agost 13th, 2014

Obit Lauren BacallLauren Bacall, de nom Betty Joan Perske, novaiorquesa i coneguda, als seus inicis, com a “una joveneta jueva del Bronx” ha mort el 12 d’agost, a casa seva, a causa d’un vessament cerebral a l’edat de 89 anys.

En aquesta breu nota en record de la seva mort, volem destacar el seu posicionament polític contra les llistes anticomunistes a Hollywood…La seva autobiografia By Myself… i com a pel.lícula potser To have and have not (1944) que tracta de la resistència, amb guió de Hemingway i Faulkner, i és en el rodatge de la qual que es van conèixer amb el Bogart. Us deixem un vídeo de poc més 3minuts …

Foto: Lauren Bacall amb el president Truman

links: Lauren Bacall a la viquipèdia

la notícia al 324 de tv3 Mor Lauren Bacall

tve http://www.rtve.es/noticias/20140813/multiples-vidas-lauren-bacall/991940.shtml

Amb Terenci Moix a Más estrellas que en el cielo, de tv

Lauren Bacall a la IMDb

entrades relacionades

No
Comments

Tags:

setembre 7th, 2012

FIRESTONE-obit-articleInline-v3Una de las fundadoras del feminismo radical, Shulamith Firestone, autora del libro “The Dialectics of Sex,” murió en Nueva York a los 67 años. Murió sola en su apartamento y fue encontrada una semana después. Muy lamentable noticia. Aquí el obituario del New York Times.

http://www.nytimes.com/2012/08/31/nyregion/shulamith-firestone-feminist-writer-dies-at-67.html

http://womenshistory.about.com/od/feminism/a/shulamith_firestone.htm

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

setembre 5th, 2012

FrCollinEl passat 1 de setembre va morir Françoise Collin, una de les pensadores feministes francòfones més reconegudes del nostre temps.

Cofundadora i directora de la revista feminista Les Cahiers du Grif, Collin va ser autora de relats de ficció i de nombrosos assaigs filosòfics, d’entre els quals destaquen, especialment, els seus treballs sobre Hannah Arendt i Maurice Blanchot. Una part dels seus textos, en els que reflexiona sobre les relacions entre l’escriptura, l’art i la política, han estat recollits a Praxis de la diferencia.

Entre libertad y liberación, editat per Marta Segarra i amb un postfaci de Fina Birulés (col. Mujeres y Culturas, Icaria, 2006).

Françoise Collin va ser una cololaboradora habitual del GRC Creació i Pensament de les Dones, participant amb freqüència en publicacions, seminaris, conferències i altres activitats organitzades pel Seminari Filosofia i Gènere i pel Centre Dona i Literatura. Atès el relleu de la seva contribució al pensament feminista i filosòfic, els seus treballs continuaran sent una font d’inspiració per a futures generacions.

Praxis de la diferencia (índex i presentació): http://www.ub.edu/cdona/fr/publicacions/praxis-de-la-diferencia-liberacion-y-

Font: Centre Dona i Literatura – http://www.ub.edu/cdona
Universitat de Barcelona – Gran Via de les Corts Catalanes 585 2n pis
08007 Barcelona

Més Françoise Collin:

Praxis de la diferencia, sencer 263 pàg., http://books.google.es/books?id=JUSLE7uEwQ8C&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false

Presencia y representación: las formas complejas de la vida políticahttp://www.mujeresenred.net/spip.php?article618

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

agost 6th, 2012

1343803995_525687_1343804129_noticia_normalDiumenge ens va deixar la Chavela Vargas. Les teves amigues de Ca la Dona sempre recordarem, la teva veu, passió, força…Per recordar-la millor us deixem una cançó…

Comiats a la premsa:

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/08/01/actualidad/1343803995_525687.html

http://www.chilango.com/cultura/nota/2012/08/01/chavela-vargas-la-dama-de-los-45-mil-litros-de-tequila

entrades relacionades

No
Comments

Tags:

juliol 23rd, 2012

Esther-Tusquets-Gragori-CiveraVa ser directora de l’editorial durant 40 anys i va començar a publicar novel·la el 1978 amb ‘El mismo mar de todos los veranos’, a més d’assaig i llibres de memòries. Ha mort aquest dilluns a l’Hospital Clínic de Barcelona d’una malaltia pulmonar.

Esther Tusquets Guillén (Barcelona, 193623 de juliol de 2012) fou una escriptora i editora catalana en castellà. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i va donar classes de literatura i història a l’Academia Carrillo fins que, a principis dels anys 60, s’endinsa en el món editorial. Dirigí durant quaranta anys Editorial Lumen, un dels segells de prestigi del món del llibre a Catalunya, actualment enquadrat dins el grup Random House Mondadori. És germana de l’arquitecte Óscar Tusquets Guillén i cunyada de Beatriz de Moura. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres

  • El mismo mar de todos los veranos (1978)
  • El amor es un juego solitario (1979)
  • Varada tras el último naufragio (1979)
  • Siete miradas en un mismo paisaje (1981)
  • Para no volver (1985)
  • La niña lunática y otros cuentos (1996)
  • Con la miel en los labios (1997)
  • Correspondencia privada (2001)
  • Confesiones de una editora poco mentirosa (2005)
  • Habíamos ganado la guerra (2007)
  • ¡Bingo! (2007)
  • Pasqual Maragall: el hombre y el político (coautora) (2008)
  • Confesiones de una vieja dama indigna (2009)

Referències

  1. «Mor l’editora Esther Tusquets als 75 anys». Ara.cat, 23 de juliol 2012. [Consulta: 23/7/2012].
  2. «Mor l’editora i escriptora Esther Tusquets als 75 anys». 324.cat, 23 de juliol 2012. [Consulta: 23/7/2012].

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Esther_Tusquets_Guill%C3%A9n

Més links: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2000/11/05/pagina-51/34111041/pdf.html

http://www.escritores.org/biografias/214-esther-tusquets

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

juny 28th, 2012

Nora_Ephron

La directora, guionista i realitzadora nord-americana Nora Ephron ha mort aquest dimarts a Nova York a l’edat de 71 anys, segons el diari Washington Post, informa Efe. L’agent d’Ephron ha confirmat al canal ABC que la realitzadora neoyorkina patia leucèmia.

Nora Ephron (Ciutat de Nova York19 de maig de 1941Ciutat de Nova York26 de juny de 2012) fou una productoraguionistadirectora de cinema estatunidenca d’origen jueu, tres vegades nominada als Oscars i principalment coneguda per les seves comèdies romàntiques.

Va saltar a la fama internacional quan va escriure el guió de la premiada comèdia Quan en Harry va trobar la Sally; més endavant també va ser reconeguda per la seva tasca com a guionista i directora a Alguna cosa per recordar (1993) i Tens un e-mail (1998).

Morí el 26 de juny de 2012Ciutat de Nova York (Estats Units), als setanta-un anys, a causa d’una pneumonia, sorgida com una complicació resultant d’una leucèmia aguda mieloide,[1]malaltia que li fou diagnosticada l’any 2006.[2]

Filmografia

Veure també:  Fallece Nora Ephron, guionista de ‘Cuando Harry encontró a Sally’, amb vídeo, web RTVE

http://www.rtve.es/noticias/20120627/fallece-nora-ephron-guionista-cuando-harry-encontro-sally/539972.shtml

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

abril 25th, 2012

Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

La nostra companya Marta ens va deixar fa vuit mesos i aquest dissabte 21 d’abril l’hem recordada pels indrets del Casc Antic de Barcelona que acostumava a freqüentar. A Ca la Dona hem compartit records de la seva vida com amiga, militant, companya, dona, filla… L’hem recordada amb cançons i paraules que ens l’han apropat de nou. Després hem recorregut carrers per on ella acostumava a passar pel barri anant a flamenc, a reunions de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, a l’Assemblea de Barri… i hem escrit pels carrers amb lletres feministes i anticapitalistes indignades com la recordàvem i tot allò que juntes vam denunciar.

Hem acabat el dia al Forat de la Vergonya. Primer a l’Hortet del Forat on fa mesos vam plantar un gessamí en la seva memòria, que hem regat, acompanyat i on hem col.locat una placa on la recordarem per sempre: “En record a Marta Boada de les teves amigues feministes i anticapitalistes. 21.04.2102.”. I després hem compartit dinar, records, entusiasme, il.lusions… ocupant el carrer, la plaça, l’espai públic que a cop de decret ens volen privatitzar. I en un dia fantàstic la Marta ha estat present, un cop més, en nosaltres.

Veure totes les fotos de l’acte aquí.

http://revoltaglobal.cat/article4488.html

entrades relacionades

No
Comments

Tags:

març 30th, 2012

Adrienne-RichIn memoriam. Amb total reconeixement, admiració i gratitud

Mercè Otero-Vidal

Mor la poeta Adrienne Rich

Les reflexions sobre el fet de ser dona i la revolta contra els rols que se li assignen des d’una societat patriarcal han vertebrat bona part de l’extensa obra poètica i assagística d’Adrienne Rich, que ha mort a Santa Cruz als 82 anys

L’obra poètica i literària d’Adrienne Rich (Baltimore, 1929–Santa Cruz, 2012) és volgudament compromesa: els seus poemaris i llibres d’assaig reflecteixen la seva evolució personal i històrica. Els seus més de vint poemaris –reconeguts amb una extensa i prestigiosa nòmina de premis– mostren una evolució personal des del respecte cap als cànons clàssics (’The Diamond Cutters’, 1955) cap a la revolta contra els rols assignats a la dona, que començaria a reflectir a partir de ‘Snapshots of a Daughter in Law 1954-1962′ (1963), i ‘Leaflets-Poems 1965-1968 (1969), on “comença a abandonar l’estructura més formal dels seus primers llibres i deixa que el poema prengui el seu propi impuls rítmic en versos cadenciosos, generalment llargs”, en paraules de Montserrat Abelló, que va traduir-ne un dels millors poemaris de l’autora nord-americana, ‘Atlas d’un món difícil’ (Edicions de la Guerra, 1994).

Al llarg de la seva extensa trajectòria, Rich no es deixaria d’interrogar sobre el fet de ser dona en poemaris com ‘The Will to Change: Poems 1968-1970 (1971), Diving into the Wreck: Poems 1971-1972′ (1973) i en l’assaig ‘Of women Born. Motherhood As Experience and Institution’ (1976), de gran divulgació en el món feminista. Activista contra la guerra del Vietnam i més recentment contra la guerra de l’Iraq, Rich va seguir publicant amb regularitat durant les dècades dels 80 i dels 90. El seu últim llibre publicat va ser el poemari ‘Tonight no poetry will serve’ (2010).

ARA

Barcelona | Actualitzada el 29/03/2012 14:07

wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Adrienne_Rich

el país, cultura – Adrienne Rich, poeta venerada del feminismo
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/03/29/actualidad/1333053379_820956.html

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

març 27th, 2012

feliciafusterDimecres dia 28 de març des de la Fundació Felícia Fuster es vol donar el darrer adéu a la Felícia, amiga de molts de nosaltres. L’acte  se celebrarà a la parròquia de Josepets (plaça Lesseps)  a ls 19.30h.
S’ha previst un espai perquè qui vulgui pugui participar-hi dient un mots, llegint algun poema, etc.

Aniria bé trobar-nos a les 19.00h dins mateix de la parròquia per organitzar el torn de les intervencions.
Us agrairé que feu extensible aquesta convocatòria a qui us sembli que li pugui interessar ser-hi.
D’altra banda, després de l’acte es pot visitar la seu de la Fundació (Carrer Camps i Fabrés 11) que es troba molt a la vora.

Rebeu un cordial salutació,

Lluïsa Julià

entrades relacionades

No
Comments

Tags:

març 14th, 2012

teresapamiesMor l’escriptora Teresa Pàmies als 92 anys. L’activista comunista i feminista, autora de Maig de les dones (1976, sobre les Primeres Jornades catalanes de la Dona que va tenir per escenari Barcelona) i de ‘Testament a Praga‘, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2001, ha mort aquest dimarts a Granada. (la notícia a ara.cat)

A continuació teniu A tall de comiat, l’últim article que Teresa Pàmies, va escriure a l’Avui (novembre 2009), i us deixem l’enllaç a l’article de Dones en xarxa: Tot recorrent la nostra historia: Teresa Pàmies (octubre 2011)

A tall de comiat.Teresa Pàmies / Escriptora

Les Quatre paraules per a Teresa Pàmies que Josep Maria Espinàs va escriure en un article publicat a El Periódico (7-11) m’han induït a avançar una decisió que no voldria prendre en la situació actual. La decisió de renunciar a la meva col·laboració al diari AVUI té el mateix motiu que el meu comiat, fa uns mesos, de Catalunya Ràdio, expressat als oients en el seu dia. O sigui: que el temps no perdona. I això es pot explicar de moltes maneres quan has complert 90 anys. No és moment de fer balanç, ni projectes per al futur, que els vells tenim limitat, car tots portem una data de caducitat.

Des de la seva fundació, en aquell Sant Jordi de l’any 1976, he col·laborat amb el diari AVUI i, precisament per això, m’és impossible explicar serenament el que ha representat per la meva condició de balaguerina, periodista i militant revolucionària. I, tanmateix, respecto tots aquells i aquelles que m’han llegit i m’han contradit, perquè aquest és el sentit de la meva professió, una professió que m’engrescarà sempre.

Caldria esmentar tots els que han compartit amb mi els meus escrits. Si hagués d’explicar què m’impulsà a contestar-li sí a l’amic Josep Faulí quan em proposà de participar en l’aventura de l’AVUI, hauria de reviure els fets polítics i personals de tots aquests anys, que m’han ensenyat el que per mi dóna sentit a la vida. I això no és fàcil perquè entre els nombrosos dilemes que planteja la política i la vida personal, prevalen els de la consciència. I aquesta, en el meu cas, ha estat exigent (i potser li ho he d’agrair). En aquests trenta-tres anys, he fet molts amics des de les pàgines de l’AVUI, i de vegades també m’han criticat per discrepàncies. Tot plegat conforma l’essència d’una experiència irrepetible. Però també d’un compromís amb mi mateixa, amb els que estimo i amb la meva llengua. Gràcies a Josep Maria Espinàs, amb qui vaig compartir els dies més fèrtils a les pàgines d’aquest diari i d’altres publicacions en la nostra llengua, a la qual seguim essent fidels. No dic adéu al nostre diari perquè seguiré llegint-lo cada matí, tant si es vol com si no es vol.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dimecres, 18 de novembre del 2009

FONT: http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=177912

Més informació relacionada: http://www.caladona.org/termomix/archives/10722

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

març 13th, 2012

teresa pàmies

L’escriptora Teresa Pàmies ha mort aquest dimarts als 92 anys a Granada, a casa d’un dels seus fills. La seva literatura està marcada per un to autobiogràfic i per l’experiència de l’exili, que la va portar a viure a França, Cuba, la República Dominicana o Mèxic. Entre les seves obres destaca “Testament a Praga”, escrita en col·laboració amb el seu pare, i amb el qual va guanyar el Premi Josep Pla el 1970 i es va fer coneguda. Entre els reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2001 i el Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme el 2006. Fonts de la família han assegurat que no hi haurà cap cerimònia de comiat públic a l’escriptora. Teresa Pàmies és mare del també escriptor Sergi Pàmies.

Teresa Pàmies va néixer el 1919 a Balaguer en una família d’ideologia comunista. Anava per a modista quan va esclatar la Guerra Civil. Llavors, aquella vida més o menys previsible es va convertir en una biografia plena compromís i literatura. El context la va portar a militar al Partit Socialista amb tan sols setze anys. Aviat, Teresa Pàmies es convertiria en un referent polític per a molts catalans.

L’any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, es va exiliar a França amb el seu pare. Després, va viatjar a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic, on va començar a estudiar Periodisme. El 1947 va tornar a Europa i es va instal·lar a Praga, on va exercir de periodista com a directora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Des de l’estranger escrivia per a revistes com “Serra d’Or” i “Oriflama”.

A principis dels setanta va tornar a Catalunya, on es va dedicar plenament a la literatura. El seu primer èxit va ser “‘Testament a Praga”, escrit en col·laboració amb el seu pare, i que va guanyar el Premi Josep Pla. De les seves obres destaquen les que tenen un significat polític, com “Va ploure tot el dia” i “Quan érem capitans”, del 1974, o “Memòria del morts”, finalista del premi de novel·la Ramon Llull l’any 1981. Entre les seves novel·les sobresurten “La primavera de l’àvia”, del 1989, i “La filla del gudari”, del 1998. Pàmies també va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com l’”Avui”, “El Temps” o “Serra d’Or”. En la majoria d’obres hi havia un rerefons autobiogràfic, que en alguns casos reflectia la relació amb el seu marit, Gregorio López Raimundo, dirigent clandestí del PSUC a Barcelona durant molts anys.

El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes -va ser la segona dona distingida amb aquest premi després de Mercè Rodoreda-. La seva obra és un testimoniatge subjectiu, directe i compromès que recull les vivències personals, unes experiències que també formen part de la història col·lectiva. És aquest precisament el valor de l’obra de Teresa Pàmies.

Entre les seves facetes també destaca la radiofònica, va col·laborar-hi durant 22 anys. Se la recorda pel seu pas pel programa “Geografia Humana”, de Catalunya Ràdio, de Maite Sadurní. Abans ho havia fet al Matí de Josep Cuní o al Suplement amb Xavier Solà. Així s’acomiadava.

Font: http://www.324.cat/noticia/1642772/ociicultura/Lescriptora-Teresa-Pamies-mor-als-92-anys

Vídeos:

TV3: Personal i intransferible44.00 -Teresa Pàmies, 3/3/1994

tve: http://www.rtve.es/alacarta/videos/cultura/fallece-escritora-teresa-pamies/1348333/

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,

març 6th, 2012

feliciafusterFelícia Fuster va debutar als 63 anys i des de París amb ‘Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils’, i va tenir una singular trajectòria poètica i artística

ARA  – BARCELONA | Actualitzada el 06/03/2012 11:29

L’escriptora, traductora i pintora Felícia Fuster, nascuda a Barcelona el 1921, va morir la matinada de diumenge a París, on vivia des de feia 60 anys. Fuster, filla de les estretors de la guerra, va estudiar Belles Arts, però no va seguir aquesta carrera. Davant l’asfíxia de la dictadura, va marxar a París el 1951 i es va reinventar una nova vida llicenciant-se en economia i treballant en empreses de publicitat. No va ser fins als anys 80 que va reprendre la tasca artística, tant pictòrica com sobretot literària.

El 1984 va ser una revelació la publicació del seu primer recull, ‘Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils’ (finalista premi Carles Riba), quan tenia als 63 anys. Els dos següents reculls poètics ‘Aquelles cordes del vent. Barcelona’ i ‘I encara’ (1987) conformen una mena de trilogia. Són monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista. La seva valentia i independència, la solitud i l’autoafirmació, traspuen als seus textos. A ‘Versió original’ (1996) reflexiona sobre la Guerra dels Balcans. L’experimentació formal és també una de les seves màximes, com demostrà a ‘Sorra de temps absent’ (1998). Els seus viatges a la Xina (on va contraure una greu malaltia) i sobretot al Japó la van influïr i van inspirar ‘Postals no escrites’ (2001), el seu darrer llibre, una crònica del viatge al Japó en haikus.

Paral·lelament a la seva vessant literària, que va ser reconeguda –Sam Abrams o Montserrat Abelló l’han inclosa en les antologies de les principals poetes catalanes i Lluisa Julià s’ha ocupat de la seva ‘Obra completa 1984-2001′ (Proa, 2010)–, l’artística ha quedat en segon pla. La influència oriental té un gran pes en la seva obra plàstica abstracta, on plasma el silenci i la multiplicitat.
Instal·lada en una residència a París des de feia 10 anys, Felícia Fuster va crear una fundació a Barcelona el 2003 per ajudar persones sense possibilitats econòmiques a realitzar estudis superiors.

Font: http://www.ara.cat/cultura/Felicia_Fuster_0_658734211.html

fundació Felícia Fuster  http://www.fundacioffuster.org/

entrades relacionades

No
Comments

Tags:
,