17 de Juny, Homenatge a Manola Rodríguez Lázaro. Fundació Pere Ardiaca ( més altres organitzacions i entitats).

“Amb la Manola bateguem cap al futur”. “La Manola”, com era coneguda popularment, va destacar per la seva intensa trajectòria política i sindical i el seu compromís amb els drets de les treballadores i els treballadors, la llibertat i la democràcia.

Organitza: Fundació Pere Ardiaca amb la col·laboració de CCOO de Catalunya, el PCC, Ca la Dona, EUiA i l’Associació Dones del 36. Amb el suport del Memorial Democràtic.

Hora: 19h

Lloc: Memorial Democràtic (Via Laietana 69, Barcelona)

retrat Pilar Espuña

Benvolgudes,

Un conjunt de persones estan preparant un homenatge a Pilar Espuña, que ens va deixar recentment. La Pilar va ser companya en el moviment veïnal, vinculada a la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns/es del Turó de la Peira.

L’acte d’homenatge serà el 15 de juny, dimarts a la tercera planta del carrer Ribadeneyra, 6. A les 19 hores (hora pendent de confirmació).

Es possible contribuir amb intervencions de les diverses entitats que varem conèixer, gaudir i créixer amb  la presència de la Pilar.

La persona de contacte a qui podeu adreçar-vos per tal de concretar la vostra participació és  en Fermín Rodrigo ferolamin@yahoo.es.

En record de la Pilar….

“una dona lluitadora i rebel, amb esperit de superació, solidària”

Va nàixer a Barcelona l’11 de juny de 1928, filla d’un ferroviari d’Escalona (Huesca). La mare era originària de Manlleu (Barcelona). Amb 16 anys va ingressar en el Banc Espanyol de Crèdit, on va romandre fins a la seva jubilació. Es va casar en 1952. Dos anys més tard es va quedar vídua amb un nen petit. En 1966 va ingressar en la militància de la HOAC, la Germanor Obrera d’Acció Catòlica. Aquest mateix any va ser escollida enllaç sindical pels seus companys de treball. A partir d’aquest moment sempre va estar compromesa en la defensa dels drets dels treballadors/es de la seva empresa. Va formar part de la Coordinadora de Banca i va militar en el moviment assembleari.

La seva condició de dona, la negativa a fer hores extres i la seva tasca reivindicativa li van ocasionar molts problemes en el seu centre de treball. Al mateix any 1966 va ingressar en el moviment feminista. En 1967 va assumir la Responsabilitat Diocesana de Difusió de la HOAC.

En 1969 va ser la primera dona triada presidenta de la HOAC de Barcelona Als  últims anys del règim franquista va participar en el grup polític clandestí Unió Comunista d’Alliberament. En 1983 va ingressar en el Moviment Comunista de Catalunya i quan el MCC es va fusionar amb la Lliga Comunista Revolucionària, es va incorporar al nou partit Revolta.

En 1987 va ser fundadora i presidenta del grup “Dona i Presó”, del Moviment Feminista a Ca la Dona , i es va vincular a la lluita a favor de millorar les condicions de vida de les presons. Allà la vam coneíxer i vam seguir vinculades amb ella .

Va ser membre de l’Associació de Veïns del Turó de la Peira, responsable i coordinadora de la Vocalia de Dones, on sempre comptava amb nosaltres per anar fer debats i xerrades i seguir endavant per canviar la societat..Gràcies Pilar, sempre estaràs amb nosaltres.

Jo també vull dir-li adéu – Jo també vull dir-li adéu a la Manola

Dimecres 14 d’abril de 2010 a les 19 hores, a Ca la Dona comiat a MANOLA RODRÍGUEZ

Com moltes sabreu, la Manola ens va deixar per la Mercè de l’any passat, i les persones que conformem la família extensa de la seva relació social i de compromís no ho varem saber fins a mitjans de febrer.

Ha estat difícil fer-se a la idea que ella ja no hi és perquè, els darrers dies i més que mai, els records de les vivències compartides, les esperances i desesperances de lluita viscudes han estat present en totes nosaltres, com si l’haguéssim de continuar saludant en qualsevol de les nombroses reunions i/o manifestacions de tot tipus on hi coincidíem.

A totes ens hauria agradat acomiadar-la, com ella hauria esperat, tal i com es fa a les persones que han deixat petja en les nostres vides. Per això no volem deixar passar aquest moment tan especial de la seva partença sense dir-li el nostre particular adéu en comunió amb les diferents sensibilitats que ella representava. Totes a una i en clau de suma, com ella volia.

Hem pensat en un acte emblemàtic, de reconeixement al gran llegat que ens deixa a cada una de nosaltres, un espai on cadascú pugui expressar allò que el cor li demana, verbalitzar el propi adéu i, a través de la paraula i d’altres llenguatges, fer palès els sentiments entranyables que ens han mantingut unides en el decurs de molts anys de la seva llarga vida.

Són moments per la trobada i el record, i per continuar amb les tasques que ella duia a terme de forma insistent, constant i aparentment infatigable, aquelles que hem après mentre l’hem tingut enmig nosaltres.

Us hi esperem.

Les dones de Ca la Dona, de la Xarxa Feminista, de les altres xarxes socials, sindicals, polítiques, de les Dones del 36, del veïnatge del Barri del Carmel i de totes aquelles que ella era capaç de fer compatibles.

Us esperem: Comiat a la Manola dimecres 14 d’abril, 19h, a Ca la Dona

A VOSOTROS Y VOSOTRAS, UN DIA TRISTE PENSANDO QUE ME IRE

Ya me he ido,

pero estoy.

Me da igual ser yo

que una flor.

Ellas son testigo

de mi retiro,

con vosotras y vosotros

alrededor.

Por eso estoy,

no me he ido.

Desde donde me coloquéis

os miro.

Manola Rodriguez

Ca la Dona, 16 de febrer de 2010

la Manola va morir el dia de la Mercè – 16 de febrer 2010

Així de dur, en silenci per a la família extensa que va formar part de la seva vida: veïnatge, sindicalistes, feministes i camarades del partit..

Així de dur, en silenci per a la família extensa que va formar part de la seva vida: veïnatge, sindicalistes, feministes i camarades del partit..

Malalta d’Alzhéimer vivia sola a la casa que tanta història podria explicar-nos, aquell indret a la Rambla del Carmel que s’havia convertit en la seva fortalesa, com si de l’exterior com a potencial enemic s’hagués de defensar..

Feia temps que s’anava apagant envoltada dels seus gats, però també de les seves coses, vivències i records d’uns passatges de la vida molt emblemàtics per la generació que no varem viure la guerra civil. Ella va ser un testimoni infatigable des d’un compromís que va mantenir viu fins al final dels seus dies.

En el seu periple per instituts i tots els indrets on era requerida, no buscava pas el protagonisme personal d’una heroïna, sinó aprofitar la circumstància per continuar difonent ideals de llibertat i de lluita per canviar una societat que no li agradava a ella ni a nosaltres, perquè és injusta, perquè està basada en la riquesa cada vegada més gran d’uns pocs en detriment dels drets humans més elementals de la gran majoria.

Pensar en la Manola és pensar en la seva lluita incansable, en la seva fidelitat al compromís, en la seva ètica personal que, potser algunes vegades, ens hi distanciava momentàniament perquè et feia sentir incòmode: la seva capacitat de sacrifici es mantenia malgrat l’edat avançada a que ha arribat…

Acompanyada dels seus germans, fills i nets, es va apagar dolçament el dia de la Mercè de l’any passat. El 30 de setembre hauria fet 92 anys. La seva família va decidir fer-li la cerimònia de comiat en la intimitat.

Avui hem sabut d’aquest desenllaç i, amb tota la tendresa dels inoblidables moments passats amb ella, us en vull transmetre el més digne record.

Maribel Nogué i Felip. IGUALADA

Foto: La Maribel amb la Manola, fotografia de Glória Roig, a Barcelona, Manifestació amb motiu de l’ocupació de Palestina, 2003.

comiat a la manola

Ca la Dona i Xarxa Feminista de Catalunya

El proper 6 de febrer, la Sana hagués celebrat el seu aniversari.
Les amigues i companyes que l’estimem volem compartir aquesta data fent un acte en record seu a Ca la Dona.

Per poder organitzar-lo, agrairem que les que vulgueu intervenir, ens ho feu saber enviant un mail a franclvg@gmail.com
Es prega que les intervencions siguin curtes per poder donar veu a totes.

Data: dissabte, 6 de febrer, a les 19 h.
Lloc: Ca la Dona (Carrer Casp, núm. 38, Pral.)

Convoca: Xarxa Feminista, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i Ca la Dona

6defebrer2010_comiatsana

L’ISABEL ISERTE feminista i activista de l’associació de Planning (l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears)  ahir al vespre va morir. Una amiga imprescindible en totes les lluites i totes les accions a favor de drets sexuals i reproductius de les dones.

Sempre estarà amb nosaltres. El càncer l’ha vençut i ens ha deixat  sense paraules …

El comiat serà demà dimarts a les 11.45 al tanatori Sancho Ávila, on duran el seu cos avui a les 18.30 h.

Xarxa de dones per la salut i Campanya pel Dret a l’Avortament

Lloc: Tanatori Sancho Ávila. C Sancho de Avila, 20, Barcelona, 08018

Companyes, amb dolor us hem de comunicar la mort de sobte dimecres a la nit d’*Encarna Sanahuja Yll* (Sana) una de les capdavanteres del moviment feminista al nostre país (des del col·lectiu feminista dels anys 70 fins a l’actual Xarxa Feminista i Ca la Dona), arqueòloga i professora universitària…Amb tot el nostre reconeixement, agraïment i estimació… I amb la confiança d’un dolç consol…Xarxa Feminista i Ca la Dona

Biografia:  Professora titular de Prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dono les assignatures de Prehistòria i Arqueologia de les dones. Les meves excavacions, investigacions i publicacions s’han centrat principalment a l’Edat del Bronze mediterrània, en especial al Sud-est peninsular i a les Illes Balears. Des de 1975 he estat relacionada activament amb el moviment feminista català i des de 1987 fins el 2002 vaig formar part del Centre Duoda de la UB, on vaig coordinar el primer Màster sobre Estudis de les Dones i vaig impartir l’assignatura Sexuar el pasado. També he col•laborat en el Màster sobre Violència domèstica organitzat per Tamaia i el Departament de Psicologia Social de la UAB. Des de fa dos anys dono classes de Teoría feminista al Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania impulsat per l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG). Els meus dos últims llibres publicats per la Ed. Icaria, Cuerpos sexuados, objetos y Prehistoria (2002) i La cotidianeidad en la Prehistoria constitueixen una eina útil per a qui tingui interès en el tema de l’Arqueologia de les dones.

Lectures comiat a la Sana: Lectura comiat_160110_Mercè Otero, amb un poema de Clementina Arderiu.

Lectura comiat_160110_Isabel Franc

Dijous 14 de gener de 2010. La vetlla serà a partir de les 17:30 h d’aquesta tarda, divendres, al tanatori de Sant Gervasi, i la cerimònia de comiat tindrà lloc demà dissabte a les 12:30 h al mateix lloc.

L’adreça és c/ Carles Riba, 10-12 – FGC-Av.Tibidabo i Autobusos 196, 60 i 123. No saps com arribar?

Dissabte 25 d’abril a les 11,30 h
al Centre de Cultura de les Dones (c/ S. Pere més Alt, 7 | Barcelona)

L’Anna Bosch era una dona feminista i ecologista. Va ser la primera alcaldessa democràtica de Mollet i va participar en diversos grups ecologistes i feministes. Alguns dels seus escrits han estat especialment significatius per al pensament feminista del nostre país.

Les dones que hem compartit amb ella la preocupació per la cura de les persones i del territori, la passió per l’elaboració de pensament, la vida quotidiana, i l’hem acompanyada en la seva malaltia, ens trobarem per llegir escrits i poemes, escoltar música, i recordar-la amb imatges. Perquè sabem que practicar la relació és l’únic que ens pot guarir la seva absència.

Acte organitzat per:
Dones i Treballs, Grup Giulia Adinolfi, Grup Les Petras, Dones de Mollet, Acció Ecologista, Ca la Dona, Torre del Rellotge, Xarxa Feminista, Alcaldesses del 79, Dones del Figaró, Dones En Pie de Paz, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, Les Veus de Venus i Elizabeth Raspall.

*Es prega confirmar assistència (932 684 218)