Barcelona (ACN).- Un miler de persones han participat aquest dijous al vespre a Barcelona a la manifestació anticapitalista, convocada per la campanya ‘Contra l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra’ i el Fòrum Social Català, que es fa coincidint amb la reunió de ministres de Treball de la Unió Europea (UE) a la capital catalana. Amb sortida dels Jardinets de Gràcia i davant una forta vigilància policial, la concentració ha avançat Passeig de Gràcia avall darrera una gran pancarta amb el lema ‘Contra l’Europa de l’atur i la precarietat, repartim el treball i la riquesa’. Els manifestants han tallat l’avinguda Diagonal durant 30 minuts i han provocat retencions de trànsit en els dos sentits de la marxa.

ACN: Agència Catalana de notícies.

Recordem que Dones x Dones i La Marxa Mundial de Dones van fer la crida per convocar el BLOC FEMINISTA a la manifestació.
http://www.caladona.org/2010/01/manifestacio-a-barcelona-contra-la-trobada-de-ministres-de-treball-de-la-ue-28-de-gener-2010/

Font original: http://noue2010.blogspot.com/2010/01/2010-no-leuropa-del-capital-la-crisi-i.html

Per una Europa social, dels pobles i de la pau

A partir de l’1 de gener de 2010 l’Estat espanyol tindrà la presidència de la Unió Europea (UE). El govern de Zapatero intentarà utilitzar la presidència de la UE com una operació de màrqueting per rellançar la seva presidència i seguir venent la farsa que la crisi s’ha acabat. La crisi actual, lluny de ser una crisi conjuntural passatgera, és una veritable crisi sistèmica, econòmica i financera, social, ecològica i energètica, i alimentaria. No estem al final de la crisi i el més dur encara està per arribar.

Una Unió Europea antidemocràtica

La Unió Europea dibuixada pel Tractat de Lisboa, que repren l’essencial de la fallida Constitució Europea, és una UE antidemocràtica, on les decisions es prenen allunyades de la ciutadania i sense cap possibilitat de control democràtic, en connivència amb els grups de pressió proempresarials. La presidència espanyola de la UE té com a un dels seus objectius profunditzar aquesta lògica, desenvolupant mesures per el Tractat de Lisboa.

La professionalització de la política, els lligams cada cop més estrets entre el món empresarial i la política, i les polítiques neoliberals han generalitzat la corrupció en molts països de la UE, com ho mostren els recents escàndols a casa nostra. La corrupció, lluny de ser un problema causat per actituds individuals mogudes per l’avarícia, és una conseqüència del model econòmic implementat als darrers anys, basat en l’especulació i la desregulació.

La crisi l’està pagant la classe treballadora

L’opció de les elits polítiques i econòmiques de la UE és intentar transferir el cost de la crisi als sectors populars. Per tot arreu les mesures dels governs de la UE busquen que la crisi la paguin les i els assalariats i aprofundeixen les polítiques neoliberals, mitjançant acomiadaments massius i l’increment brutal de l’atur, retallada i moderació dels salaris, amenaçant els drets socials conquerits a través de noves “contra-reformes” laborals i de pensions, i afavorint descaradament als rics organitzant rescats bancaris, aplicant politiques fiscals regressives, i claudicant front a les grans multinacionals. Durant la presidència espanyola de la UE es pretén abordar la revisió de l’anomenada “Estratègia de Lisboa”, que defineix la política d’ocupació dels països de la UE, profunditzant la seva orientació neoliberal malgrat el seu fracàs evident.

La combinació entre precarietat, salaris de misèria, dificultats per accedir a un habitatge digne, que afecta de forma particular a la joventut, i l’augment incessant de l’atur transforma la crisi econòmica en una veritable crisi social que deixa a l’estacada milions de persones, amb dificultats per arribar a finals de mes i satisfer les necessitats bàsiques. A més, continuen les polítiques de privatització i la mercantilització dels serveis públics, especialment en sectors com la sanitat, l’educació, l’energia o el transport, amb l’aplicació de directives liberalitzadores i polítiques com les del procés de Bolonya.

Les dones patim més l’impacte de la crisi

Les dones sofreixen de forma particular l’impacte de la crisi, pateixen discriminació al mercat de treball, taxes d’atur i precarietat més elevades a les dels homes i carreguen gran pes de la debilitat dels mecanismes de l’Estat del benestar, degut al desigual repartiment del treball domèstic i la cura. L’ascens de la dreta populista dins la UE difon concepcions reaccionàries sobre la família, la sexualitat, les opcions sexuals, i el paper de la dona a la societat i amenaça en retallar drets com el de l’avortament, encara conquerit de forma molt limitada.

La població immigrant és el cap de turc de la crisi

En aquest escenari augmenta la pressió vers la població inmigrant. Si abans de la crisi la inmigració va ser requerida per ser superexplotada sense drets en els pitjors treballs, ara s’incrementen les expulsions, s’articula un pla de retorn i s’accentua la repressió. La política de la UE (i la Llei d’Estrangeria) és aixecar més murs i externalitzar les fronteres. Aquesta política de racisme institucional situa els i les inmigrants com a culpables de la crisi per tal d’ocultar la responsabilitat del sistema, fomentant així la divisió i el racisme socials. Això comporta que milions de persones siguin, de fet, ciutadans de segona amb menys drets que la resta de la població.

El capitalisme depredador destrueix el territori

Front a un capitalisme depredador causant d’una crisi ecològica global, que amenaça la pròpia supervivèncie de l’espècie i que té en el canvi climàtic la seva manifestació més alarmant, la política de la Unió Europea és aprofundir la lògica productivista de l’actual model, el foment d’infraestructures que destrueixen el territori, i afavoreix els intents de rellançar la energia nuclear.

La política agrària està al servei de les multinacionals

La Política Agraria Comú (PAC) està al servei d’un model d’agronegoci al servei de les grans multinacionals del sector, ensorra el món rural i la petita pagesia, fomenta els aliments transgènics, una alimentació de mala qualitat i socava la sobirania alimentaria. La producció d’agrocombustibles empitjora la situació al camp i ha tingut greus conseqüencies internacionals, en ser un dels factors causants de la crisi alimentària.

L’Europa dels estats empresona pobles

L’actual UE es basa en una Europa dels Estats que nega el dret a l’autodeterminació de molts pobles europeus que es troben empresonats i esquarterats. Els Països Catalans som un d’aquests pobles a qui es nega el dret a decidir lliurement el propi futur. La uniformització i globalització amenacen les llengües minoritàries i minoritzades, que es troben desemparades davant d’unes administracions que no practiquen polítiques per defensar-les.

L’Europa del capital és també l’Europa de la guerra

L’Europa del capital és també l’Europa de la guerra i el rearmament, amb una política de defensa subalterna a l’OTAN, que ha afavorit la remilitarització dels països europeus i els interessos de la indústria de l’armament, amb l’objectiu de construir una Europa-potència. La política militarista i imperialista de la UE queda clarament de manifest amb la presència de tropes de varis països europeus a l’Afganistan, una guerra la naturalesa de la qual cada cop és més evident per l’opinió pública. Al mateix temps, es manté la complicitat i s’aprofundeixen els acords comercials i polítics amb l’Estat d’Israel i la repressió al poble palestí.

La Unió Europea és un projecte neocolonial

Les multinacionals europees, amb el suport actiu dels governs de la UE, continuen amb la seva politica de rapinya dels recursos naturals dels pobles del sud i de d’explotació de la mà d’obra, a la recerca de matèries primes barates i de nous mercats. El deute extern dels països empobrits, un deute il.legítim, segueix sense anular-se i utilizant-se com un mecanisme per imposar als governs del sud polítiques d’ajust. I la diplomàcia europea segueix treballant per socavar els processos de canvi empresos en diferents països de llatinoamerica i salvaguardar els interessos empresarials europeus.

Repressió contra la dissidència

La crisi i el malestar social acumulat provoca un increment les mesures repressives per part dels Estats de la UE i la retallada de llibertats democràtiques bàsiques, sovint amb el pretext de la “guerra contra el terrorisme”, que busquen criminalitzar i contenir la dissidència.

Crida a la mobilització i autoorganització per respondre a l’Europa del capital, la crisi i la guerra

Front aquesta situació, la mobilització social és imprescindible. Només aturarem les actuals polítiques amb l’autoorganització dels sectors populars i la nostra presència al carrer. Perquè la crisi la deixem de pagar les i els treballadors, hem d’oposar-nos a les polítiques neoliberals i trencar amb els seus Tractats i estratègies, mobilitzant-nos per al repartiment de la riquesa, del treball (a la feina i a casa), per la defensa del mediambient, per la fi de qualsevol forma d’opressió i discriminació per raons de gènere, nacionalitat, etnia i opció sexual, i per la desmilitarització, la pau i la solidaritat amb els pobles de tot el món.

Per aquest motiu els col.lectius, organitzacions i plataformes catalanes que ens hem trobat a Sabadell el 14 de novembre fem una crida per començar a organitzar una resposta a l’Europa del capital, la crisi i la guerra i als intents que la crisi la paguem tots i totes durant el proper semestre, a impulsar una àmplia varietat d’iniciatives de protesta durant aquests sis mesos, i a organitzar-nos dia a dia i en tots els terrenys.

En particular, fem una crida a preparar la mobilització durant les cimeres de Ministres de Treball i de la Unió pel Mediterrani que es preveuen realitzar a Barcelona del 27 al 30 de gener i del 5 al 7 de juny, respectivament. I també durant la Cimera Unió Europea-Amèrica Llatina que es realitzarà del 17 al 18 de maig a Madrid, entre d’altres. Igualment, considerem important participar en el proper Fòrum Social Català que tindrà lloc del 29 al 31 de gener a Barcelona i impulsar activament àmplies mobilitzacions el proper 1er de maig en contra l’Europa del Capital, així com reforçar convocatòries com ara les del 8 de març, dia de la dona treballadora, i el 17 d’abril, jornada internacional de lluita camperola, entre d’altres.

Blog de la campanya: http://noue2010.blogspot.com/

La crisi econòmica afecta d’una manera molt més gran que no es pensava només fa uns mesos. Actualment tothom mínimament informat comparteix el parer que som davant una situació de crisi sense precedents des del crack de 1929. Però fa poc més d’un any encara eren molts els qui consideraven que érem en una situació econòmica dolenta, però de durada molt curta. D’acord amb aquesta visió, es tractava d’una més de les diverses crisis que hi ha hagut des de mitjan segle passat. Tot indica que això no és així.

Les conseqüències socials d’aquesta crisi són greus. Tot i que és impossible dir si a mitjan 2009 som al començament o a l’equador de la crisi (al final, és segur que no), algunes de les conseqüències ja en són catastròfiques. Especialment per als sectors de la població que han perdut la feina. L’increment de l’atur s’esdevé a una velocitat i magnituds desconegudes durant moltíssims anys. Totes les previsions fan curt en saber-se les dades reals. Cap previsió no va dir que la taxa d’atur arribaria al 17,3 % el primer trimestre de 2009, com ara sabem. Hi ha previsions d’alguns investigadors que xifren en fins al 30 % l’atur cap al final de 2010. En qualsevol cas, a mitjan 2009 el nombre d’aturats al Regne d’Espanya depassa oficialment els quatre milions. Agreuja el futur el fet de saber que la recuperació econòmica, quan finalment tingui lloc, no podrà absorbir en poc temps aquests nivells d’atur. En el millor dels casos, caldrien molts anys de creixement sostingut per a absorbir els cinc milions d’aturats a què estarem a punt d’arribar, o que fins i tot haurem ultrapassat, en el moment culminant de destrucció d’ocupació.
El percentatge de pobres de l’economia espanyola ha romàs molt estable durant les últimes dècades. La crisi econòmica comporta un augment molt ràpid de la pobresa. Han calgut taxes de creixement econòmic substancial durant els últims lustres per a mantenir la proporció de pobres propera al 20 %, mentre que la situació actual farà augmentar la proporció de persones sota el llindar de la pobresa.

L’impacte generalitzat de la crisi també ha palesat les evidents febleses d’una xarxa de protecció social deficient, fragmentada i contradictòria. El govern ha quedat obligat a activar precipitadament nombroses mesures d’urgència davant la crisi, les quals agreugen, si és possible, l’arbitrarietat i els biaixos del nostre sistema de protecció social.

Davant una situació com l’actual, creiem que la proposta de la renda bàsica, una assignació monetària incondicional per a tota la ciutadania i persones amb residència acreditada, podria suposar molts beneficis per als sectors de la població més durament afectats per la crisi. Tot i que és obvi que la renda bàsica, per importants que siguin els efectes que pogués comportar, no és cap mesura que per si mateixa pugui acabar amb la crisi, no tenim cap dubte que podria esmorteir-ne les conseqüències més dures per a aquests sectors de la població. I diguem també que el fet de defensar la renda bàsica en una situació de crisi econòmica no significa que no considerem que no hi hagi bones raons per a defensar-la també en èpoques de prosperitat econòmica. El que volem només és indicar que algunes de les qualitats de la renda bàsica que poden tenir efectes beneficiosos en situacions econòmiques estables, guanyen encara més força en una situació de crisi econòmica greu com l’actual. Per què?

En cas de perdre la feina, el fet de disposar d’una renda bàsica indefinida suposaria afrontar el futur de manera menys preocupant. Tot i que aquesta és una característica de la renda bàsica per a qualsevol conjuntura econòmica, en una situació de crisi, en què les xifres d’atur són molt més grans i les pèrdues constants de llocs de feina creixen de manera accelerada, la característica esmentada de la renda bàsica ateny més importància social. El fet de disposar d’una renda bàsica, quan el volum de l’atur és creixent i, per tant, les promeses de reinserció laboral o de trobar feina sonen a mentides pietoses, permetria assegurar, encara que fos de manera austera, el futur més immediat.

La pobresa no és només privació dels mitjans materials d’existència. La pobresa es tradueix també en dependència de l’arbitri o de la cobdícia d’altri, trencament de l’autoestima, aïllament i compartimentació social de qui la pateix. En una situació de depressió econòmica en què, com hem dit, els percentatges de pobresa augmentaran de manera significativa i aviat podrien arribar a una proporció d’un pobre per cada quatre habitants, la renda bàsica suposaria un bon dic de contenció d’aquesta onada de pobresa.

Una renda bàsica constituiria, així mateix, un poderós incentiu per a la recerca de feina per a tothom qui l’ha perduda, atès que, a diferència de les prestacions condicionades que hi ha ara, no desapareixeria com a tal quan hom comencés a cobrar un salari. La renda bàsica eliminaria l’anomenat parany de l’atur, la qual cosa permetria afrontar la recerca de feina amb més eficàcia i menys pressions coercitives per als treballadors, les quals acostumen a redundar en la proliferació de feines mal pagades, escassament qualificades i de poca productivitat, i obriria perspectives interessants per al creixement de l’ocupació a temps parcial triada voluntàriament.

El fet de percebre una renda bàsica suposaria reduir el risc en el moment d’endegar determinades activitats d’autoocupació. A grans trets, hi ha dos tipus d’emprenedors: els qui tenen un suport (familiar, la major part dels cops) que els permet plantejar-se un petit projecte empresarial de manera raonablement segura, i aquells per als qui l’autoocupació és l’única sortida laboral. En el segon cas, el risc en què hom incorre no és només perdre la inversió, sinó també els mitjans de subsistència, la qual cosa fa que qualsevol decisió d’inversió acostumi a resultar molt més atzarosa. Però el risc no acaba aquí: sovint, la manca de capital inicial retreu emprenedors potencials. La renda bàsica, en canvi, permetria als emprenedors del segon tipus capitalitzar el petit projecte empresarial i, alhora, no dependre tant de l’èxit per a sobreviure. En una situació depressiva, la renda bàsica, a més de ser un incentiu sempre més gran per a emprendre projectes d’autoocupació que si no hi és, suposaria una garantia més gran per a poder afrontar, encara que fos parcialment, les eventualitats d’un possible fracàs en una iniciativa d’aquest tipus, com també la possibilitat d’emprendre’n una altra amb més possibilitats que l’anterior.

En una situació de crisi econòmica, els atacs als llocs de treball i als salaris són freqüents: el Fons Monetari Internacional, el Banc d’Espanya, el Banco Bilbao Vizcaya-Argentaria o la patronal CEOE, entre altres organismes, s’han manifestat sense miraments partidaris de la moderació salarial, l’acomiadament procedent, l’abaratiment del “factor treball” i la retallada de les pensions i de la protecció social. Assistim a un anunci permanent i renovat de presentacions d’expedients de liquidació o de regulació de plantilla, a banda de les innumerables petites empreses que tanquen directament les portes. Les lluites de resistència de més o menys intensitat per a intentar evitar els acomiadaments i el deteriorament de les condicions de treball són freqüents. D’entrada, la renda bàsica podria jugar un paper de caixa de resistència en les lluites dels treballadors per a defensar els llocs de treball. La crisi econòmica pot desembocar en un gran retrocés de conquestes socials durament assolides.

La renda bàsica podria ser un instrument eficaç per als treballadors per a resistir a aquest retrocés, com també una idea imaginativa per al reforçament i la redefinició d’aquestes conquestes socials, incorporant-hi els principis de més individualització, integració en el sistema fiscal, progressivitat, redistribució, lluita contra l’estigmatització i universalitat de la protecció.

La crisi actual ha palesat que, quan interessa i es considera necessari, s’utilitzen quantitats de fons públics enormes per a intentar salvar una situació provocada pels qui van apostar sense el més petit fre per la màxima rendibilitat de l’especulació financera. El volum dels recursos a mobilitzar o la complexitat política i administrativa no són, per si mateixes, raons per a oposar-se a considerar propostes importants i d’envergadura com ara la renda bàsica.

Aquestes són algunes de les reflexions que ens animen a presentar a organitzacions socials, partits polítics, sindicats, moviments socials i a la ciutadania en general aquesta proposta social, la renda bàsica, perquè sigui considerada seriosament com a instrument per a evitar les conseqüències de la crisi als sectors socials que, a més de ser els més perjudicats, no són en absolut els responsables que s’hagi desencadenat.

S’acaba de crear una subcomissió al Parlament espanyol per a estudiar la conveniència d’una renda bàsica. És un bon moment per a explicar les possibilitats d’aquesta proposta social. A la bibliografia acadèmica especialitzada fa temps que aquesta idea es discuteix amb rigor científic i que es presenten i consideren alternatives diverses referents a com finançar-la, com també a com concretar-la políticament. Creiem que ha arribat l’hora d’afegir al rigor acadèmic i científic la voluntat política per a avançar pel camí de la renda bàsica.

La precarietat i la inseguretat econòmica s’estenen a tort i a dret, fins al punt d’afectar sectors socials que, en un passat gens llunyà, gaudien de graus considerables de seguretat socioeconòmica. En aquest context la renda bàsica, com a xarxa material garantida universalment mitjançant una reforma del sistema impositiu, apareix com una via per a reforçar i millorar la seguretat material del conjunt de la població, condició necessària per a exercir la ciutadania.

Maig de 2009

Xarxa Renda Bàsica

Document per descarregar en pdf:  manifestcatala.pdf -  manifestocrisis.pdf

Font:  Web Xarxa Renda Bàsica.  http://www.nodo50.org/redrentabasica/index.php