És un vídeo-performance homenatge a Martha Rosler. Una re-interpretació de la seva famosa peça “semiòtica de la cuina” aquí ampliada a la “semiòtica d'un treball qualsevol”. El llenguatge s'amplia, el seu món s'amplia, ja no és tan sols a través d'un alfabet d'objectes de la llar sinó a través d'un alfabet d'accions, de responsabilitats, de competències, d'accions. On l'aparent alliberació del rol domèstic de la dona i penetració en el món laboral retribuït és una altra domesticació fora de la llar, una domesticació interioritzada foucaultiana, servint sempre als altres sense el dret a pensar en ella, per a ella, si vol assumir aquest nou rol social de dona perfecte.
La violència latent rere la semiòtica de la llar es transforma en un sublim histèric per l'excés de responsabilitats en la semiòtica d'un treball qualsevol, d'una artista qualsevol.... |
