En aquesta obra, Violeta Gomez, artista neovictoriana i multidisciplinar, pren com a punt d’inspiració el costum de moltes adolescents d’enganxar a la carpeta o a la paret de l’habitació les fotografies dels seus ídols, que es converteixen en referents en el seu procés de construcció de la identitat. Violeta, eterna adolescent, recrea en Apa noies! un tros de paret on també ha anat enganxant els retrats de les seves heroïnes, que des de la seva doble condició de dones i artistes han obert un camí per a moltes altres dones artistes. A més, invita a totes les dones assistents a enganxar-hi més retrats de dones artistes, famoses o no, perquè la peça pugui anar creixent i esdevingui un símbol de la presència cada vegada més important de las dones en el món de la creació artística, alhora que d’una nova forma de relació entre les persones basada en la igualtat i la posada en comú d’experiències i coneixements.
|
