l’altaveudetotes - el blog de Ca la Dona

Dona i Salut

Dona i Salut-Comissió pel dret a l’avortament

http://www.xarxadedonesperlasalut.org/

accio@xarxadedonesperlasalut.org

És un grup de dones constituït legalment l’any 1995. Aquesta data sorprendrà a moltes dones que ens coneixen de molt abans. La Comissió de Barcelona pel dret a l’avortament va néixer els anys 1978-79. No era la primera vegada que la reivindicació de l’avortament es feia palesa. Durant els anys 1975-76 i a les conclusions de les “Primeres Jornades Catalanes de la Dona” ja se’n parlava i es reivindicava. I una mica més enrera, l’any 1936 a Catalunya, el Govern Autonòmic de la Generalitat va fer un decret, “La llei eugenèsica de l’avortament”, que va ser vigent durant un curt període de temps. El mes d’octubre de 1979 es va anunciar el judici a Bilbao contra onze dones acusades, com ja sabeu, d’avortament. Aquest fet va marcar una fita important en la lluita pel dret a l’avortament i també va ser el punt de partida de la Comissió de Barcelona pel dret a l’avortament.

Resumir el tipus d’activitats que hem dut a terme des del 1978 ençà, ens resulta dificultós, però ho podríem resumir en la defensa del dret a la lliure disposició del propi cos. Això implica un seguit de drets: educació sexual, anticonceptius per no avortar, avortament per no morir; en definitiva, el dret a decidir. El dret a decidir, juntament amb la defensa que sexualitat no és reproducció, representa un punt de vista sobre el cos de la dona diametralment oposat al que tenia la societat i, especialment, la ciència mèdica. I vàrem fer jornades, vàrem sortir al carrer manifestant-nos, ens tancàrem i passejàrem amb autocar, recollírem milers de signatures de famoses dient que havien avortat, milers de dones es van autoinculpar davant dels jutges, vàrem fer permanències setmanals per informar a les dones que demanaven adreces i també vàrem decidir dur a terme avortaments i denunciar-los públicament… Uns anys més tard -1989-1990- es forma el grup Dona i Salut. És una època de reflexió sobre les noves tecnologies reproductives. Cal donar una resposta a una possible nova agressió al cos de les dones, amb motiu d’alguns èxits sobre l’esterilització de les dones, que suposa la utilització del cos de les dones com a conillets d’Índies, tal com ja s’havia fet amb l’anticoncepció. És un debat que ho abasta tot: el control de les dones sobre el seu cos, el dret a decidir, les lleis, els desigs de les dones, la manca d’informació… Hi ha jornades, debats molt encesos que han permès proporcionar més informació sobre la dura realitat dels èxits, de les pretensions, i és un debat interessant sobre la maternitat com a desig i no com a obsessió o imposició, que una part del moviment havia deixat de banda.

L’any 1993 ens constituïm com a Dona i Salut-Comissió pel Dret a L’Avortament, perquè moltes dones estàvem en els dos grups i molts debats se superposaven. A més volíem abordar altres temes de salut des del punt de vista de les dones. Seguim discutint sobre l’avortament -RU-486-, sobre els nostres pits, sobre la menopausa, etc., i també sobre l’exercici físic, sobre indicadors de salut per a dones, les dones com a usuàries de la salut, com a responsables de tenir cura d’altres, etc. Hem fet diverses xerrades, tallers, … hem participat en jornades, conferencies, debats… Volem seguir denunciant que en relació a l’avortament tot segueix igual, ja que la llei no garanteix la interrupció d’un embaràs no desitjat i afegeix moltes ambigüitats, amb la posterior normativa sobre l’objecció de consciència. No dóna resposta a la demanda de les dones que s’acullen als tràmits legals, i possibilita processaments i judicis a dones que avorten o persones que fan avortaments. Es viola la intimitat de les dones en permetre que els seus historials clínics surtin dels centres sanitaris i passin a dependències judicials. L’acreditació dels centres privats per a la pràctica d’avortaments suposa una “solució” al dret de les dones. S’ha advertit que la incorporació al programa d’atenció a la dona de la sanitat pública catalana genera una sèrie de canvis negatius en les prestacions i es proposa una redefinició d’objectius per recuperar el concepte assistencial que va sortir de l’inici dels centres de planificació.

Volem denunciar el sistema sanitari que pretén manipular, dominar i fer negoci de la salut i els processos fisiològics des de l’anticoncepció al naixement passant ara per la menopausa. Volem corregir, denunciant, intervenint… el biaix de gènere que hi ha en tota la medicina i en general canviar el model d’assistència sanitària que hi ha actualment. Creiem que és fonamental oferir-nos recursos propis i alternatius -grups d’autoajut, d’autoconeixement, espais polivalents per practicar esport…- que ens ajudin a les dones a resoldre les influències negatives que els rols de gènere poden tenir sobre la salut mental i física. Volem que la salut de les dones sigui concebuda holísticament: tan física com mentalment, com en relació al mitjà -urbà o rural-, com al lloc social on es troba, com ecològicament… que se’ns consideri persones sense biaix de gènere.

Mantenim bones relacions amb altres grups de Ca la Dona, amb quasi tots, i també amb grups que no pertanyen a Ca la Dona. L’esdeveniment de les darreres Jornades de “20 Anys de Feminisme a Catalunya” ha reforçat alguns contactes. Les relacions han estat diverses al llarg dels anys i no voldríem fer una enumeració exhaustiva que deixés a l’oblit algunes relacions. El grup no va triar estar a Ca la Dona. La seva trajectòria va lligada íntimament al moviment feminista i quan aquest es va plantejar la necessitat d’una casa nosaltres també hi érem. Vàrem participar i recolzar totes les iniciatives, i quan finalment vàrem aconseguir la casa, juntament amb altres dones i grups de dones, vàrem passar a formar part d’ella i a desenvolupar les nostres activitats en ella. El que si que creiem, és que era possible un espai com el que ha esdevingut Ca la Dona.

Un dels obstacles més grans de funcionaments és el fet que som poquetes dones les interessades en els temes de salut. Algunes dones o grups de dones interessades en temes de salut estem/estan molt dispersos i atomitzats per temes concrets i manca una visió i discussió en el conjunt. També és un obstacle important que la poderosa indústria farmacèutica conjuntament amb certs professionals de la salut i mitjans de comunicació tinguin un gran poder per influir en les decisions que afecten la salut de les dones, i que les pròpies dones no siguin tingudes en compte. I que en els estudis de ciències de la salut se segueixi enfocant la salut pels paràmetres masculins i que a les dones gairebé només se’ns tingui en compte en tant que pits i aparell reproductor. La legislació (anticoncepció, avortament…), amb la solució de fets concrets que angoixen, no permet a la societat replantejar-la ni qüestionar-la.

Des de 1997 celebrem cada any el dia 28 de Maig com a Dia Internacional d’Acció per la salut de les dones. L’any 1998 vam fer un acte conjuntament amb altres grups de dones que treballen diversos temes relacionats amb la salut de les dones. Aquesta experiència ens va animar a reunir-nos periòdicament per anar treballant els actes dels anys següents, i alhora anar fent xarxa i poder discutir i reflexionar sobre d’altres temes que van sorgint, com per exemple, durant el 1999, el conflicte del traspàs dels Centres de Planificació Familiar. De fet hem constituït una XARXA DE DONES PER A LA SALUT, amb més de deu grups que treballen entorn la salut de les dones. Ens reunim el segon i quart dilluns de mes, a les vuit del vespre.