|
III Un dels principals perills que una dona acadèmica blanca com jo
troba a l’hora de parlar de les dones artistes negres consisteix, potser,
no tant en la reproducció dels discursos eurocèntrics exotitzadors de
l’alteritat sinó en -malgrat tota la bona fe- el fet d’utilitzar-les
per tal d’adquirir un cert vernís d’intel·lectual progressista i à
la page pel que fa a les tendències multiculturalistes més liberals.
No obstant aquest risc, sempre temut, cal explorar vies per poder
compartir les diverses experiències de les dones, tot tenint en compte
les nostres diferències, tot fent-ne un element d’aprenentatge mutu.
Per això, considerar com Betye Saar (1926) i Lorna Simpson (1960)
s’enfronten a la tasca de representar la seva identitat com a dones
artistes afroamericanes ens pot ajudar a comprendre altres perspectives,
no només sobre l’art sinó també sobre les múltiples identitats
femenines i les múltiples possibilitats de viure la negritud. Des de
diferents posicions, ambdues artistes cerquen vies per enfrontar-se a la
doble negació que Bell Hooks expressa en la seva cita: “En
aquesta cultura, rara vegada es reconeix [les dones negres] com un grup
separat i diferent dels homes negres o com una part present en el grup més
gran de les ‘dones’. Quan es parla de la gent negra, el sexisme fa que
no es contemplin els interessos de les dones negres i quan es parla de les
dones és el racisme el que limita el seu reconeixement”.[1] Ambdues artistes
produeixen, mitjançant la seva
obra, formes de resistència de vegades amb la manipulació irònica dels
estereotips racistes i sexistes que s’han imposat a les dones negres,
d’altres amb la reexposició d’aquests estereotips de manera que se’ns mostrin amb tota la seva cruesa o, d’altres,
tot reconstruint amb objectes personals i deixalles la història, sovint
oculta, de les dones afroamericanes. Tot distanciant-se de les visions
dominants sobre la identitat negra als Estats Units, sovint marcades per
una ideologia patriarcal, aquestes artistes construeixen -en les seves
obres- identitats afroamericanes alternatives que contesten aquests
pressupòsits hegemònics. [1]
Hooks, b. Ain’t I a Woman?, Londres, Pluto
Press, 1981, p. 7 |
Aida
Sánchez de Serdio Martín, Pedagoga cultural |
| Tornar amunt | |
| Reflexes | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Reflexions | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18| 19 | Següent | Anterior |
|
© Ca
La Dona, 2002,Tots els drets reservats |
|