M’ho pregunto a mi, ens ho pregunto a tots. Què hi ha, que no veiem? Fins a quin punt la naturalitat amb la qual hem assumit certs costums ens sembla naturalesa? Quants de nosaltres ens hem parat a pensar si això hauria de ser així? De fet: Si això és així.

Jo vaig ser educada per una dona amb un fort sentit del feminisme i la igualtat. I estic convençuda que el moviment feminista ha canviat el món. No tot, no per a tothom, però és una de les grans revolucions del segle XX.

Continua Llegint...

Aquest passat 9 i 10 de desembre, tots i totes aquelles que fomenten una visió estereotipada sobre la violència masclista, es van trobar en el 1r simposi a Catalunya sobre VIDA FAMILAR. Reproduïm el resum publicat al blog El dit a la nafra, amb forces dades i documentades dels diferents personatges , ponents, i organitzadors del simposi. El masclisme retrògrad té moltes cares, i aquesta és una d’elles, de veritat que el text explica prou bé el que va passar, PROPAGANDA MASCLISTA DE LA FAMILIA PATRIARCAL – pdf

“Una vergonya per a la Generalitat de Catalunya, donant suport a la discriminació masclista de forma descarada” – Disponible también en castellano

Hola companys i companyes, malauradament he de dir que, tal com imaginava, no només no hi ha hagut marxa enrere en el simposi, sinó que efectivament, la Generalitat, amb diversos departaments, com Benestari Família, Interior, Justícia o Ensenyament, han participat i participaran, avui divendres i demà dissabte en el simposi. Ni canvi d’horaris, ni anul · lació. Ni nota de premsa en contra, ni res. Tot el contrari.

Continua Llegint...

l’Antonia comparteix un link….Aquest és el títol d’un article del dissabte dia 12 aparegut al País (pàgina 35) i signat per Carmen Alborch, Elena Arnedo, Delia Blanco, Patrocinio de las Heras,… etc Amparo Rubiales y Francisca Sauquillo.
És un article planer i parla bastant d’avortament, ….

Dentro de unos días se celebrarán elecciones generales en España, y sabemos que estamos sumergidos en la madre de todas las crisis, una crisis que se lleva por delante empleos, empresas, Gobiernos e ilusiones, y que encima depende mucho de cosas que suceden fuera. Parece que todo da igual y que además todo es un asco. Sobre todo para vosotras que lo vais a tener tan crudo en el mundo laboral y no digamos ya, si, como nos gustaría a la mayoría, nos hacéis abuelas o tías abuelas. Así que ¿para qué ir a votar?

Continua Llegint...

Queridas amigas y amigos: Concluída la rueda de prensa que organizamos desde la Plataforma Feminista del Ateneo de Madrid el pasado 28 de octubre, quería compartir con vosotras las reflexiones que me suscita la experiencia.
En primer lugar, agradecer su asistencia a todos y todas las que nos …

Continua Llegint...

La Carolina Egio Artal ha participat a la trobada amb feministes àrabs i ens en fa cinc cèntims… repensado las revoluciones a este y otro lado del Mediterráneo

Estaba organizado por WIDE, fue en Brusuelas e invitaron también a una compañera de la Comisión de Feminismos Sol para hablar del 15-M. Las feministas árabes de Egipto, Libia, Tunez, Algerua, Marruecos….. están muy preocupadas, repensando estrategias y acción común y sentí que para tenerlas presente y darles eco teníamos que hacer algo y estos días de fiesta he escrito unas páginas explicando un poco la situación y el encuentro.

Y es que a pesar de las diferencias de procesos, los demasiadas veces contrastados “no creas tener derechos”, los diferentes feminismos, la colonialidad del género, y la importancia de los contextos locales, todas compartimos totalmente eso de que sin feminismo no hay revolución! Os lo anexo Primaveras y democracias, un beso!. – Arriba la solidaridad feminista.!!!

Primaveras y Democracias. Las revoluciones árabes y los derechos de las mujeres.
Carolina Egio Artal.

Al inicio de la primavera de 2011 asistí en Barcelona a una convocatoria de manifestación en solidaridad con la población de Libia y a favor de la paz. Acompañé a Dones x Dones, las Mujeres de Negro de Barcelona, en una manifestación sentida y dolorosa al ver nuevamente la crueldad de la guerra desplegada por los ejércitos democráticos imperialistas europeos y la también cruel y asesina respuesta del dictador Gadafi masacrando a su población. Al final de la manifestación nos dimos las manos y se cantó en árabe y catalán la Estaca, símbolo de la lucha antifranquista, y en medio de toda esta emoción, recuerdo que alguien gritó, !ya es hora de que en Europa también salgamos a las plazas para reclamar más democracia!. Y es así que dos meses después llegamos a las plazas del territorio español y acampando en ellas nos organizarnos en lo que ha pasado a llamarse el Movimiento del 15-M.

Continua Llegint...

REFLEXIONS SOBRE EL MOVIMENT DE INDIGNADES I INDIGNATS( 15-O)2011

Ahir dissabte, 15-O, Barcelona va demostrar una vegada més, que té un teixit social extraordinari. Disposat a sortir al carrer i ocupar-los davant situacions que afectin la majoria de la seva ciutadania.

En tenim referents recents: Mobilització contra les guerres ( Iraq); per una Catalunya lliure i independent; i contra les retallades i les injustícies socials que estant generant!

Crec que Barcelona (i Catalunya) s’humanitza més que mai davant les diferents situacions de violencia: les de les guerres, les del dret per l’autodeterminació o per la violencia econòmica.

Trobo a faltar i em dol com a dona, que encara no hagi sorgit una mobilització multitudinària i concreta “ contra la violència masclista “, que continua assassinant dones d’aquí – al nostre país – i arreu del món. També cal incloure aquest fet està globalitzat lamentablement!

Continua Llegint...

DEL MARROC A ESPANYA
LES PIONERES DE L’OR VERMELL

Cada estiu, són milers les que deixen casa seva i el seu poble durant una quants mesos per anar a plegar maduixots espanyols. Una migració temporera de vegades dolorosa, unes condicions de treball sufocants… Però per a aquestes marroquines, la llibertat i l’autonomia financera no té preu. Dos sacs de 25kg de farina, vuit pans de sucre, uns bidons d’oli, sacs desbordants de llegum: les provisions s’amunteguen en el passadís d’una casa de Beni Mellal, poblet de l’Atlas Mitjà del Marroc. Halima, vídua de 37 anys, mare de quatre criatures, acaba de saber que se’n va a Espanya a fer la campanya del maduixot. Disposa de quatre dies per a preparar tres mesos d’absència. “Potser més , si em demanen que em quedi per a empalmar amb la dels gerds”.

Continua Llegint...

Les companyes de Dones x dones ens recorden els 5 anys sense l’Anna Politkòvskaia, una gran amiga….Anna No t’oblidem!!! Un butlleti dedicat a ella i al poble per el que va morir Txyxenia!! Gràcies Anna- Butlletí Caucasnews núm.19 octubre 2011

Cinc anys sense l’Anna Politkòvskaia

El president txetxè Kadírov va dir – després que l’Anna hagués estat assassinada – que hauria estat millor que s’hagués quedat a casa fent de mestressa de casa. Politkòvskaia el definia com “un idiota”. I efectivament, l’home fort volgut per Putin (i que el poruc Medvédev no va destituir) ignora que les dones aconsegueixen fer més coses simultàniament. I sovint les fan millor que nosaltres, els homes.

Qualsevol dona txetxena, n’estic segur, sabria governar Txetxènia millor que Kadírov. Potser fins i tot aquella noia, l’Elsa Kungaeva, assassinada per un oficial rus, en una caserna. L’Elsa, aquests dies, hauria fet 29 anys. Politkòvskaia va lluitar per a que es condemnés el seu assassí, Iuri Budànov. I amb ella, només la família d’Elsa i el seu avocat, Stanislav Markélov. Ara tots són morts: L’Elsa, l?Anna, l’Stanislav i també el coronel assassí (i potser violador, almenys llegint l’autòpsia, però no pas segons el veredicte dels jutges) assassinat fa pocs mesos a Moscou, després d’haver complert només 8 anys de presó*.

Continua Llegint...

Enmig tanta contaminació un alè d’esperança amb color de dona i des del món àrab i el continent africà. Salut. Maribel

La nova saltava a les primeres pàgines d’actualitat dels principals mitjans de comunicació, el prestigiós Nobel de la Pau d’enguany, batent un rècord de nominats amb 241 candidatures, havia estat atorgat a tres dones de països en vies de desenvolupament.

Uns Nobels gens lligat als que formen part d’aquest món dels poderosos, els que es disputen el control dels recursos naturals del planeta encara que hagin de provocar enfrontaments i guerres entre els pobles, després d’haver establert una xarxa de dependència econòmica de venda d’armes i de governs titelles sota una democràcia potser formal a les maneres occidentals, però absolutament postissa d’acord amb les formes naturals d’organització ancestral de les seves societats, més arrelades a les seves cultures, a la seva terra i als seus recursos naturals.

Continua Llegint...

Si no recollim nosaltres el mestratge de les que ens han precedit, qui ho farà?. Una abraçada. Maribel

La degradació ambiental i la pobresa van plegades

Aquesta és una de les moltes declaracions de principis del llegat de Wangari Maathai, l’ecologista kenyana que ens acaba de deixar. Va ser la primera dona africana reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau per la seva àrdua tasca en aixoplugar sota un mateix paraigua el desenvolupament sostenible i els drets humans…

Wangari Maathai va néixer a Ihithe, Kenia, l’any 1940. Va tenir una vida molt poc comú per a una dona africana de la seva generació. Malgrat que, com totes les nenes, anava a buscar aigua “molt neta i no contaminada”, ella va poder estudiar. Primer amb les monges, després —mercès a una beca– es va llicenciar en biologia als Estats Units. Va tornar a Kenia amb la independència recentment estrenada i va iniciar una carrera docent que l’aconduiria pels esgraons de l’activisme. Va ser la primera doctora universitària a l’Àfrica de l’Est a l’any 1971 i va començar a donar la batalla en la defensa de la llibertat de càtedra en un país que s’encaminava vers l’autoritarisme i la corrupció. Va recalar a l’Associació de Dones universitàries, on va ampliar la seva lluita, i es va llançar en contra de la discriminació salarial de les professores front els seus col·legues masculins.

Continua Llegint...

PER QUÈ ENCARA ARA ENS PROHIBIM AIXÒ?

De ben segur, existeixen els nostres grans combats: les desigualtats salarials, les violències conjugals, el dret a l’avortament….. i tot allò que, aquí i allà, qüestiona els drets de les dones. Però existeixen també nombroses prohibicions més discretes, que de vegades nosaltres mateixes contribuïm a mantenir i que ens barren la via més senzilla. El que no (sempre) gosem fer, el que fem sentint-nos culpables, tot allò que sorprèn “si ho fa una dona”… I si finalment ens prohibíssim prohibir-nos? Aquesta és la llista dels deu grans tabús que hem d’esborrar urgentment.

Per Catherine Castro, amb Véronique Mougin

Som realment lliures? Certament la igualtat entre les dones i els homes continua progressant. Però visiblement de manera molt més ràpida que les mentalitats, i alguns reflexos ancorats dins nostre, més difícils de bellugar que les lleis… En les empreses, qui ocupa majoritàriament encara els llocs on es prenen les decisions? A casa, qui neteja, qui omple la nevera, qui s’ocupa dels deures de les criatures? Al llit, qui no gosa dir o fa com sí? Aquests murs que no gosem o no ens deixen traspassar estan tan integrats en el paisatge que hem acabat per integrar-los com a norma social.

Continua Llegint...

Com a lingüísta que sóc, sé – com sap tothom que no sigui un(a) ridícul(a) ignorant feixistoide, que la política d’immersió lingüística que fa més de 20 anys que s’està practicant a l’escola pública catalana, és un referent cultural a tot arreu del món perque:

1) no discrimina entre parlants d’una o altra llengua, com ha sigut el cas desgraciat de tantes altres comunitats bilingües a l’Estat Espanyol, sinó que tracta a tothom sense distincions, en la llengua vehicular pròpia, a més d’ensenyar el castellà;

2) és la única manera de defensar, encara que sigui una mica – no tant com caldria – una llengua minoritzada com la nostra que ha d’aguantar uns nivells esgotadors de pressió per poder sobreviure (pels qui no ho sàpiguen ni en tinguin consciència, durant aquest segle es perdran el 95% de les llengües petites del món, amb la qual cosa la cultura s’empobrirà terriblement, perquè cada llengua és una “espècie” de saviesa humana i de maneres d’entendre la vida a més de sons i melodies – i

3) que no hi ha cap infant a Catalunya que no surti de l’escola parlant i escrivint perfectament les dues llengües, catalana i castellana.

Continua Llegint...

Des de la Termomix ens sumem a la reivindicació del 28 de setembre, dia internacional per a la despenalització de l’avortament, difonen veus de dones arreu del món que treballen pel reconeixement del dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Tots els artícles els trobes dins la sèrie Dret al propi cos al món. Etiquetes: avortament, dret propi cos

Continua Llegint...

Cuando Olympe de Gouges (7 de mayo de 1748 – 3 de noviembre de 1793) publicó sus “Artículos de la Declaración de los derechos de la mujer y la ciudadana” en París, en septiembre de 1791, dio un salto cualitativo dentro la lucha por la igualdad entre los géneros.
La lectura contemporánea de sus exigencias puede inclinarnos a creerla una liberal inocente, pero son las singularidades, las desviaciones del dicurso típico y las lógicas de la política lo que importa, lo que perdura. Ella se puso -puso a la mujer- al centro de discurso, como emisora/reproductor de la lógica social del momento. No pide el reconocimiento de su capacidad intelectual, lo presupone y, como ciudadana, introduce sus propias demandas al Estado. Ella se sabía una igual y superó la necesidad de justificarse, salto que no puede llamarse más que “feminista”. Supongo que esta fue una de las razones para que, una vez eliminados los Girondinos, el poder del Comité de Salvación Pública la considerase tan peligrosa que era mejor dejarla -literalmente- sin cabeza: Fue guillotinada el 3 de noviembre de 1793. Según la declaración de un inspector de la policía y el periódico Le Journal del editor Perlet, entre otros testimonios, Olympe de Gouges subió al cadalso con valor y dignidad.
Dos siglos y dos décadas después, aún me veo -veo a muchas- en algunas de sus demandas. Otras nos reflejan a hombres y mujeres, tal y como ocurriera en la Francia revolucionaria. Valga este recordatorio para sumar a Olympe de Gouges a la lista de las imprescindibles en el camino -lleno de baches- de reinventar la libertad para toda la especie humana.

Continua Llegint...

dimarts 30 d’agost de 2011, dones en xarxa, opinadores

Unes consideracions d’Alain Tourain, en una entrevista , ampliades, amb mes detall en un llibre* recent, motiven aquesta reflexió. Diu que creia que el feminisme en tant que moviment social jugaria un paper important en els actuals i necessaris canvis radicals, però que no ha estat així.

Penso, en primer lloc, que l’autor, gran estudiós dels moviments que poden anomenar “ clàssics”, no sembla haver llegit les historiadores i pensadores dels feminismes varis que des de fa mes de dos cents anys treballen, escriuen i actuen en la nostra realitat. Es possible que la seva interpretació del feminisme estigui condicionada pels criteris i la mirada del expert en moviments socials “ clàssics”. I la mateixa mirada no es vàlida, per valorar el que representa, ha representat i ho seguirà fent, el moviment feminista.

Continua Llegint...

El sábado 2 Julio 2011, a propuesta de la Teresa de l’ AAVV Gotic, BCN, y de les dones del Punt6, Adriana, Blanca y Roser, participé, con l´Àngels, esta vez como Ca la Dona, l’Eva del Pati Llimona, y vecin@s que fueron compartiendo con tod@s su sabiduría..

Como siempre que participo en estas “passejades” disfruto un montón, me gusta mirar mi ciudad con otros ojos, descubrir los entramados que la hacen tan difícil a veces, compartir la mirada de las otras personas .

Fotos del recorregut per la vida quotidiana pel Gòtic, dins les activitats Llimonades 2011 del Pati Llimona. A la Plaça Vuit de Març hem recordat els inicis de la nostra relació amb l’espai, que vam batejar oficiosament com a Pl. de Les Dones, juny 2006. I la escasa presència de dones en el nomenclator barceloní. – Fotografies x Ca la Dona: liaplou i Àngels.

Continua Llegint...

Una vegada, un conegut columnista de premsa (conegut sobre tot per les seves idees masclistes i neocon convençut) em va dir que les dones hauríem d’explicar per quin motiu, quan un vaixell s’enfonsa, el capità ordena, pistola en mà: “Les dones i les criatures, primer!”, i que jo havia d’admetre que aquesta era una clara discriminació dels homes.

La meva resposta va ser molt breu: “És que les dones tenim úter”.

Continua Llegint...

La reciente aprobación por la vía express de un decreto legislativo que limita las funciones de la Sala de lo Constitucional de la Corte Suprema de Justicia, ha logrado lo impensable hace algunos años en El Salvador: la formación de un amplio y diverso movimiento de indignados e indignadas que desde las redes sociales organizan manifestaciones de protesta por el quiebre del orden constitucional derivado de este decreto. Este movimiento integrado por expresiones ideológicas civiles de la derecha, el centro y la izquierda así como por rectores, profesionales y estudiantes universitarios impelan a lo que denominan la “clase política salvadoreña” (con presidente Funes y partido FMLN incluidos) a que restituyan la independencia entre los tres órganos del Estado establecida por la Constitución de la República de 1983.

En medio de esta ola de indignación nacional y de defensa de la democracia ha pasado casi desapercibida la reciente presentación del informe de la misión de seguimiento a El Salvador de la Relatora Especial de Naciones Unidas sobre la violencia contra la mujer, sus causas y consecuencias, Sra. Rashida Manjoo, realizada durante el 17º período de sesiones del Consejo de Derechos Humanos.

Continua Llegint...

Os mando un texto que hemos escrito entre cuatro amigas feministas sobre “La marcha de las putas” que tuvo lugar en nicaragua este sábado pasado.
La acción se encadenó a las movilizaciones similares en alrededor de 75 ciudades del mundo, iniciando en Canadá. Ha sido una forma de protestar en contra de las justificaciones de la violencia hacia las mujeres basadas en expresiones de libertad o ¨desobediencia¨de parte nuestra. Nos interesa mucho que sea nuestra perspectiva y no la de los medios tradicionales la que sobresalga cuando se cuente esta historia. Nuestra idea es reenviarla a las personas que les pueda interesar y también si teneis o conocéis de algún medio alternativo donde sacarla.

Continua Llegint...

Crec que hauríem de fer algunes consideracions des dels moviments i entitats feministes : el fet d’asseure’s per terra per bloquejar un accès constitueix un recurs clàssic de desobediència cívil, en absolut identificable a una acció quasi terrorista, com alguns mitjans han intentat acreditar.

1- Avui, assistim a un formidable enrenou dels mitjans de comunicació, declinant en tots els tons una mateixa idea: el Parlament es va veure assetjat per una manifestació violenta, de caràcter antidemocràtic, que desacredita el moviment del 15-M. Fidel a la seva tradició, el feminisme s’ha identificat sempre amb les protestes no violentes i els mètodes de la desobediència civil a l’hora de dreçar-se contra la injustícia. Per tant, ens sentim totalment desvinculades i rebutgem fermament les agressions de què van ser objecte algunes diputades i diputats per part de certs grups i individus. Cal dir, però, que aquestes actuacions van ser obra d’una minoria, contràries a l’esperit pacífic i als consensos en què es basava la convocatòria. El moviment s’hi va oposar, va intentar impedir-les i se’n va desmarcar clarament en assemblees i comunicats a l’opinió pública.

Continua Llegint...

A les Jornades de Granada, desembre 2009, es va fer una presentació pública del manifest “Igualdad de género frente a la crisis económica“, resultat d’una acció feminista col·lectiva davant el context de crisi econòmica global, febrer 2009. Han passat més de 2 anys i les propostes continuen sent vigents…però encara propostes. Qui i quantes s’han tingut en compte?.

És només un exemple. Des del moviment feminista portem anys i anys posant damunt la taula alternatives feministes per fer d’aquest món un lloc sostenible i digne per a tots els èssers que l’habitem i compartim.

Continua Llegint...

Ahora que el general serbobosnio Ratko Mladic está a buen recaudo en la prisión del Tribunal  Penal Internacional de La Haya, algunas preguntas se …

Continua Llegint...

Gener 2001, Toronto, Canada. La Universitat de York, va organitzar una xerrada sobre seguretat i prevenció del delicte amb l’oficial de policia Miguel Sanguinetti, que va dir que “les dones han d’evitar vestir-se com a *Sluts (fresques, putes), per no ser víctimes”.

Més enllà de les disculpes posteriors de la policia, 5 joves feministes van decidir sortir al carrer per trencar amb aquests prejudicis culturals i rebutjar qualsevol acció d’assetjament sexual independentment de com vesteixis, com visquis el sexe -ja sigui per plaer o feina-….reclamant respecte i protecció sense discriminacions. Re-apropiant-se de la paraula Slut, plena de connotacions pejoratives en la llengua patriarcal. Van organitzar la marxa per Toronto, coneguda com la 1a SlutWalk, 3 d’abril 2011.

Continua Llegint...

Mentre les Nacions Unides revisen les estratègies davant el VIH / SIDA, els representants papals han posat la doctrina per davant de la salut de les dones africanes.

Per què el Papa no deixa que les dones es protegeixin del VIH? per Nancy Goldstein. The Guardian 8/06/2011

Qui pot oblidar el primer viatge a Àfrica del Papa Benet XVI com a pontífex a la primavera de 2009? Ell li va dir el continent més afectat per l’epidèmia mundial de VIH / SIDA crisi que les actituds envers el sexe més estrictes ajudaria a lluitar contra la malaltia – de fet, que la distribució de preservatius ” augmenta el problema “. No va haver senyals que la seva Santedat hagués entè la profunditat de la pandèmia a l’Àfrica subsahariana, que ha representat el 75% de totes les morts relacionades amb el VIH aquest any, ni de fer cap intent de conciliar la doctrina religiosa amb la política de salut pública compassiva.

Ara, és juny de 2011, el 30 aniversari de la pandèmia de la sida, i la Santa Seu hi és una altra vegada.

Continua Llegint...