dones, que serveixen com els comandants de regiment.

Al-Monitor es va reunir la tinent coronel Lamiah Mohammed Qadir, una dels líders del regiment, mentre ella realitzava les seves tasques al capdavant de la peixmerga a Jalawla , a 150 quilòmetres (93 milles) a l’est de Baquba, la capital de la governació de Diyala.

“Les dones combatens peixmerga estan lluitant al front juntament amb els homes en contra ES a Kirkuk, Daquq, Jalawla, i Kanakin. A més de la seva participació en les batalles reals, les dones estan abastint els homes peixmerga amb materials militars i equips necessaris “, va dir.

doneskurdes_foto-al-AmeenShaidaQadir va afegir: “Fins ara, no hi ha víctimes en les nostres files tot i ser desplegades en les línies del front. Els nostres llocs no han estat fortament atacats fins ara, a diferència d’altres llocs militars on els homes estan lluitant. No cal  iniciar confrontacions directes amb IS en totes les línies. No obstant això, les dones estem preparades per a qualsevol atac sobtat, ja que tenim una formació militar que vam adquirir en batalles anteriors, incloent la batalla de l’alliberament de l’Iraq el 2003, i la seva participació dins dels dos eixos de Kanakin i Kirkuk, al que vaig prendre part. Això és per no parlar de les batalles que vam lluitar contra el grup Ansar al-Sunna a Halabja el 2002 “
Qadir, qui portava un rifle de franctiradora, va dir que les dones no havien de tenir certs nivells d’estudis per unir-se a les files peixmerga. “No obstant això, moltes de les combatents tenen títols universitaris, o són graduades d’instituts o escoles de secundària, mentre que altres es van graduar de l’acadèmia militar. No tenim cap combatent analfabeta entre les nostres files, la Direcció d’Educació de Sulaimaniyah està molt interessada en la supervisió de la seva educació “, va dir.

Chelan Shakhwan és una lluitadora en el regiment femení peixmerga, que va parlar amb Al-Monitor sobre les seves activitats diàries. “Tenim dos tipus de formació: els exercicis tradicionals que fem diàriament i els simulacres de temporada. Pel que fa als entrenaments diaris, el nostre dia comença a les 6 del matí amb exercicis al matí per a una hora completa. Desprès assistim seminaris teòrics sobre política, militars, educatius i culturals, i portem a terme els nostres deures militars. Pel que fa als exercicis de temporada, la nostra jornada comença a les 5 del matí amb els estudis teòrics sobre política, militar i temes d’intel · ligència. Apliquem les teories en els exercicis al pati, i ens entrenem per utilitzar tot tipus de lleugers, mitjans i armes pesades. Estem dividides en grups; cada grup està especialitzat en un tipus d’arma com rifles de franctiradora, armes de foc automàtiques, jocs de rol o altres. Aquests exercicis es duen a terme a les escoles militars o llocs especials de formació, que són diferents dels nostres camps en què operem en una base diària. La formació estacional es porta a terme amb els combatents masculins “.

“Ara estem en el camp de batalla , però estic casada i tinc una filla, a la qual he deixat amb el meu pare i la meva mare per anar a lluitar contra els extremistes. Estic contenta de complir amb el meu deure nacional per defensar el Kurdistan “, diu Shakhwan.

Font: article publicat a AL-MONITOR 11/08/2014. Autora Shaida al-Ameen http://www.al-monitor.com/pulse/originals/2014/08/iraq-kurdistan-female-regiment-peshmerga-fight-is.html

+Links:
Las chicas kurdas ya no se cortan http://msur.es/2014/02/06/kurdistan-chicas-cortan/
El califa de l’ISIL ordena mutilar els genitals de totes les dones de la zona que controla http://www.llibertat.cat/2014/07/el-califa-de-l-isil-ordena-mutilar-els-genitals-de-totes-les-dones-de-la-zona-que-controla-27136

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

maig 4th, 2012

naqbaEl dimarts 15 de maig és el dia de commemoració de la Naqba (64è aniversari), un dia trist pels palestins i palestines. La Naqba és la catàstrofe, desastre o calamitat, produïda per un acte de destrucció deliberat, és la neteja ètnica exercida sobre Palestina i el poble palestí per part de l’estat israelià. + http://naqba2012.org/?page_id=4

Per aquest motiu, la Comunitat Palestina a Catalunya i la Coordinadora d’Entitats “Amb Palestina al Cor” organitzen un programa d’actes amb la finalitat de conscienciar a la societat civil catalana perquè exigeixi a les institucions i els representants polítics el compromís per assolir una pau justa i duradora per al poble palestí.

Estan previstos diferents actes commemoratius PROGRAMA Exposicions, concerts, conferències, i el PREMI ESPERANÇA A L’ACTIVISME EN FAVOR DELS DRETS DEL POBLE PALESTÍ (11 de maig)

Aquí mando la información de algunos actos que se harán por la Nakba (el desastre o la catástrofe) espero que puedas asistir a alguno de ellos si lo consideras oportuno. Quiero que sepáis que no tengo nada contra el pueblo judío estoy en contra el sistema Israelí y forma de actuar, la ocupación. Nosotros luchamos por la dignidad de las personas y como somos humanos hemos de respetar los derechos de toda la humanidad sea del color que sea y independientemente de su religión porque al fin y acabo seguimos siendo humanos.
Orta vez más te agradezco vuestra solidaridad.
Un abrazo y un beso muy fuerte.

Confirmacion premio Esperanza
Tel: 932187248
nakba2012@gmail.com
Palestina.cat

Salut Salam  www.naqba2012.org

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

abril 16th, 2012

donate-213x300Les escribimos desde El Cairo, desde el proyecto “Palabras de Mujeres de la Revolución Egipcia” un proyecto de documentación sobre el papel de la mujer en la revolución en formato de serie en la web.Cada semana publicamos un video donde una mujer nos cuenta su vivencia de la revolución, sus esperanzas, miedos, experiencia y proyecciones.

El proyecto pretende combatir el olvido de la historia del rol de la mujer en la revolución, un documento histórico audio-visual escribiendo hoy la historia de mañana. Lo vimos como una herramienta, un recurso más, y un documento para la investigación sobre los géneros y la mujer.

Hasta ahora tenemos tres capítulos (aquesta setmana han penjat el núm.4) , y seguiremos publicando uno cada semana. Los capítulos están disponibles con subtitulos en español y inglés (haciendo clic al CC en la barra de menu debajo de video y eligiendo el idioma preferido). Los videos también están disponibles en formato Alta Definición (para proyecciones..etc). Haciendo clic al anillo que se encuentra al lado del botón CC)

Les invitamos a compartir nuestros videos, a verlos, a comunicar con nosotrxs, a seguir nuestro proyecto, a construir lazos y redes entre luchas y mujeres.

La pagina del proyecto en el Facebook https://www.facebook.com/HerstoryEgypt

El canal del proyecto en YouTube donde se encuentran los videos http://ow.ly/agHsV

http://www.youtube.com/user/LeilZahra?feature=watch

muchas gracias, toda nuestra solidaridad,

de parte del equipo de “Palabras de Mujeres de la Revolución Egipcia”,

Leil-Zahra Mortada

Capítols:

Words of Women from the Egyptian Revolution | Episode 1: Rasha Azab

http://www.youtube.com/watch?v=NamUZHWJem0


Words of Women from the Egyptian Revolution | Episode 2: Sabah Ibrahim http://www.youtube.com/watch?v=M9aXkZCr5hE

Words of Women from the Egyptian Revolution | Episode 3: Evelyn Ashamallah

http://www.youtube.com/watch?v=exStflgfBDY

Words of Women from the Egyptian Revolution | Episode 4: Nada Zatouna

Words of Women from the Egyptian Revolution | Episode 4: Nada Zatouna

http://www.leilzahra.net/?p=306

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

febrer 5th, 2012

nairaantoun[Muchas mujeres han participado y continúan participando en la Primavera Árabe. Sus experiencias como protagonistas de la movilización, cómo víctimas de la represión y como ciudadanas, son en parte iguales a las de sus compañeros, y en parte diferentes. Lo mismo que sus compañeros han utilizado los blogs y las redes sociales y han ocupado las calles y las plazas, han recibido los golpes y las balas y han sido encarceladas, han logrado unos cambios que están muy lejos de sus demandas. Pero también hay aspectos en que su experiencia es diferente de la de sus compañeros de lucha. Por ejemplo, para ellas, el hecho de ocupar el espacio público junto a los hombres y ser tratadas con respeto por los compañeros -mientras que lo habitual era que las mujeres que se atrevían a romper la segregación sexual sufrieran acoso y agresiones- es ya una revolución. También los cambios sociales les afectan de manera diferente: la democratización puede ir acompañada de retrocesos en la igualdad o en los derechos reproductivos. De la misma manera la represión toma a veces formas específicas, es una represión con género. Mucha de la violencia que padecen las mujeres en el mundo es, al menos en parte, un mensaje de unos hombres a otros hombres, que con frecuencia toma la forma de violencia sexual. Una forma clásica de esta violencia es la violación de guerra, que actualmente tiene magnitudes terribles en algunas zonas de África, y hace menos de dos décadas asoló la ex-Yugoslavia.
Las luchas tienen lugar en un espacio físico, las calles y las plazas: una parte las ocupa, otra pretende impedirlo mediante la represión. Pero también hay lucha en el discurso: una parte critica la situación existente y hace propuestas de cambio, la otra desprestigia a quienes protestan. En los dos terrenos hay aspectos comunes a hombres y mujeres y otros que varían con el género. En los países que están viviendo la Primavera Árabe, entre ellos Egipto, se utiliza de manera habitual la acusación de ser agente de Occidente, o aún peor, agente a sueldo. Esta descalificación, utilizada contra mujeres y contra hombres, resulta eficaz porque se trata de países agredidos por el imperialismo, antes en forma de colonialismo, ahora en forma de injusticia económica, de invasión o de islamofobia, por lo que el rechazo al mismo tiene un papel muy importante en la identidad de su población. Además hay una forma de difamación específica para las mujeres: se afirma que su conducta sexual es indigna, son unas putas. Aunque se hable solo de ellas, esta es una forma de desprestigiar a todo su pueblo.
En Egipto, las Fuerzas Armadas han utilizado repetidamente la violencia sexual como una de las formas de la represión. Dos episodios han destacado en 2011: las pruebas de virginidad a las detenidas por la manifestación del 8 de marzo, y la agresión a una manifestante el 17 de diciembre, que desencadenó una importante respuesta. Este artículo de Naira Antoun, que fue publicado poco después de estos últimos hechos, mantiene todo su interés, ya que hace un análisis muy agudo de las actitudes, tanto de la contrarevolución, como del propio campo de la revolución.
Gloria Marín]


La violencia con género /1 y la asociación de las mujeres con el honor de la nación y de los hombres no son nada nuevo, pero en este momento tienen especial importancia porque pueden ser un obstáculo para la igualdad de las mujeres en el Egipto revolucionario.

En Egipto se están enfrentando la revolución y la contrarrevolución, y las dos dicen que lo hacen para defender la revolución. Se ataca a las y los revolucionarios con gases lacrimógenos, balas de goma y munición real y se les presenta como agentes extranjeros y matones pagados, mientras se afirma que todo ello se hace para defender la revolución.

Las mujeres constituyen uno de los frentes en los que se está produciendo la batalla entre la revolución y la contrarrevolución. Para conocer qué ocurre en este frente es muy útil el caso, que tuvo mucha repercusión, de la mujer que fue arrastrada, parcialmente desnudada y brutalmente golpeada por la policía militar en la plaza Tahrir el día 17 de diciembre.

Para las y los revolucionarios, el incidente fue una prueba más – aunque ya era algo evidente – de la falsedad y la hipocresía del Consejo Militar cuando afirma que actúa para proteger la revolución y por el bien del pueblo egipcio. El martes siguiente se manifestaron miles de mujeres, protegidas por un cordón de hombres, en la mayor concentración de mujeres de la historia de Egipto. Para el siguiente viernes se convocó una milioneya. Milioneya se traduce generalmente como marcha de un millón de hombres, pero en árabe es la movilización de un millón de personas. Siguiendo la costumbre de poner nombre a los días de grandes manifestaciones, a este día se le llamó “Viernes de la Recuperación del Honor” y en las manifestaciones que se produjeron se vieron muchas fotografías de la mujer agredida, así como dibujos y viñetas que representaban la agresión /2.

La contrarrevolución ha respondido insinuando que la mujer había tendido una trampa a los soldados para que la golpearan y la desnudaran, y diciendo que, en cualquier caso, las mujeres no deben participar en las protestas. Con lo que hemos visto hasta ahora podríamos llegar a una conclusión: con este caso se puede ver claramente la gran diferencia que hay entre la revolución y sus enemigos. Pero para entender lo qué está ocurriendo hay que ir más allá.

En primer lugar un poco de contexto: la violencia con género en la política egipcia

La estrategia de agredir específicamente a las mujeres no es nueva. En el referéndum de 2005, en un caso tristemente célebre, que fue captado por las cámaras, las Fuerzas de Seguridad agredieron, desnudaron y abusaron sexualmente de varias activistas. Durante una de las primeras protestas que reprimió la Junta Militar en marzo de 2011, las manifestantes fueron detenidas, golpeadas, torturadas y sometidas a las llamadas pruebas de virginidad. Estas pruebas eran en realidad agresiones sexuales respaldadas por el Estado. La demanda de que se prohiba esta práctica se ha llevado a los tribunales /3.

Estas agresiones a las mujeres son violencia con género. Pero no solo las mujeres sufren violencia sexual y relacionada con su género. También es habitual que la sufran los detenidos: se les insulta con términos como maricón, y se les acusa de no ser verdaderos hombres. Desde luego, esta violencia hacia los hombres también tiene género.

Y algo más de contexto: el honor, los verdaderos hombres y las verdaderas mujeres

La revolución y la contrarrevolución ya se habían enfrentado en otras ocasiones en el terreno del discurso sobre las mujeres y sus relaciones con los hombres. Como era de esperar, hay una fuerte campaña para desprestigiar a quienes participan en la revolución, se les acusa de ser matones a sueldo o agentes extranjeros. Pero, además, se les acusa de inmoralidad sexual y libertinaje. En la conferencia de prensa que dieron las Fuerzas Armadas a raíz de la violenta represión de la sentada ante el Consejo de Ministros -en la que la mujer fue golpeada y desnudada- se proyectó un video en que se veía un hombre con el brazo en los hombros de una mujer, y justo a continuación, se veía una imagen de violencia. De esta manera se sugería una relación entre una conducta supuestamente inmoral y degenerada, y la violencia. Meses antes, cuando se conocieron las pruebas de virginidad un general que no se quiso identificar dijo que “Las chicas que fueron detenidas no eran como su hija o la mía. Eran las chicas que habían acampado en tiendas de campaña con los hombres que se manifestaron en la plaza de Tahrir”. De esta manera, justificó el abuso difamando a todas las mujeres que participaron en las movilizaciones.

Manchar la imagen de las mujeres es una de las armas de la contrarrevolución. Según este discurso, la revolución hace daño a la nación y la lleva a la degeneración, porque en ella las mujeres duermen en tiendas de campaña con los hombres y, ¿qué clase de mujeres hace eso? Si las mujeres de la revolución son así, no es de extrañar que los hombres sean matones y agentes a sueldo que quieren destruir Egipto.

No es infrecuente que los cuerpos de las mujeres se conviertan en espacios de lucha social, tanto a nivel material como de discurso. Hay muchos libros y artículos sobre ese tema. La noción de honor que se ha estado utilizando la semana pasada tiene mucho que ver con las formas en que los cuerpos de las mujeres se convierten en un terreno de lucha.

El honor no es un concepto independiente del género. Podemos comprobarlo, por ejemplo, cuando se considera que el comportamiento sexual de las mujeres afecta, no sólo a su honor, sino sobre todo al honor de los hombres relacionados con ellas. Ésta es una de las razones del control que ejercen los hombres sobre los cuerpos de las mujeres en todas las sociedades patriarcales. El cuerpo de una mujer no es solo asunto suyo, sino que de él depende el honor de los hombres de su grupo.

Esta idea del honor es la que estuvo presente, no sólo en el nombre que se dio a la manifestación del viernes, sino también en las consignas y pancartas de toda la semana. Diferentes imágenes, viñetas y pintadas de la infortunada mujer iban acompañadas de frases como: “¿Qué estás esperando? Que le pase esto a tu hermana? “. Otra variante decía: “a tu madre”. Un eslogan que circulaba por las calles de El Cairo esta semana, decía “Egipcios, salid de vuestras casas, Tantawy está desnudando a vuestras mujeres (o hijas)”. La conclusión es evidentemente que cualquier egipcio con honor ha movilizarse para evitar que ocurra esto. Es importante observar también que se habla de “vuestras mujeres”.

Por otra parte, durante la semana pasada, varios carteles identificaban a la mujer agredida con Egipto. Uno decía simplemente: “Es Egipto el que ha sido desnudado”. Otro llevaba un dibujo con la mujer pintada con los colores de la bandera de Egipto, y sobre ella se había escrito “Las mujeres son la mitad de la población”. Este cartel es interesante porque contiene a la vez una declaración progresista: que las mujeres tienen los mismos derechos, y una imagen peligrosa: la identificación de la mujer desnudada con la nación.

El peligro de asociar las mujeres al honor de los hombres y de la nación se puede entender fácilmente con un ejemplo. La violencia nunca se ejerce sin sentido, siempre es una forma de lenguaje. Y es esta identificación de las mujeres con el honor de los hombres y de la nación la que hace que la violencia contra las mujeres – especialmente en la guerra – sea un mensaje. Se puede atacar a los hombres atacando a las mujeres. La violación como arma de guerra se basa en esta asociación. Por tanto, el discurso del honor no es algo inofensivo. Es una herramienta de control y puede ser utilizado de las formas más terribles.

Volvamos a la manifestación de mujeres, acordonada y protegida por hombres, como ocurre con los grupos de mujeres en muchas manifestaciones. Al hacer este cordón humano alrededor de las mujeres, los hombres las están apoyando, están expresando su indignación por la violencia y reclamando el derecho de las mujeres a participar en la revolución. Y al mismo tiempo están desempeñando el papel de hombres de honor, haciendo lo que los hombres de honor tienen que hacer, que es proteger a las mujeres, especialmente evitar que sean deshonradas. Pero ¿de quiénes las protegen?: ¿de la violencia militar?, ¿de los matones pagados por las fuerzas de seguridad?, ¿de otros hombres de la manifestación? Evidentemente de todo esto. Eso significa que el cordón de seguridad también impide que la manifestación sea mixta.

En otras palabras: el cordón tiene un significado ambivalente. Es progresista porque defiende el derecho de las mujeres a participar en la revolución sin ser agredidas, y a la vez está impregnado de un lenguaje y una visión del mundo patriarcales.

Volvamos ahora a la mujer desnudada y golpeada, que ha preferido mantenerse en el anonimato. Como no tiene nombre, se habla de ella como “la mujer del sujetador azul”. Se sabe que la mujer está angustiada, y no debemos aumentar su sufrimiento. Pero el asunto no es si le resulta doloroso o no. Es que es degradante. Y dado que en las sociedades patriarcales – tanto árabes como occidentales – la mujer se reduce a menudo a lo que lleva puesto, esta manera de nombrarla es muy problemática.

En el vídeo de la mujer desnudada se ve a otra mujer que pasa y que cuando intenta ayudar es golpeada brutalmente. Hay un vídeo en que se la entrevista y se ve como apenas puede hablar por el dolor. Si se quiere hacer una campaña que tenga impacto y esté centrada en una mujer, podría basarse en ésta, que tiene nombre, cara, y habla. Pero esto no funcionaría igual porque no evoca tanto el honor. En el caso que ha desatado esta tormenta, no es solo que la agredida sea una mujer, es que la agresión tuvo un carácter sexual, fue desnudada y deshonrada. Además hay algo de espectáculo, sobre todo porque la mujer tuvo la desgracia de ponerse un sujetador azul esa mañana.

En la misma rueda de prensa en la que el Consejo de las Fuerzas Armadas trató de justificar este hecho, proyectó un vídeo en que se veía a niños indefensos haciendo “confesiones”. Lo más probable es que hubieran sido torturados, uno todavía sangraba, y en algunas secuencias se oía de fondo a otros quejarse y gritar. Si realmente queremos hablar del honor de la nación, de hombres y mujeres de honor, ¿dónde está el honor en una nación que tortura descaradamente a niños indefensos obligándolos a “confesar”? ¿Dónde están los hombres y mujeres de honor manifestándose por las calles de Egipto para protestar contra estos crímenes?

Otro slogan de la semana pasada ha sido “Las mujeres de Egipto son la línea roja”, que es una variante de la consigna, “Nosotros, el pueblo, somos la línea roja”, que a su vez lo es de la que se oye a todas horas con la intención de sofocar las críticas a los militares “El Ejército es la línea roja”. Personalmente me quedo con “Nosotros, el pueblo, somos la línea roja”.

26/12/2012

http://english.ahram.org.eg/NewsContentP/4/30450/Opinion/Women,-honour-and-Egypts-revolution.aspx

Naira Antoun es una joven trabajadora y escritora freelance que publica sus artículos en Egypt Independent, Ahram Online y Electronic Intifada. Su blog es: http://nairaantoun.wordpress.com

Traducción: Gloria Marín para VIENTO SUR

Notas de la traductora:
1/ La autora emplea el término gendered, que se refiere a violencia específica hacia las mujeres o hacia los hombres, violencia modelada por el género. Aunque a veces se traduce por generizada, he preferido traducirlo por con género. Se llama violencia de género a la que se produce a causa del género (relaciones hombres-mujeres), en cambio aquí la violencia se ejerce para reprimir la revolución.
2/ Se puede encontrar más información sobre estos hechos, así como imágenes de la agresión en http://blogs.publico.es/olga-rodriguez/2011/12/18/a-lo-que-las-autoridades-egipcias-llaman-contencion/.
3/ Al día siguiente de la publicación de este artículo, el 27 de diciembre, se conoció una resolución judicial prohibiendo estas pruebas: http://www.publico.es/internacional/414213/un-juez-egipcio-prohibe-las-pruebas-de-virginidad

Font: http://www.vientosur.info/articulosweb/noticia/index.php?x=4783 – Egipto.Las mujeres, el honor y la revolución egipcia. VS 0 | | sección: web | 23/01/2012. Naira Antoun

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

gener 10th, 2012

dones_revolucions_arabsRevolucions àrabs: visibilitat de les dones en els moviments social – Dijous 26 de gener a les 19h al Centre Cívic Pati Llimona, bcn

Desmentint tòpics, en les recents revolucions hem pogut veure a moltes dones, amb vel o sense, manifestant-se per els carrers de les ciutats àrabs, reivindicant llibertat i el seu dret a jugar un paper protagonista en els processos de democratització dels seus països.

En realitat, la dona àrab és una gran desconeguda per la majoria dels homes i dones del nostre país. És per això que en el CTD ens ha semblat molt interessant conèixer les opinions de dues dones que, no sols des del seu treball acadèmic sinó també per les seves experiències i implicació personal, poden donar resposta a moltes de les nostres preguntes sobre la situació de la dona abans de les revolucions i del paper jugat per elles en els moviments socials.

El protagonisme ha estat sols d’una elit de dones universitàries? Com en certa manera ja va passar en els moviments de independència, passat l’entusiasme revolucionari, tornaran les dones a la seva situació anterior? Pot parlar-se d’un moviment feminista en aquestos països? En les eleccions (Tunísia, Egipte) els partits islamistes estan guanyant posicions importats, pot tenir un impacte molt negatiu per a les dones i les seus drets? Aquestes son algunes de les preguntes que ens plantegem i sobre les que esperem debatre amb:

Mònica Leiva
Periodista independent i analista especialitzada en el món àrab i musulmà. Entre 2003 i 2008 ha viscut i treballat a l’Orient Mitjà i des de llavors continua vinculada amb la zona. Entre les seves cobertures informatives hi destaquen la guerra del Líban de 2006, la crisis nuclear iraniana, el conflicte palestino-israelià, el setge de Gaza i, més recentment l’inici de la revolta a Síria. Entre els mitjans més habituals amb qui col·labora s’hi troben la Cadena SER i el diari ARA.

Yolanda Aixelà Cabré
De 1999 a 2001, fou Conservadora al Museu Etnològic de Barcelona. De 2001 a 2008, fou Professora Titular d’Escola Universitària a la Universitat d’Alacant. Des de 2008 és Científica Titular a la Institució Milà i Fontanals on investiga en diferents programes interdisciplinaris. Ha realitzat treball de camp a Egipte, Marroc, Guinea Equatorial i Espanya. Ha participat a diferents projectes de recerca sobre migracions, musulmans, africans, multiculturalisme i canvis socials a l’Àfrica subsahariana, sempre des d’una perspectiva de gènere. Ha estat professora visitant al SOAS, Gran Bretanya i al Laboratoire d’Anthropologie Sociale – CNRS- EHESS, França (juliol 2003). És vicepresidenta de la ONG, CEIBA.

Dia i hora: Dijous 26 de gener a les 19h
LLOC: Centre Cívic Pati Llimona, Carrer de Regomir, 3. Baixos.

Organitza: Centre de Treball i Documentació amb la col·laboració de Ca la Dona

http://www.cetede.org/spip.php?article304&lang=ca


entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

novembre 9th, 2011

Egypt.gifLa Carolina Egio Artal ha participat a la trobada amb feministes àrabs i ens en fa cinc cèntims… repensado las revoluciones a este y otro lado del Mediterráneo

Estaba organizado por WIDE, fue en Brusuelas e invitaron también a una compañera de la Comisión de Feminismos Sol para hablar del 15-M.   Las feministas árabes de Egipto, Libia, Tunez, Algerua, Marruecos….. están muy preocupadas, repensando estrategias y acción común  y sentí que para tenerlas presente  y darles eco teníamos que hacer algo y estos días de fiesta he escrito unas páginas  explicando  un poco la situación y el encuentro.

Y es que  a pesar de las diferencias de procesos, los demasiadas veces contrastados “no creas tener derechos”, los diferentes feminismos, la colonialidad del género, y  la importancia de los contextos  locales,  todas compartimos  totalmente eso de que sin feminismo no hay revolución!  Os lo anexo Primaveras y democracias, un beso!.  – Arriba la solidaridad feminista.!!!

Primaveras y Democracias. Las revoluciones árabes y los derechos de las mujeres.
Carolina Egio Artal.

Al inicio de la primavera de 2011 asistí en Barcelona a una convocatoria de manifestación en solidaridad con la población de Libia y a favor de la paz. Acompañé a Dones x Dones, las Mujeres de Negro de Barcelona, en una manifestación sentida y dolorosa al ver nuevamente la crueldad de la guerra desplegada por los ejércitos democráticos imperialistas europeos y la también cruel y asesina respuesta del dictador Gadafi masacrando a su población. Al final de la manifestación nos dimos las manos y se cantó en árabe y catalán la Estaca, símbolo de la lucha antifranquista, y en medio de toda esta emoción, recuerdo que alguien gritó, !ya es hora de que en Europa también salgamos a las plazas para reclamar más democracia!. Y es así que dos meses después llegamos a las plazas del territorio español y acampando en ellas nos organizarnos en lo que ha pasado a llamarse el Movimiento del 15-M.

Las revueltas árabes fueron un germen de nuestro propio movimiento transformador, la población árabe movilizada y reclamando justicia ha sido parte de nuestra propia energía de cambio. Sin embargo y una vez pasada la efervescencia inicial, cabe preguntarse ¿qué queda de estas revueltas?.  A finales de octubre de 2001 en Túnez, Egipto y Libia podemos afirmar que los dictadores que gobernaban han sido derrocados. En Túnez, el proceso revolucionario iniciado a finales del  2010 acaba de culminar con la elección de Rachid Ghannouchi, el líder del partido islamista moderado En Nahda, que tras obtener la mayoría en las elecciones democráticas ha declarado que gobernará según los objetivos de la revolución para conseguir un Túnez libre, independiente, desarrollado y próspero, conforme a los derechos de Dios, el Profeta, las mujeres y los hombres.

En Egipto y tras la dimisión de Mubarak en febrero del 2011, el Consejo Supremo de las Fuerzas Armadas y su jefe, el mariscal Husein Tantaui, se mantienen en el poder y las protestas en la plaza plaza Tahrir continúan bajo el lema “Gracias, regresen a los cuarteles”. En un reciente informe sobre la situación de las mujeres egipcias, Amnistía Internacional nos recuerda que la violencia contra las mujeres sigue en Egipto amparada bajo la consideración de crimen de honor; que está prohibida la interrupción del embarazo en todos los casos; y que la mutilación genital femenina sigue siendo autorizada atendiendo a razones médicas. En Libia, tras la caída de Gadafi y el anuncio de la retirada de las tropas de la OTAN, el jefe del Consejo Nacional de Transición recientemente declaró que la sharia será la principal fuente de legislación en la nueva Libia. Una sharia que como conjunto de normas religiosas y también civiles ayudará a la población a mantenerse en el buen camino, y que en el caso de Libia parece que representará, según los ejemplos dados por el presidente interino a los medios de comunicación, que las mujeres no puedan por ley emprender ningún viaje de larga distancia sin la compañía de un hombre; o la derogación de las restricciones a la poligamia, de modo que un hombre pueda casarse hasta con cuatro mujeres.

Y es que si bien las mujeres han sido parte decisiva en los procesos revolucionarios de los países árabes, parece que ahora les toca volver a sus casas y aceptar lo que el pueblo decida. “Si el deseo de las mujeres es aceptar algo que afecte sus derechos, es su problema y el del pueblo libio”, como sentenció recientemente el portavoz de Consejo Nacional libio en declaraciones a BBC Mundo.Y es que la confusión sobre los derechos de las mujeres está siendo alimentada antes, durante y después del periodo revolucionario.

Por un lado observamos como durante el proceso de lucha las mujeres árabes han sido llevadas al primer plano de la actualidad, fotografiadas en las calles reivindicando los cambios democráticos. Recuerdo una querida amiga feminista, emocionada al comprobar el papel de las mujeres en las revueltas y su presencia, diría que incluso protagónica, en los medios de comunicación. Por fin, !el poder de las “sin poder”!, exclamamos. Las siempre silenciadas salen a la calle para reivindicar la democracia y su libertad. Una ansia de libertad que rápidamente vimos convertida en justificación para la intervención armada de la democracia imperial. Una igualdad, fraternidad y libertad interesadas tanto en el pueblo libio como en su riqueza energética. Y es que la democracia tiene esas cosas, que puede ser imperialista, y que también si respeta los intereses económicos de las élites transnacionales, puede llegar a ser igualmente confesional, islámica o cristiana, da lo mismo. Y sino que se lo cuenten a las mujeres afganas para las que el poder de los talibanes sigue teniendo terribles consecuencias. Unas democracias islámicas a la que tampoco no les acaban de cuadrar por coloniales y pro-occidentales eso de los derechos humanos de las mujeres Y es que si de lo que se trata es de la soberanía del pueblo, ¿quien puede argumentar que si las elecciones son libres, y un partido obtiene la mayoría no tiene derecho a llevar a a cabo el programa por el que le votó la gente?.

Y así están las mujeres y feministas de la región MENA (Medio Este y Norte de África) viéndolas venir, y muy preocupadas por todo lo que está sucediendo. He tenido la ocasión de compartir con ellas uno de sus foros, celebrado a finales de este histórico octubre de 2011 en Bruselas y convocado por la red europea feminista WIDE (Women In Development Europe). Allí nos explicaron que las revueltas árabes tenía poco de Primavera, porque aún no han empezado a dar sus frutos. Y que durante las revoluciones la cuestión de las mujeres no era prioritaria y que tampoco ahora en los periodos transicionales se está queriendo abordar. Y de cómo temían que los “nuevos” estados democráticos emanados de la soberanía popular refuercen en sus constituciones la confesionalidad del estado y perpetúen de este modo la subordinación de las mujeres. Y es que a pesar de las millonarias ayudas que la Comisión Europea y ONU Mujer, así como otras organizaciones y fundaciones europeas están empezando a ofrecer a las mujeres árabes, los intereses geoestratégicos y económicos pueden acabar sentenciando una vez más la libertad de las mujeres. Parece que no existen garantías de que los nuevos estados incluyan en sus fundamentos democráticos la igualdad de oportunidades y la equidad de género. Un proceso de transición organizada que sustentada en acuerdos entre los países árabes y las potencias europeas dará el visto bueno a la participación de un llamado islamismo moderado en los nuevos aparatos políticos. Unos nuevos estados que aún siendo considerados democráticos y emanados de la voluntad popular pueden acabar siendo controlados por instituciones religiosas, priorizando las leyes islámicas patriarcales, y además contando para todo ello con la aquiescencia de nuestras democracias europeas.

En el encuentro, las discusiones sobre las estrategias posibles fueron varias, desde si reformar o no las constituciones, como vía de defensa e inclusión de los derechos de las mujeres como en el caso de Marruecos, o de intentar evitarlo, por si se producen retrocesos como puede suceder en otros países. O de si apoyar la existencia de cuotas para acceder a la representación política o explicitar su poca efectiva acción dependiendo de cómo sean aplicadas, o incluso utilizadas por los partidos islamistas llamados moderados como forma de asegurar su ascenso al poder. O de si defender la participación política de las mujeres; o de si en este contexto de violencia y amenaza contra los derechos humanos de las mujeres privilegiar la defensa de sus derechos civiles; o de si también empezar a reclamar sus derechos económicos, sociales y culturales. Y también hubo un momento de reivindicación de las mujeres saharauis que desde el público recordaron la importancia de la lucha de los pueblos por la libre determinación. Igualmente se destacó la importancia de reforzar las alianzas con otros y otras, pudiendo identificar posibles frentes comunes junto a las minorías religiosas existentes en algunos países o poniendo de relieve la caracterización multiconfesional de algunos de los estados, como es el caso de Siria. Y de usar las redes e internet como medio de movilización, organización y denuncia desde la experiencia de las jóvenes blogueras activistas. Asimismo, y entre otras cuestiones, se abordó el tema de si el feminismo es un reclamo de la élite burguesa frente a las reivindicaciones de las mujeres comunitarias y populares, para acabar argumentándose que en muchas ocasiones las demandas de las mujeres se refuerzan, siendo ejemplificada la reivindicación del derecho a la propiedad de la tierra de las mujeres populares en Marruecos.

Durante el encuentro también hubieron momentos de emoción colectiva, como cuando una feminista siria que nos hablaba de la difícil situación de su país se puso a llorar, y en medio de un gran silencio todas pudimos compartir la gravedad y el hondo pesar de las mujeres árabes que una vez más se encuentran juntas defendiendo su libertad y su derecho a tener derechos.
El Foro también facilitó la participación de una compañera del 15-M de la Comisión de Feminismos de Sol, que compartió la acción reivindicativa del movimiento y los retos de la organización asamblearia y horizontal que esta propuesta política nos propone en el territorio español. Y es que echando la vista atrás y al pensar en nuestro 15-M, el encuentro me dio también la oportunidad de repensar el valor de nuestra experiencia y rememorar mi propia movilización dentro de las Feministas Indignadas de Barcelona. Nuestra salida a la calles;  nuestras reivindicaciones :“Lo llaman Democracia y no lo es”;  la llegada a las plazas;  y sobretodo la manera espontánea de sentarnos juntas y decidir quedarnos en el espacio público para desde el diálogo y la construcción colectiva darle una nueva oportunidad a la Política. Una ansia de cambio y construcción compartida que quedó desde el inicio entrelazada simbólicamente con los procesos de las compañeras árabes, las feministas que hoy desde éste y otros foros siguen buscando la Democracia para las mujeres y que no cesan de recordarnos la importancia de seguir reivindicando aquello que ya nunca olvidaremos y que juntas seguiremos exclamando bien alto a este y al otro lado del Mediterráneo: ¡La revolución será feminista o no será!

links relacionats:

http://widenetwork.wordpress.com/

http://www.wide-network.org/

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

novembre 8th, 2011

dones de negreDeclaració sobre Líbia de WLUM (Dones sota Lleis Musulmanes) – 25 octubre 2011 (en castellano Declaración de Mujeres bajo Leyes Musulmanas_25-10-2011)

WLUML està preocupada que el primer acte públic del Comitè Nacional de Transició de Líbia hagi estat el de proclamar el 23 d’octubre de 2011 que, d’ara endavant, una sèrie de lleis siguin considerades anul · lades i que “la llei xara” les substitueixi. El Comitè de Transició Nacional de Líbia és un govern interí la primera acció hauria hagut de ser posar en marxa un mecanisme per a les eleccions d’un nou govern després de la caiguda del règim de Gaddafi.

WLUML sent la necessitat urgent de reflexionar i plantejar una sèrie de preguntes sobre aquesta declaració de “llei xaria”:

En primer lloc, si acceptem que la democràcia significa la llei del poble expressada a través dels seus vots, és preocupant que el primer acte d’aquest govern de transició (que ha denunciat i segueix a un molt autocràtic), sigui governar per decret, en lloc de fer-ho consultant al poble a través de mitjans democràtics. Les lleis no han de ser anul · lades per la voluntat d’un governant o uns governants, sinó que han de ser canviades, després d’una consulta democràtica, per la voluntat i el vot del poble. Fer el contrari és reemplaçar a un governant no democràtic de l’altra i confondre la democràcia amb la monarquia, l’autocràcia o la oligarquia.

WLUML donarà suport qualsevol acció de les organitzacions independents de dones líbies per exigir que les regles democràtiques s’apliquin.

En segon lloc, quan observem quines lleis han estat anul · lades de facto i substituïdes per les religioses, veiem que es tracta de lleis que afecten directament als drets de les dones en el matrimoni, el divorci, la tutela, la poligàmia, l’herència, etc., és a dir, els codis de família o les lleis d’estatus personal. Les dones són el blanc directe d’aquest canvi de lleis i perdran en aquest procés molts drets adquirits.

Finalment, què és aquesta “llei de la xaria” que s’invoca en la declaració de Líbia? WLUML sap per la seva pròpia recerca * que les lleis anomenades islàmiques, considerades conformes amb la “xaria” varien enormement d’un país a un altre – demostrant, per tant, que són més productes dels homes que donades per Déu. A més inclouen elements de la cultura i les tradicions que res tenen a veure amb la religió, així com lleis colonials quan aquestes s’ajusten millor als interessos del patriarcat local. Així és com tradicions locals, com ara el “matrimoni muta’a” o la MGF (mutilació genital femenina) es van adoptar com part de la “religió”.
És així com la recentment independitzada Algèria va privar a la dècada dels 60 als seus ciutadanes de qualsevol accés a la contracepció i avortament, amb una llei francesa de 1922 abandonada des de feia temps. I, a Mali, la llei de família aprovada pel Parlament el 2009, va provocar tal indignació a les organitzacions musulmanes conservadores per suposada falta de conformitat amb la “xaria”, que malgrat el vot democràtic i el suport dels musulmans no conservadors – incloent dones i laics, el president la va derogar sine die. Una vegada més, què és la democràcia i la “xara” en un país que ha signat també les convencions internacionals dels drets de les dones?

Des d’un punt de vista religiós només, l’Alcorà es pot llegir de diferents maneres: Tunísia va prendre la decisió històrica el 1956 de prohibir la poligàmia (aka poligàmia), ja que uns legisladors han assenyalat que l’Alcorà indicava clarament que tant la igualtat de tracte cap les esposes era un requisit com que no era possible per a un home tractar diverses dones de manera igual; Algèria el 1962 va utilitzar el mateix versicle per permetre que un home tingui quatre esposes i legitimar la poligàmia. Quina d’aquestes interpretacions contradictòries és la “xaria”?

Denunciem l’ús flexible del terme “xaria” per donar una falsa legitimitat religiosa a les interpretacions patriarcals de la religió, així com a les tradicions patriarcals.

WLUML demana a les organitzacions de dones i persones progressistes del món romandre alertes davant de la contradicció entre pretendre ser una democràcia i decretar l’aplicació de lleis religioses indefinides.

També fem una crida a la major protesta, quan els governs i els grups polítics justifiquen les seves decisions patriarcals en nom de la “xaria”.

* Knowing Our Rights: Women, family, laws and customs in the Muslim World (Conèixer els nostres drets: dones, família, lleis i costums en el món musulmà – 3 ª edició, Londres, 2006, http://www.wluml.org / node/588

Traducció de l’anglès: Yolanda Rouillan, MDN

http://www.wluml.org

http://www.wluml.org/action/women-living-under-muslim-laws-statement-libya

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

agost 11th, 2011

projecte paraules de dones en la revolució egípciaHola a totxs,

Per fi tenim els tres primers tràilers del projecte “Paraules de Dones de la Revolució Egípcia” traduïts al castellà (gràcies a Stafe). El projecte pretén documentar la participació de les dones en la revolució com una forma d’escriure Herstory combatent l’oblit recurrent de la història del paper de les dones. És un projecte independent i copyleft que va a documentar aquestes històries per a un temps de sis mesos publicant dos  vídeos a la setmana i cobrint diverses ciutats i pobles a Egipte.

Agraïm la difusió i el suport al projecte. Per a més informació sobre el projecte i les donacions per favor visitar aquest enllaç:

http://www.indiegogo.com/herstory-egypt

El primer tràiler – Sanaa Seif (17 anys), estudiant i participant en les acampades de Tahrir i treballa en un periòdic independent que va fer amb un grup de joves. (disponible en anglès, francès, italià, castellà, i alemany)

http://www.universalsubtitles.org/en/videos/jM8VojIFupS5/es/151900/

El segon tràiler – Mico Hussein (50 anys), mare d’un detingut i ara activista dins de la campanya contra els judicis militars per a civils. (disponible en anglès, francès, italià, castellà, i alemany)

http://www.universalsubtitles.org/en/videos/cBE5J8KB1CXt/es/151894/

El tercer tràiler – Hanan Sadek (52 anys) reflecteix sobre el seu rol com a mare durant la revolució i la relació amb la seva filla de 17 anys que estava en Tahrir (disponible en anglès, italià, i castellà)

http://www.universalsubtitles.org/es/videos/la49OWoj1zkA/es/151866/

Ara estem preparant el quart tràiler, i seguint les entrevistes amb aquestes dones inspiradores.

Solidaritat des d’El Caire,

Leil-Zahra Mortada

El projecte a Facebook https://www.facebook.com/HerstoryEgypt?sk=info

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
, ,

març 29th, 2011
Dones egípcies manifestant-se a la  Plaça Tahir - Foto: Khalil Hamra/Associated Press

Dones egípcies manifestant-se a la Plaça Tahrir - Foto: Khalil Hamra/Associated Press

Londres.- Amnistía Internacional ha pedido hoy a las autoridades de Egipto que investiguen las graves denuncias de tortura –incluida la realización forzosa de “pruebas de virginidad”– infligidas por el ejército a manifestantes detenidas en la plaza de Tahrir este mismo mes.

Después de la violenta operación emprendida por el ejército el 9 de marzo para expulsar a los manifestantes de la plaza, al menos 18 mujeres fueron puestas bajo custodia militar. Las manifestantes han contado a Amnistía Internacional que las golpearon, les aplicaron descargas eléctricas, las sometieron a registros corporales sin ropa mientras soldados varones las fotografiaban, y luego las obligaron a someterse a “pruebas de virginidad” y las amenazaron con acusarlas de prostitución.

Las “pruebas de virginidad” son una forma de tortura cuando se realizan a la fuerza o bajo coacción.

El obligar a las mujeres a someterse a ‘pruebas de virginidad’ es absolutamente inaceptable. Su finalidad es degradar a las mujeres por el hecho de ser mujeres”, ha manifestado Amnistía Internacional. “Todos los miembros de la profesión médica deben negarse a participar en estas supuestas ‘pruebas’.

Salwa Hosseini, de 20 años de edad, relató a Amnistía Internacional que, tras ser detenida y conducida a una prisión militar en Heikstep, la obligaron, junto con las demás mujeres, a quitarse toda la ropa para ser registrada por una guardia de la prisión, en una habitación con las puertas abiertas y una ventana.  Durante el registro sin ropa, Salwa Hosseini afirma que unos soldados se asomaron a la habitación y tomaron fotografías de las mujeres desnudas.

Después, un hombre con bata blanca las sometió a “pruebas de virginidad” en otra habitación. Las amenazaron con que, “las que no sean vírgenes”, serían acusadas de prostitución.

Según la información recibida por Amnistía Internacional, una mujer que había dicho ser virgen, pero cuya prueba supuestamente demostró lo contrario, fue golpeada y sometida a descargas eléctricas.

Las mujeres y las niñas deben poder expresar sus opiniones sobre el futuro de Egipto y manifestarse contra el gobierno sin ser detenidas, torturadas o sometidas a un trato profundamente degradante y discriminatorio”, ha manifestado Amnistía Internacional.

Los militares trataron de humillar aún más a las mujeres al permitir que unos hombres las observaran y fotografiaran lo que estaba sucediendo, con la amenaza implícita del daño que podrían sufrir esas mujeres si las fotografías se hicieran públicas.

La periodista Rasha Azeb también fue detenida en la plaza de Tahrir y, según ha dicho a Amnistía Internacional, la esposaron, golpearon e insultaron.

Tras su detención, las 18 mujeres fueron llevadas inicialmente a un anexo del Museo de El Cairo donde, según los informes, las esposaron, las golpearon con palos y mangueras, les aplicaron descargas eléctricas en el pecho y las piernas, y las llamaron “prostitutas”.

Rasha Azeb vio y oyó cómo torturaban con descargas eléctricas a las otras detenidas mientras estuvieron recluidas en el museo. Ella quedó en libertad varias horas después, junto con otros cuatro hombres que también eran periodistas, pero las otras 17 mujeres fueron trasladadas a la prisión militar de Heikstep.

Los testimonios de otras mujeres detenidas al mismo tiempo, reunidos por el Centro El Nadeem para la Rehabilitación de las Víctimas de Violencia, coinciden con los relatos de Rasha Azeb y Salwa Hosseini sobre golpes, electrocución y “pruebas de virginidad”.

Las autoridades egipcias deben detener el terrible y degradante trato infligido a las manifestantes. Las mujeres participan plenamente en el movimiento para lograr cambios en Egipto, y no deben ser castigadas por su activismo”, ha manifestado Amnistía Internacional.

Todas las fuerzas armadas y de seguridad deben recibir instrucciones claras de que la tortura y otros malos tratos, incluidas las ‘pruebas de virginidad’ forzosas, ya no se tolerarán, y se investigarán a fondo. Los responsables de esos actos deben comparecer ante la justicia, y las valerosas mujeres que han denunciado estos abusos deben contar con protección frente a las represalias.

Las 17 mujeres recluidas en la prisión militar comparecieron ante un tribunal militar el 11 de marzo y quedaron en libertad el 13 de marzo. Varias fueron condenadas a penas condicionales de un año de prisión.

Salwa Hosseini fue declarada culpable de conducta desordenada, destrucción de propiedad privada y pública, obstrucción del tráfico y tenencia de armas.

Amnistía Internacional se opone a que se juzgue a civiles ante tribunales militares en Egipto, ya que estos tribunales tienen un historial de juicios injustos, y en ellos se restringe severamente el derecho de apelación.

Font: http://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/se-obliga-a-manifestantes-egipcias-a-someterse-a-pruebas-de-virginidad/?origen=fbk&org_kwd=egipto0323

“Exámenes de virginidad”, la última arma del ejército - Por Cam McGrath, IPS http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=97842

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,