Quan el 1929 Virginia Woolf va rebre l’encàrrec d’escriure una conferència sobre “Les dones i la novel.la”, va arribar a una conclusió sorprenent: per escriure novel.les, una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia. Aquest raonament es pot extrapolar a tot acte de creació i de lliure pensament. Tenir una habitació pròpia significa posseir un espai i un temps per a la vertadera emancipació, que és aquella que pren carta de naturalesa i no de constant reivindicació. Des d’aquest espai propi l’art esdevé un acte subversiu que és capaç de reordenar allò simbòlic, generar noves representacions que al seu temps produeixin un nou coneixement, desitjablement un coneixement no imposat, singular, sensible a la diferència. Aquest projecte vol oferir “una habitació pròpia”, vol ser una espai de difusió i creació de nous discursos, naturalment precari, polifònic, obert. Difonem altres veus. Qui té una història per explicar?
|
