El Dinar és una reinterpretació d’una de les obres més significatives en la història de l’art feminista, The Dinner Party" realitzada per l’artista nord-americana Judy Chicago (1974).
Per la seva elaboració, s’ha portat a terme la construcció d’un nou “sopar”, una nova reunió en homenatge a les dones que formen la societat contemporània actual. Dones anònimes que transiten per l’espai públic i la llar; Dones heroïnes pel simple fet d’interpretar la multiplicitat de rols que exigeix avui dia el ritme de vida en la nostra cultura occidental.
Com Chicago, però utilitzant la tècnica fotogràfica, la instal·lació consta d’una gran taula on cada plat conté la imatge d’una vagina mostrant els seus íntims detalls.
Per la realització d’aquest projecte ha sigut indispensable la col·laboració de diferents dones que hi han participat, enviant una imatge totalment anònima de la seva vagina a través de la xarxa. La suma de les imatges recol·lectades ha sigut emprada per servir els plats a manera de mandala, dotant el muntatge d’un caràcter sagrat ( com originalment Chicago va fer en proposar una versió femenina del l’Últim Sopar).
Aquesta experiència ha generat no només la participació directa d’un projecte col·lectiu, on les mateixes col·laboradores es converteixen en artífex. També ha generat l’experiència íntima de cada participant d’explorar el seu propi cos, la seva pròpia feminitat.
El resultat final de la instal·lació va més enllà d’un simple homenatge, ja que la peça suscita una reflexió entorn a la societat de consum i en concret a la manera com la sexualitat femenina i les relacions d’avui dia esdevenen, en molts casos, un producte consumible.
|