Ahora que el general serbobosnio Ratko Mladic está a buen recaudo en la prisión del Tribunal Penal Internacional de La Haya, algunas preguntas se …

Gener 2001, Toronto, Canada. La Universitat de York, va organitzar una xerrada sobre seguretat i prevenció del delicte amb l’oficial de policia Miguel Sanguinetti, que va dir que “les dones han d’evitar vestir-se com a *Sluts (fresques, putes), per no ser víctimes”.
Més enllà de les disculpes posteriors de la policia, 5 joves feministes van decidir sortir al carrer per trencar amb aquests prejudicis culturals i rebutjar qualsevol acció d’assetjament sexual independentment de com vesteixis, com visquis el sexe -ja sigui per plaer o feina-….reclamant respecte i protecció sense discriminacions. Re-apropiant-se de la paraula Slut, plena de connotacions pejoratives en la llengua patriarcal. Van organitzar la marxa per Toronto, coneguda com la 1a SlutWalk, 3 d’abril 2011.

Mentre les Nacions Unides revisen les estratègies davant el VIH / SIDA, els representants papals han posat la doctrina per davant de la salut de les dones africanes.
Per què el Papa no deixa que les dones es protegeixin del VIH? per Nancy Goldstein. The Guardian 8/06/2011
Qui pot oblidar el primer viatge a Àfrica del Papa Benet XVI com a pontífex a la primavera de 2009? Ell li va dir el continent més afectat per l’epidèmia mundial de VIH / SIDA crisi que les actituds envers el sexe més estrictes ajudaria a lluitar contra la malaltia – de fet, que la distribució de preservatius ” augmenta el problema “. No va haver senyals que la seva Santedat hagués entè la profunditat de la pandèmia a l’Àfrica subsahariana, que ha representat el 75% de totes les morts relacionades amb el VIH aquest any, ni de fer cap intent de conciliar la doctrina religiosa amb la política de salut pública compassiva.
Ara, és juny de 2011, el 30 aniversari de la pandèmia de la sida, i la Santa Seu hi és una altra vegada.
Por [un chico de madriz], enviado por anónim@ el Vie, 03/06/2011 – 18:12 publicat a Indymedia Madrid – http://madrid.indymedia.org/node/17567
Hola a todxs. Soy un chico y soy “activista”. En todos mis años en los movimientos sociales de madrid, que ya son unos cuantos, ha habido mujeres valientes que han denunciado, más o menos públicamente, agresiones que habían ocurrido en espacios liberados: okupas, centros sociales, fiestas del rollito, etc.
Todas las veces que eso ocurría, había una reacción fuerte de parte de los chicos, pidiendo explicaciones, culpabilizando, diciendo que las chicas exageran. Esas denuncias a veces me caían muy lejos, otras me cayeron muy cerca.
Creo que a los chicos nos cuesta mucho ver lo que hace el patriarcado de nosotros y cómo eso daña a las mujeres, y sobre todo, lo poco o nada que hacemos nosotros para que esto cambie. Si de verdad fuésemos conscientes de lo injusto que es este sistema, no lo pospondríamos, relativizaríamos, cuestionaríamos todo el rato.
Así me siento desde hace, quizás, demasiado tiempo. Pero ahora el grado ha aumentado.
El movimiento DEMOCRACIA REAL YA! ha puesto sobre la mesa mucho temas pendientes como todo el mundo conoce y ha conseguido ilusionar a jóvenes y mayores haciéndolos salir de sus casas para acampar en las plazas de pueblos y ciudades.
Es, seguramente, el mayor movimiento ciudadano desde la movilización-polarización ante la entrada de España en la OTAN, o incluso desde la transición. La gente de la Academia de Historia, pero los que sabe hacer bien su oficio y tienen escrúpulos, serán quienes se encarguen de analizarlo, que no yo.
Comparto todos y cada uno de los puntos del manifiesto del movimiento, puesto que como ciudadana me afectan y me parecen adecuados. Pero las formas….Ay las formas!!
Un movimiento como el que se está produciendo no debe caer en repetir y por tanto reforzar un sistema androcéntrico que parte de la base de la desigualdad entre mujeres y hombres. Y lo está haciendo desde las formas hasta los contenidos.
“Qui cregui que exagero potser que reflexioni si no està reproduint l’antifeminisme”, Glòria Casas Vila • Activista feminista

“Indigneu-vos!”. Fa uns mesos que, per una banda i una altra, no paro d’escoltar aquesta exclamació, que em sembla d’allò més encertada perquè és el què fa falta a la majoria de la població endormiscada mentre ens estan robant els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges.
Sobrevivim a la destrucció del mínim estat social amb molt poca indignació generalitzada, sent testimonis del triomf del capitalisme salvatge (una redundància, ja que mai ho ha deixat de ser). A aquest s’hi adjunta des de temps encara més remots el patriarcat salvatge, que tampoc no ho ha deixat de ser mai, i aquí també estem perdent i reculant en molts fronts de lluita guanyats per les conquestes feministes, conquestes fàcilment reversibles, ja que els drets de les dones són fràgils, precaris i els hem de defensar dia sí, dia també. Si la població s’indigna poc amb les retallades a tort i a dret, encara s’indigna menys amb la subordinació que patim les dones: la violència masclista és el nostre pa quotidià, un gravíssim problema social estructural que s’intenta encobrir amb tot tipus de justificacions (per posar alguns exemples, del mite de les “denuncies falses” fins a l’actual tractament politicomediàtic del cas Strauss-Kahn). La pobresa i la precarietat laboral són més que femenines, la nostra salut està pels terres mentre fem tot tipus de malabarismes per assegurar de manera gratuïta el treball domèstic, familiar i de cura; les nostres ciutats estan plenes de publicitats sexistes degradants que venen els nostres cossos com pura mercaderia; i malauradament un llarg etcètera.

“El què desitgem és una presència visible i empoderada de les dones a les associacions, i un canvi de mirada que permeti veure on som les dones”
Betlem C. Bel
Comencem per una evidència: l’associacionisme està format per dones diverses i per homes diversos. Afirmació ridícula per evident, però rellevant si ens fixem en el què s’esdevé a les associacions, i a la societat en general.
Per això el què pretenem no és tant fomentar la presència i el paper de les dones, perquè presents, ja hi som. El què desitgem és una presència visible i empoderada de les dones a les associacions i, també, un canvi de mirada que permeti veure on som les dones.

Ve’t aquí a què s’assemblaria el món que ens envolta, si els rols estiguessin totalment a l’inrevés.
A França i a la resta del món occidental, gràcies a les lluites dels moviments masculinistes dels anys 60 i 70, la situació dels homes ha millorat.
Opinió
18 abril 2011

“Ya no se puede su aroma cortar…porque los pétalos besaron el viento
Ya no se puede su lucha olvidar…porque sus nombres recorren el tiempo” (Pétalos. Barricada.)
Quiero dar las gracias a aquellas personas y movimientos que en el día a día y desde hace unos años, están incorporando en la memoria histórica, la historia de las mujeres, reponiendo su voz y su dolor, nombrándolas, rescatándolas del olvido, dignificándolas, y mostrándonos una realidad diversa, como diversas somos las mujeres y nuestras inquietudes, ahora, en la época de la república, durante la guerra y en la represión franquista.
Ellas estuvieron presentes durante el parto, vigencia y defensa de la II .República, apostando por transformaciones sociales y derechos que jamás hubieran soñado y que muchos de sus compañeros de ideales, no defendieron con mucho entusiasmo, cuando no se opusieron abiertamente.
Opinió
18 abril 2011
(Agradecemos de todo corazón queer a Beatriz Preciado por regalarnos su reflexión)
Sabemos por Kafka que la acusación hace el crimen y el castigo dibuja retrospectivamente la culpa. Hace unos días, el periódico ABC presentaba como salvajes y depravados al grupo de estudiantes que habrían irrumpido en el templo de la Universidad Complutense: Un numeroso grupo de chicos y chicas habría entrado en la capilla y tras leer en voz alta sus críticas hacia la Iglesia Católica y proferir insultos contra el clero, varias de las jóvenes, rodeando el altar, se desnudaron de cintura para arriba entre los aplausos y vítores del resto de los gamberros. Una alumna, de Económicas que, rezaba en la iglesia, cuenta que dos de las gamberras, ya sin ropa, «hicieron alarde de su tendencia homosexual». La acción, calificada de « profanación » por el Arzobispado de Madrid y denunciada por el colectivo de extrema derecha Manos Limpias, podría ser juzgada como asalto contra un lugar de culto y conllevar la expulsión parcial o total de la universidad y penas de seis meses a seis años de prisión, según el Código Penal.
la Leonor, ens ha fet arribat aquest text i com ella diu “pena que firme como anónima…me gustaría conocer a la autora de este sencillo e inspirado texto bs” (gràcies Leonor!)
AGRAEIX-HO A UNA FEMINISTA.
Si ets dona i pots votar, agraeix-ho a una feminista.
Si reps igual salari al d’un home per fer el mateix treball, agraeix-ho a una feminista.
Si vas ser a la universitat en lloc que s’esperés que deixessis els estudis després del batxillerat perquè els teus germans poguessin estudiar doncs “tu de totes maneres simplement vas a casar-te”, agraeix-ho a una feminista.
A l’article trobareu referències a com va anar la Taula rodona sobre Feminismes, Laicitat i Ciutadania: dones lliures, estat laic, del passat 24 de març a Ca la Dona. Amb la participació de María-Milagros Rivera Garretas (Duoda), Sylviane Dahan (As. catalana de jueus i palestins-Junts) i Rosa Solé (Col·lectiu de dones en l’esglèsia) i, amb Mercè Otero Vidal de presentadora.
Completerem la informació amb les fotografies de l’acte del 24 de març a Ca la Dona. Fotògrafa: Felisa.
Opinió, entrevistes
31 març 2011

Amb el color violeta al cor
Marc Serena 28/03/2011
La Glòria estudiava, ara fa dos anys, italià. “Els cursos de llengua et fan adonar dels estereotips del llenguatge. Tot és en masculí”, apunta. La professora els va demanar que escollissin un color i expliquessin el perquè de la tria. La Glòria no va dubtar: va dir que el violeta, símbol del feminisme. Alguns companys s’ho van prendre com un acudit i es van posar a riure.
Multimèdies, Opinió
18 març 2011

Intervenció d’ Arcadi Oliveres a Contrattacando – Madrid / Febrer 2011
Contrattacando, Alternatives a l’economia de l’avarícia.
En la seva intervenció de poc més 35minuts, Arcadi Oliveres explica amb total claretat, què hi ha darrera la crisi actual, per què l’economia no respon a les necessitats de la gent, com funciona la perversió dels diners, interessos especuladors ….i proposa 6 mesures per sortir de la situació.
Opinió
15 març 2011

Las mujeres no se limitan a sumarse a las protestas para derrocar a los dictadores, sino que ocupan el centro de las exigencias de cambio social
Naomi Wolf - Aljazeera – Traducido para Rebelión por Ricardo García Pérez
Entre los estereotipos de los países musulmanes más habituales en Occidente se encuentran los relativos a las mujeres musulmanas: crédulas, cubiertas con velos, sumisas, exóticas y calladas, pobladoras entre tules de harenes imaginarios y encerradas en papeles de género muy rígidos. Y entonces, ¿dónde estaban esas mujeres en Túnez y en Egipto?
Opinió
6 març 2011
Un any més estem escoltant per què la mani és de dones? per què celebreu el 8 de març? … probablement l’any vinent també…si esteu cansades de respondre sempre el mateix…podeu recomenar la lectura de l’explicació d’Itziar Ziga al seu blog Hasta la limusina, siempre!: 8 de MARZO… ONE MORE TIME
Se aproxima la gran efeméride… y todavía no nos hemos puesto de acuerdo sobre el origen de esa fecha. Angela Davis asegura que celebramos una gran manifestación de mujeres obreras, negras y blancas, que se dió en Nueva York a principios del siglo XX. Nenas, lo siento, tengo su maravilloso Mujeres, raza y clase a veinte centímetros de mí, pero me da un perezón terrible buscar la cita exacta y el año. Aquí ya sabéis que no vais a encontrar nunca datos exactos y contrastados, alergia al periodismo que tiene una. De cualquier manera, lo que es seguro es que el 8 de marzo no murieron nosecuantas obreras abrasadas en una fábrica, aunque sí sucedió muchas veces a lo largo de aquellos remotos años de industrialización feroz y más feroz aún lucha obrera. Hasta para ensombrecer el día internacional de la lucha feminista nos han trucado la memoria con el fin de victimizarnos!!!
Opinió
6 març 2011

Inquisición navarrensis. Per Lamias. Mujeres Jóvenes de Navarra.
Se nos dice que La Universidad de Navarra, a traves del Grupo de Investigación Interdisciplinar Igualdad y Género, ha organizado el Congreso Internacional de Ideología de Genero, en Pamplona, nuestra ciudad, los días 9,10 y 11 de febrero.
Se nos dice que el Congreso se propone formar un foro de debate para reflexionar sobre los presupuestos, fundamentos y consecuencias sociales, políticas y jurídicas de la ideología de género a la luz de una concepción antropológica del ser humano varón y mujer.
Parece que nos entendemos, podríamos compartir la Teoría de Género…. Lo que no se nos dice, es a qué Antropología se refiere. La Universidad de Navarra forma parte de la Obra, del Opus Dei, por lo que de deducimos que se refieren a la Antropología Bíblica. A tal respecto se pronunció la Congregación para la Doctrina de la Fe, a través de la Carta a los Obispos de la Iglesia Católica sobre la colaboración del hombre y la mujer en la Iglesia y el mundo. (Ratzinger 2004).
Multimèdies, Opinió
4 març 2011
Ja està a la web Okupemlesones tot el debat 8 de març, dividit en 6 episodis!
Feu difusió si us plau!! I seguim fent juntes la tv que volem !!!!!!!!
http://okupemlesones.org/programacions-anteriors/
http://okupemlesones.blip.tv/
Coneixes LATELE! d’OKUPEM LES ONES?
Els debats i les taules rodones són els nostres programes informatius!
Opinió
6 febrer 2011
La Dona i la política. Feminisme Institucional. – Reproducció de l’artícle d’opinió de Lidia Falcón publicat a El periódico.cat divedres 4 de febrer de 2011
Si les dirigents dels anys 70 haguessin estat fidels als seus principis, avui el Partit Feminista seria gran i influent.
Multimèdies, Opinió
17 desembre 2009
la sireneta de Copenhaguen està enfadada. Foto: Maria Vila
acords en congelació. Foto: Reuters
Opinió
14 desembre 2009
Haidar y los Derechos Humanos
domingo, 13 de diciembre de 2009 5:38
CARMEN MAGALLÓN
La determinación y valentía de Aminatou Haidar para llevar a cabo una acción no violenta tan potente como una huelga de hambre, con el dramatismo que impone la decisión de poner en juego la vida para defender …
Jornades Granada 09, Opinió
10 desembre 2009
Recull d’artícles sobre les Jornades de Granada en Blogs personals
Intersecciones, mira que te diga…
Opinió
21 novembre 2009
En el núm. 5 de la revista Sin Permiso, setembre 2009, hi ha un artícle amb l’entrevista a Silvia Federici sobre capitalismo, colonialismo, mujeres y política alimentaria, que porta el mateix títol. Entrevista de Max Haiven.
A continuació reproduim la presentació de l’activista. Tens disponible l’article sencer, amb l’entrevista a la web sinpermiso.info i l’enllaç a l’entrevista: http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/sf.pdf