III - La contestació de les representacions hegemòniques de negritud per part de les artistes afroamericanes

Un dels principals perills que una dona acadèmica blanca com jo troba a l’hora de parlar de les dones artistes negres consisteix, potser, no tant en la reproducció dels discursos eurocèntrics exotitzadors de l’alteritat sinó en -malgrat tota la bona fe- el fet d’utilitzar-les per tal d’adquirir un cert vernís d’intel·lectual progressista i à la page pel que fa a les tendències multiculturalistes més liberals. No obstant aquest risc, sempre temut, cal explorar vies per poder compartir les diverses experiències de les dones, tot tenint en compte les nostres diferències, tot fent-ne un element d’aprenentatge mutu. Per això, considerar com Betye Saar (1926) i Lorna Simpson (1960) s’enfronten a la tasca de representar la seva identitat com a dones artistes afroamericanes ens pot ajudar a comprendre altres perspectives, no només sobre l’art sinó també sobre les múltiples identitats femenines i les múltiples possibilitats de viure la negritud. Des de diferents posicions, ambdues artistes cerquen vies per enfrontar-se a la doble negació que Bell Hooks expressa en la seva cita:  

“En aquesta cultura, rara vegada es reconeix [les dones negres] com un grup separat i diferent dels homes negres o com una part present en el grup més gran de les ‘dones’. Quan es parla de la gent negra, el sexisme fa que no es contemplin els interessos de les dones negres i quan es parla de les dones és el racisme el que limita el seu reconeixement”.[1]

 Ambdues artistes produeixen, mitjançant la seva obra, formes de resistència de vegades amb la manipulació irònica dels estereotips racistes i sexistes que s’han imposat a les dones negres, d’altres amb la reexposició d’aquests estereotips  de manera que se’ns mostrin amb tota la seva cruesa o, d’altres, tot reconstruint amb objectes personals i deixalles la història, sovint oculta, de les dones afroamericanes. Tot distanciant-se de les visions dominants sobre la identitat negra als Estats Units, sovint marcades per una ideologia patriarcal, aquestes artistes construeixen -en les seves obres- identitats afroamericanes alternatives que contesten aquests pressupòsits hegemònics.

Aida Sánchez de Serdio Martín, Pedagoga cultural    

© Ca La Dona, 2002,Tots els drets reservats