OPINIÓ. Escrit per Macu Gimeno Mengual Coordinadora de l’Àrea de la Dona d’Intersindical Valenciana dimarts, 30 d’abril de 2013

Aquest Primer de Maig el vivim de nou en un context de crisi, atur, pobresa, violència masclista i anuncis de més retallades laborals i socials. Una data on no tenim res a celebrar i molt a denunciar. Les últimes xifres de l’atur a l’Estat són esgarrifadores. Més de sis milions dues-centes mil persones aturades. L’atur masculí ha augmentat més que el femení però, no obstant això, les dones continuem patint més atur. Un 26,78% de taxa d’atur en els homes front al 27,61% en les dones.

….

Convocatòries manifestacions a Barcelona…matí i tarda 1er de maig 2013

Continua Llegint...

Escrit per T.G. Redacció La Independent Dijous, 25 d’Abril de 2013
El Dia de la Visibilitat Lèsbica commemora cada 26 d’Abril, des de fa 5 anys, no només la sortida de l’armari de les lesbianes sinó la inclusió de la realitat lèsbica en mitjans de …

Continua Llegint...

Us recomanem la lectura de l’artícle de Soledad Gallego No nos dimos cuenta. No nos damos cuenta, 14 ABR 2013

Una de las quejas más repetidas durante los últimos cuatro años ha sido: ¿cómo no nos dimos cuenta de la manera en la que se iba extendiendo la corrupción?, ¿cómo no supimos interpretar y evitar leyes y acuerdos que perjudicaban el interés general y beneficiaban a colectivos muy determinados?

Continua Llegint...

El Estado de Bienestar europeo se desmorona. Lo que quizás no se pregona con tanto énfasis es que también las desigualdades de género han desencadenado, junto a otros factores, la situación en la que nos encontramos

Continua Llegint...

Las controversias en torno al uso del lenguaje (las feministas lo sabemos de sobra) no son triviales, al contrario; como muy bien vio el recientemente fallecido Thomas Szasz, la lucha por el lenguaje es una lucha por el poder. Según él mismo dejó escrito, “en el reino animal la batalla es ‘comer o ser comidos’; en el reino humano, ‘definir o ser definidos’. (…) El primero que toma la palabra impone la realidad al otro. Quien así define domina y vive, y quien es definido es subyugado y puede que muerto”[1].

Hoy, entre feministas, no se oye hablar prácticamente de ‘feminismo’. Ahora hay que referirse a ‘los feminismos’, en plural, y ese plural se ha convertido en una forma de ortodoxia feminista que ninguna feminista osa cuestionar, hasta el punto de que una oradora en una tribuna feminista puede referirse en la misma frase a “los feminismos y el ecologismo” (sic) o hasta el punto de caer en la contradicción performativa más flagrante.

Continua Llegint...

08/03/2013 07:07
Aquesta és una data en el qual s’exhibeix per part d’institucions, política i empreses un grau de cinisme sol comparable amb el que es desenvolupa a les festes de Nadal, on el lema preferit de la tintoreria de consciències “La Caritat Cristiana” és: asseu un pobre a la teva taula. I així, pels segles dels segles, els qui han esquilat drets i vides han exercit la magnanimitat de “regalar” durant uns dies el que prèviament han robat a la ciutadania. I ja sabem, com deia la temible Susanita de l’entranyable i càustica Mafalda, que a la gent pobra li agrada la pasta, els llegums i la sopa que els donarem amb els diners que recollim d’organitzar sopars amb salmó, caviar I champagne… I en aquestes estem quan arriba el 8 de març.

Continua Llegint...

És que l’anunci aquest dels envasos m’ha tret de polleguera…… i com el Parlament ha aprovat la resolució pel dret a decidir, doncs he decidit dedicar-li aquesta ciutadana. Maribel Nogué i Felip

Continua Llegint...

Aquesta és la nota que s’ha enviat als partits des de Feministes de Catalunya perquè en el debat no van dir res de les dones…

Nota de Feministes de Catalunya als partits polítics

Des de Feministes de Catalunya volem manifestar als i a les representants dels diferents partits polítics la nostra perplexitat i indignació pel fet que al debat de TV3 es fes servir un llenguatge sexista (oblidant constantment un llenguatge inclusiu) i no s’abordessin les polítiques de gènere. Especialment greu ens va semblar que no es fes referència a la xacra de la violència de gènere (el 27,5% del total de dones mortes per aquest motiu a l’estat espanyol, ho han estat a Catalunya).

Sabem que la majoria de partits porten propostes feministes als seus programes. Amb tot, no n’hi ha prou amb això ni amb parlar-ne als actes de campanya dedicats a les dones. Perquè siguin creïbles, cal portar aquestes propostes als debats generals.

Les dones no som un col·lectiu: som la meitat de la població. I les propostes de gènere no ens afecten només a nosaltres, sinó a tota la població.

http://feministesdecatalunya.blogspot.com.es/

Continua Llegint...

Contrarreforma Patriarcal en nombre de la ecología – Alicia H. Puleo

¿Están en peligro los avances obtenidos por el feminismo en las últimas décadas? ¿Un sector del ecologismo se ha convertido en la cara verde de lo que llamaré Contrarreforma Patriarcal? ¿Su posición otorga atractivo y aires contestatarios a la vieja división sexual del trabajo? ¿Se confirmarían ahora los antiguos temores de las feministas hacia el ecologismo? ¿Es posible un ecofeminismo que defienda la igualdad y la libertad para las mujeres? Estas son las cuestiones que guiarán mi reflexión en las breves líneas que siguen.

La Contrarreforma Patriarcal y los derechos sexuales y reproductivos

Continua Llegint...

Fa quatre anys un conspicu jugador del Barça, Messi, va tenir el desig de participar en els Jocs Olímpics. Hi ha poques oportunitats de participar-hi i no ho va dubtar. Com que aquell anhel creava un conflicte d’interessos, un tribunal esportiu va sentenciar que qui havia de decidir si hi anava o no era el club, club que justament en aquell moment acabava de fitxar entrenador nou, Guardiola. L’entrenador va parlar amb el davanter i li va donar permís per anar-hi. Era un lloc comú aquells dies llegir a la premsa que quin disbarat, que quina inconsciència, que com l’entrenador i el club ho permetien, que quina manca d’autoritat, que tornaria cansadíssim i -Déu ens empari- potser lesionat. Hi va haver fins i tot opinions enfurismades als mitjans contra la decisió de l’entrenador; Guardiola en aquell moment encara no era el personatge, la patum, el tòtem, en què s’ha acabat convertint -i no tan sols per llevar-se a primera hora de la matinada-, sinó un autèntic pota tendra pel que fa a ser un entrenador de primera. No cal ni dir que algú s’hi va tirar a la jugular titllant-lo, ho endevinen?, de calçasses cap avall. Que en el futbol algunes vegades, poques, es condemna i es penalitza el racisme, però el sexisme, mai dels mais.

Continua Llegint...

Per Maribel Nogué (gràcies guapa! http://ciutadanadempeus.avant.cat/): i  Les converses amb Teresa Forcades omplen l’Ateneu
Vídeo de Lídia Pujol de la Presentació del llibre “Converses amb Teresa Forcades” d’Eulàlia Tort, el 20 de Juliol a Igualada. Amb la presència de Teresa Forcades i de l’editor …

Continua Llegint...

Joana García Grenzner repassa dies abans del 12M15M els reptes del moviment: explicitar un subjecte polític no androcèntrico, afrontar de forma articulada i unitària l’ofensiva conservadora, construir un activisme compatible amb la vida…Article publicat a Pikara Magazine.

per Joana García Grenzner

“La revolució serà feminista o no serà”: la primavera de 2011, mentre dèiem que no som mercaderia de polítics i banquers, en les acampades de tot l’Estat espanyol emergien comissions feministes que proposaven un altre model socioeconòmic amb perspectiva de gènere, classe i ètnia. A Madrid, Barcelona, Santiago, Murcia, Zaragoza, Euskalerria, Sevilla, València … els feminismes diversos i independents es van fer visibles amb estratègies diverses (comissions temàtiques, ubicació en llocs estratègics de les acampades, intervencions puntuals) i un objectiu comú: visibilitzar el vincle entre capitalisme i patriarcat, explicar una vegada més que l’economia productiva i financera se sosté amb l’explotació invisible de milions de dones en tot el planeta en el treball domèstic, reproductiu i de cures, que també viu una crisi profunda per la falta de coresponsabilitat i solucions col·lectives, i dels recursos i els ecosistemes d’un planeta proper al col·lapse de la seva sostenibilitat.

Continua Llegint...

Article i Vídeo de la conferència d’Eulàlia Lledó Cunill, ‘A propósito del informe de la Real Academia Española de la Lengua (RAE): Que el bosque no te impida ver los árboles’, 14/03/ 2012

Continua Llegint...

Un article interessant per reflexionar sobre la crisi!!!! de l’ Amaia Orozco publicat a Rebelión

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=144215

De vidas vivibles y producción imposible¹

La crisis actual muestra la imposibilidad de este sistema para generar vidas vivibles. Desde la izquierda, corremos el riesgo de ver la producción como única alternativa frente al pandemónium de los mercados financieros. Pero ¿de qué hablamos cuando hablamos de la crisis?

Continua Llegint...

M’ho pregunto a mi, ens ho pregunto a tots. Què hi ha, que no veiem? Fins a quin punt la naturalitat amb la qual hem assumit certs costums ens sembla naturalesa? Quants de nosaltres ens hem parat a pensar si això hauria de ser així? De fet: Si això és així.

Jo vaig ser educada per una dona amb un fort sentit del feminisme i la igualtat. I estic convençuda que el moviment feminista ha canviat el món. No tot, no per a tothom, però és una de les grans revolucions del segle XX.

Continua Llegint...

Aquest passat 9 i 10 de desembre, tots i totes aquelles que fomenten una visió estereotipada sobre la violència masclista, es van trobar en el 1r simposi a Catalunya sobre VIDA FAMILAR. Reproduïm el resum publicat al blog El dit a la nafra, amb forces dades i documentades dels diferents personatges , ponents, i organitzadors del simposi. El masclisme retrògrad té moltes cares, i aquesta és una d’elles, de veritat que el text explica prou bé el que va passar, PROPAGANDA MASCLISTA DE LA FAMILIA PATRIARCAL – pdf

“Una vergonya per a la Generalitat de Catalunya, donant suport a la discriminació masclista de forma descarada” – Disponible también en castellano

Hola companys i companyes, malauradament he de dir que, tal com imaginava, no només no hi ha hagut marxa enrere en el simposi, sinó que efectivament, la Generalitat, amb diversos departaments, com Benestari Família, Interior, Justícia o Ensenyament, han participat i participaran, avui divendres i demà dissabte en el simposi. Ni canvi d’horaris, ni anul · lació. Ni nota de premsa en contra, ni res. Tot el contrari.

Continua Llegint...

l’Antonia comparteix un link….Aquest és el títol d’un article del dissabte dia 12 aparegut al País (pàgina 35) i signat per Carmen Alborch, Elena Arnedo, Delia Blanco, Patrocinio de las Heras,… etc Amparo Rubiales y Francisca Sauquillo.
És un article planer i parla bastant d’avortament, ….

Dentro de unos días se celebrarán elecciones generales en España, y sabemos que estamos sumergidos en la madre de todas las crisis, una crisis que se lleva por delante empleos, empresas, Gobiernos e ilusiones, y que encima depende mucho de cosas que suceden fuera. Parece que todo da igual y que además todo es un asco. Sobre todo para vosotras que lo vais a tener tan crudo en el mundo laboral y no digamos ya, si, como nos gustaría a la mayoría, nos hacéis abuelas o tías abuelas. Así que ¿para qué ir a votar?

Continua Llegint...

Queridas amigas y amigos: Concluída la rueda de prensa que organizamos desde la Plataforma Feminista del Ateneo de Madrid el pasado 28 de octubre, quería compartir con vosotras las reflexiones que me suscita la experiencia.
En primer lugar, agradecer su asistencia a todos y todas las que nos …

Continua Llegint...

La Carolina Egio Artal ha participat a la trobada amb feministes àrabs i ens en fa cinc cèntims… repensado las revoluciones a este y otro lado del Mediterráneo

Estaba organizado por WIDE, fue en Brusuelas e invitaron también a una compañera de la Comisión de Feminismos Sol para hablar del 15-M. Las feministas árabes de Egipto, Libia, Tunez, Algerua, Marruecos….. están muy preocupadas, repensando estrategias y acción común y sentí que para tenerlas presente y darles eco teníamos que hacer algo y estos días de fiesta he escrito unas páginas explicando un poco la situación y el encuentro.

Y es que a pesar de las diferencias de procesos, los demasiadas veces contrastados “no creas tener derechos”, los diferentes feminismos, la colonialidad del género, y la importancia de los contextos locales, todas compartimos totalmente eso de que sin feminismo no hay revolución! Os lo anexo Primaveras y democracias, un beso!. – Arriba la solidaridad feminista.!!!

Primaveras y Democracias. Las revoluciones árabes y los derechos de las mujeres.
Carolina Egio Artal.

Al inicio de la primavera de 2011 asistí en Barcelona a una convocatoria de manifestación en solidaridad con la población de Libia y a favor de la paz. Acompañé a Dones x Dones, las Mujeres de Negro de Barcelona, en una manifestación sentida y dolorosa al ver nuevamente la crueldad de la guerra desplegada por los ejércitos democráticos imperialistas europeos y la también cruel y asesina respuesta del dictador Gadafi masacrando a su población. Al final de la manifestación nos dimos las manos y se cantó en árabe y catalán la Estaca, símbolo de la lucha antifranquista, y en medio de toda esta emoción, recuerdo que alguien gritó, !ya es hora de que en Europa también salgamos a las plazas para reclamar más democracia!. Y es así que dos meses después llegamos a las plazas del territorio español y acampando en ellas nos organizarnos en lo que ha pasado a llamarse el Movimiento del 15-M.

Continua Llegint...

REFLEXIONS SOBRE EL MOVIMENT DE INDIGNADES I INDIGNATS( 15-O)2011

Ahir dissabte, 15-O, Barcelona va demostrar una vegada més, que té un teixit social extraordinari. Disposat a sortir al carrer i ocupar-los davant situacions que afectin la majoria de la seva ciutadania.

En tenim referents recents: Mobilització contra les guerres ( Iraq); per una Catalunya lliure i independent; i contra les retallades i les injustícies socials que estant generant!

Crec que Barcelona (i Catalunya) s’humanitza més que mai davant les diferents situacions de violencia: les de les guerres, les del dret per l’autodeterminació o per la violencia econòmica.

Trobo a faltar i em dol com a dona, que encara no hagi sorgit una mobilització multitudinària i concreta “ contra la violència masclista “, que continua assassinant dones d’aquí – al nostre país – i arreu del món. També cal incloure aquest fet està globalitzat lamentablement!

Continua Llegint...

DEL MARROC A ESPANYA
LES PIONERES DE L’OR VERMELL

Cada estiu, són milers les que deixen casa seva i el seu poble durant una quants mesos per anar a plegar maduixots espanyols. Una migració temporera de vegades dolorosa, unes condicions de treball sufocants… Però per a aquestes marroquines, la llibertat i l’autonomia financera no té preu. Dos sacs de 25kg de farina, vuit pans de sucre, uns bidons d’oli, sacs desbordants de llegum: les provisions s’amunteguen en el passadís d’una casa de Beni Mellal, poblet de l’Atlas Mitjà del Marroc. Halima, vídua de 37 anys, mare de quatre criatures, acaba de saber que se’n va a Espanya a fer la campanya del maduixot. Disposa de quatre dies per a preparar tres mesos d’absència. “Potser més , si em demanen que em quedi per a empalmar amb la dels gerds”.

Continua Llegint...

Les companyes de Dones x dones ens recorden els 5 anys sense l’Anna Politkòvskaia, una gran amiga….Anna No t’oblidem!!! Un butlleti dedicat a ella i al poble per el que va morir Txyxenia!! Gràcies Anna- Butlletí Caucasnews núm.19 octubre 2011

Cinc anys sense l’Anna Politkòvskaia

El president txetxè Kadírov va dir – després que l’Anna hagués estat assassinada – que hauria estat millor que s’hagués quedat a casa fent de mestressa de casa. Politkòvskaia el definia com “un idiota”. I efectivament, l’home fort volgut per Putin (i que el poruc Medvédev no va destituir) ignora que les dones aconsegueixen fer més coses simultàniament. I sovint les fan millor que nosaltres, els homes.

Qualsevol dona txetxena, n’estic segur, sabria governar Txetxènia millor que Kadírov. Potser fins i tot aquella noia, l’Elsa Kungaeva, assassinada per un oficial rus, en una caserna. L’Elsa, aquests dies, hauria fet 29 anys. Politkòvskaia va lluitar per a que es condemnés el seu assassí, Iuri Budànov. I amb ella, només la família d’Elsa i el seu avocat, Stanislav Markélov. Ara tots són morts: L’Elsa, l?Anna, l’Stanislav i també el coronel assassí (i potser violador, almenys llegint l’autòpsia, però no pas segons el veredicte dels jutges) assassinat fa pocs mesos a Moscou, després d’haver complert només 8 anys de presó*.

Continua Llegint...

Enmig tanta contaminació un alè d’esperança amb color de dona i des del món àrab i el continent africà. Salut. Maribel

La nova saltava a les primeres pàgines d’actualitat dels principals mitjans de comunicació, el prestigiós Nobel de la Pau d’enguany, batent un rècord de nominats amb 241 candidatures, havia estat atorgat a tres dones de països en vies de desenvolupament.

Uns Nobels gens lligat als que formen part d’aquest món dels poderosos, els que es disputen el control dels recursos naturals del planeta encara que hagin de provocar enfrontaments i guerres entre els pobles, després d’haver establert una xarxa de dependència econòmica de venda d’armes i de governs titelles sota una democràcia potser formal a les maneres occidentals, però absolutament postissa d’acord amb les formes naturals d’organització ancestral de les seves societats, més arrelades a les seves cultures, a la seva terra i als seus recursos naturals.

Continua Llegint...

Si no recollim nosaltres el mestratge de les que ens han precedit, qui ho farà?. Una abraçada. Maribel

La degradació ambiental i la pobresa van plegades

Aquesta és una de les moltes declaracions de principis del llegat de Wangari Maathai, l’ecologista kenyana que ens acaba de deixar. Va ser la primera dona africana reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau per la seva àrdua tasca en aixoplugar sota un mateix paraigua el desenvolupament sostenible i els drets humans…

Wangari Maathai va néixer a Ihithe, Kenia, l’any 1940. Va tenir una vida molt poc comú per a una dona africana de la seva generació. Malgrat que, com totes les nenes, anava a buscar aigua “molt neta i no contaminada”, ella va poder estudiar. Primer amb les monges, després —mercès a una beca– es va llicenciar en biologia als Estats Units. Va tornar a Kenia amb la independència recentment estrenada i va iniciar una carrera docent que l’aconduiria pels esgraons de l’activisme. Va ser la primera doctora universitària a l’Àfrica de l’Est a l’any 1971 i va començar a donar la batalla en la defensa de la llibertat de càtedra en un país que s’encaminava vers l’autoritarisme i la corrupció. Va recalar a l’Associació de Dones universitàries, on va ampliar la seva lluita, i es va llançar en contra de la discriminació salarial de les professores front els seus col·legues masculins.

Continua Llegint...