L'estrèpit tecleig de màquina d'escriure que emet la instal·lació crida l'atenció a l'espectador. Aquest s'apropa. El so és tan intens que inclús podria ser confós amb trets.
L'observador és confrontat de manera intrigant amb textos i sorolls. Tot comença a tenir sentit quan aquest reflexiona sobre la història de les valents dones de les quals apareixen els seus noms a la projecció.
Dones que mai van tenir por de les conseqüències de revelar la seva opinió, els seus pensaments, ni tan sol si això implicava la mort, com va ser el cas d'Anna Politkowskaja |