l’altaveudetotes - el blog de Ca la Dona

Dona i Presó

Dona i presó

http://www.donaipreso.org/

donaipreso@pangea.org

Durant la campanya pel dret a l’avortament lliure i gratuït, amb el manifest “Jo també he avortat”, unes quantes dones de la Coordinadora Feminista van ser empresonades i van tenir l’oportunitat de conèixer en la pròpia pell què era i com funcionava una presó per dins. Aquest descobriment, l’any 1987, va ser l’impuls per començar una nova lluita: treballar per la dignitat de la dona empresonada.
Els primers moments hi havia marxeta i eufòria, molta gent, però poc a poc la duresa de les tasques, les altres feines que es compaginaven… van donar pas a un moment que semblava de crisi, fins que el grup va renéixer amb, una vegada més, força ganes i moltes dones. El 1997, in crescendo amb motiu de l’aniversari dels 10 anys, vam fer un vídeo i unes samarretes.
Hem publicat un llibre, Presó i Dona, on es recull la situació de les dones empresonades, i el Març de 1995 vam guanyar el premi Ma Aurèlia Capmany amb el projecte “Porta Oberta”, una eina polivalent al servei de les dones ex-preses que avui formen un col·lectiu de firaires, una experiència que ajuda a esborrar el passat i obrir un camí ple d’il·lusió i d’esperança i per fer-se un lloc a la vida.
El treball del grup s’organitza bàsicament en tres àrees: l’equip permanent que va a les presons, la difusió del tema, i el treball per després, per la sortida de la presó. També intentem mantenir-nos en contacte amb tota mena d’entitats que més o menys treballen en aquest camp. Per altra banda, fem trobades dues vegades al mes, habitualment aquí a Ca la Dona, de manteniment de la dinàmica, debat ideològic sobre el tema i repartiment de tasques, amb les quals som molt constants i fidels.
L’equip que va a les presons, i segons el criteri dels directors ?als que no interessa deixar entrar grups com el nostre?, actualment ha cobert “cupo”, i les moltes col·laboradores i estudiants que van contactant amb nosaltres han d’entrar a les presons directament com a voluntàries. Ara ja no es poden fer manifestacions, etc., i nosaltres preferim el treball de la “picada de puça a l’elefant”, i això anem fent. Tot això al costat d’un dels col·lectius més desemparats, les dones ex-preses, per part d’una societat que l’ignora i d’unes institucions que no es volen parar a estudiar-lo en profunditat per tal de
crear camins de sortida adaptats als condicionants reals d’unes vides sovint desfetes i sense il·lusió de cap mena.

L’elecció de Ca la Dona com a seu es remunta al 1987, quan es va formar el grup. De fet moltes de nosaltres vam participar en el moviment de reivindicació d’un espai per a les dones que està en els inicis de Ca la Dona. La relació amb Ca la Dona és bona, l’ambient és molt agradable. El nostre grup ha plantejat la possibilitat que en algun moment, i per actes on sigui interessant, hi puguin venir homes, i som del parer que som en una altra etapa…, però aquesta discussió resta pendent a la casa. De la mateixa manera, no totes ens definim com a feministes.
Les nostres limitacions venen parteixen del fet que som dones molt atrafegades, dones actives. Dues reunions al mes és poc, l’activitat és molt ampla, i a vegades ens perdem, perquè no ens clarifiquem. El pitjor és la feina amb les Institucions. Tots els passos i els papers que aquestes demanen desgasten molt, treuen energia. Et venen ganes de no demanar res més, cap subvenció, però no tenim diners, ni tampoc altres recursos.

Ens pots trobar a Ca la Dona el primer i tercer dilluns de mes, a les vuit del vespre.