l’altaveudetotes - el blog de Ca la Dona

Dones x Dones

El nostre grup neix al novembre de 1992 per a donar resposta als crims contra les dones a la guerra de Bòsnia-Hercegovina. Va començar com una comissió de dones de diversos grups del Moviment Feminista de Barcelona per denunciar les violacions massives a les dones en aquesta guerra, però la magnitud de la situació i la prolongació de la guerra fan que d’una comissió anomenada Dones en suport de les Dones de l’ex-Iugoslàvia, ens acabéssim consolidant com un grup estable que finalment esdevindrà Dones per Dones. Som, doncs, un grup de dones feministes i antimilitaristes que concebem la solidaritat entre dones com un enriquiment i una font de coneixement i d’educació permanent entre dones de diverses procedències i diverses situacions.

Tal com han anat les coses, sobre el que més hem reflexionat és sobre el paper de les dones en situacions tan extremes com les guerres. Les activitats que hem dut a terme en un primer moment han estat relacionades amb l’establiment directe de contactes amb tots els grups de dones de l’antiga Iugoslàvia que hem pogut, anant a Croàcia i, més endavant, a Bòsnia. Hem connectat fonamentalment amb la Unió de Dones de Bòsnia Hercegovina, amb les Dones de Negre de Sèrbia i amb diversos grups de dones feministes a Croàcia, que va ser el primer contacte per donar suport al projecte sobre dones refugiades a Zàgreb que fugien de la guerra els primers anys. Arrel de l’explosió del conflicte armat a Kosova, mantenim contacte també amb les dones de Kosova. Ens hem manifestat repetidament al carrer convidant a participar totes les dones, i també conjuntament amb el moviment pacifista i de solidaritat del nostre país, amb això vam aconseguir, sobretot al començament de la guerra, un gran ressò i gran participació i adhesions. Hem fet debats, escrits, conferències, jornades… per explicar el que passava en aquestes guerres i, sobretot, per donar veu a les dones dels Balcans, convidant-les a venir aquí i aprenent juntes a entendre el que passava amb la gran complexitat i diversitat que això comportava.

En aquest sentit, el nostre propòsit ha estat sempre fugir de la idea que les dones som només víctimes, explicar que hi ha moltes dones amb noms i cognoms que no solament s’han rebel·lat sinó que a més han aconseguit organitzar-se i que tenen un projecte propi per sobreviure i per començar de nou. En una segona fase, en arribar a Catalunya 100 persones de Bòsnia, la majoria dones, criatures i vells, vam dedicar els nostres esforços a connectar amb elles. Vam fer un projecte que fonamentalment ha consistit en fer trobades periòdiques i sortides, i donar suport, dins les nostres possibilitats, a la seva estada a Catalunya en una situació tan especialment tràgica com és el de les refugiades. Al mateix temps i amb aquestes persones hem participat activament en tots els actes dels altres moviments on hi havia cabuda pel tema, com la “Conferència Mediterrània Alternativa” i, molt en especial, el “Tribunal Permanent dels Pobles”, on vam fer una secció paral·lela Per tractar-se d’un tema tan impressionant i urgent, el nostre ha estat un grup molt obert, i en contacte permanent amb tots els grups de dones sensibilitzades pel tema i en els quals hem trobat suport i adhesió amb la seva assistència als actes, col·laboració amb les accions, etc. Al mateix temps, la nostra activitat ens ha acostat als grups del moviment pacifista i antimilitarista, amb els quals hem realitzat accions, debats, escrits i manifestacions conjuntes, això ens ha permès introduir la mirada de gènere sobre el tema de la guerra, tot intentat informar, explicar i no pontificar ni posar massa l’accent en les dones com a víctimes. Aquesta és encara una tendència plena de bona voluntat, però molt paralitzadora i parcial, i que fàcilment pot caure dins els paràmetres patriarcals de veure i “salvar les dones”.

El nostre objectiu fonamental continua essent, doncs, portar endavant una pràctica de solidaritat i relació amb dones d’altres països que es troben en conflictes de diferent tipus, des d’una perspectiva feminista i antimilitarista. Malgrat que les refugiades van tornant al seu país i la guerra oberta s’ha acabat, ens queden ganes de seguir amb les experiències de les dones dels Balcans tant a Bòsnia, com a Sèrbia, Kosova o Croàcia. Des del 1999 estem intensificant la relació amb les dones de Kosova i participant en un projecte de Medica Kosova per afavorir la creació de centres per a dones torturades i traumatitzades per la guerra. Ens hem reincorporat a la Plataforma contra la guerra amb diversos grups pacifistes i hem mantingut el nostre propi espai dins d’aquest moviment amb un balanç força positiu. El contacte amb les Dones de Negre de Belgrad ens ha ajudat a entendre la situació a Sèrbia i a Kosova i a filar prim amb el que està passant. Un altre aspecte que ens agradaria aprofundir és el del feminisme i els fonamentalismes, ja que ha estat un dels temes de debat relacionat amb aquesta guerra, però també amb els conflictes a Argèlia, o a l’Afganistan. Volem preparar unes jornades sobre el tema amb dones de diverses cultures i procedències.

Trobar-nos a Ca la Dona ha estat per a nosaltres, quelcom força natural, ja que les que vam començar procedíem de grups que ja ens reuníem a Ca la Dona, i el nostre referent ha estat fonamentalment el feminisme. D’altra banda en ser un espai obert a totes les dones, ens ha permès tranquil·lament prendre contacte i relacionar-nos amb tots els grups i dones interessades amb el nostre tema. Ens trobem cada dijous a partir de les vuit del vespre. A vegades estem cansades, però hem aconseguit un punt de trobada i de reflexió que ens és útil, o almenys ho ha estat fins ara, això sí, amb molts esforços. Però ni és un grup per sempre ni sabem fins quan hi serem. Quan no hi ha una acció externa molt greu com és una guerra o un projecte amb el qual veiem molt clar que ens hi hem de comprometre, optem per debatre, aprofundir les relacions amb altres grups i a seguir discutint sobre el que pensem i volem fer des d’una perspectiva antimilitarista i feminista. Si teniu idees sobre el tema, si penseu que podem fer coses juntes, no ho dubteu cada dijous us esperem a Ca la Dona a partir de les vuit del vespre.