En aquesta obraes presenten una serie d’autoretrats elaborats a partir de dues referències: la de dibuixos clàssics dels tractats d’Anatomia, i la d’imatges de cantants de la música Pop actual. Els llibres d’Anatomia, principalment els dels segles XVII i XVIII, a més de ser emprats per a l’aprenentatge de l’interior del cos humà, servien per a impartir lliçons morals, evocades mitjançant espais i elements simbòlics que emmarcaven la figura. De la mateixa manera, a Anatòmica Lib.II es presenten una serie d’autoretrats en els que la figura copia les postures que adopten Dives de la música en les caràtules dels seus CD’s o en els pòsters promocionals. Però les figures nues estan “obertes en canal”, ens mostren el seu interior de forma descarnada y directa per a provocar una reflexió al voltant d’aquestes formes de representació del Cos Humà. A cavall entre allò antic i allò nou, jugant amb l’imaginari i emprant la irona, el projecte parla de l’excesiu esteticisme de l’época actual, desmitificant-lo i fent-ne una crítica.
|
