Aquesta instal·lació és una crítica a la situació de precarietat laboral femenina i la violència masclista exercida arreu.

Tres elements bàsics composen aquesta obra: un estenedor, draps de cuina de cotó, alguns d’ells reprografiats, i una rentadora, que conté, al seu interior, un globus terraqui que va girant indefinidament sobre sí mateix.

La implicació del públic és indispensable per a completar l’obra. L’objectiu és fer una campanya plural i participativa.

Els/les assistents poden col·laborar dipositant dins del cistell de roba bruta notícies de denúncia, publicades a qualsevol mitjà de comunicació, que s’aniran incorporant a l’estenedor

L’obra presenta de forma irònica i alhora antagònica una doble lectura. D’una banda, la manifestació d’una voluntat per divulgar i visualitzar aquesta problemàtica global a través dels mitjans de comunicació, contribuint així a donar veu a aquelles dones que no són escoltades. D’altra banda, un retret a l’actitud més estesa en tots els àmbits, tant polític, econòmic, com social, d’oblidar amb certa facilitat els problemes que un dia van ser notícia, i que continuen sent problemes, però dels que és més fàcil passar pàgina i gira’ls-hi l’esquena.