I Reinterpretar la modernitat des de l’ordre matricial: L’estudi de Picasso de Faith Ringgold 

“La matriu és una forma d’imaginar la diversitat i la negociació de l’alteritat i la diferència en un paradigma radicalment diferent, de formes radicalment creatives…”[1] 

A L’estudi de Picasso ha irromput una dona jove africana que seu despullada, amb el seu cos obert, obscur, exòtic... Picasso, arraconat, davant d’un cavallet, també es representa semidespullat, amb uns calçons grisos, disposat a pintar, el pinzell a punt d’entrar a la tela. L’acció està sostinguda en el veritable inici de l’Acte (creatiu). El llenç és “verge” encara. Ella el mira a ell, ell mira el seu estri. Estem davant de “les condicions ideològiques en les que s’ha creat l’art modern”, l’estudi de l’artista “blanc, burgès, que paga una dona, probablement de classe treballadora [africana], per tal que feinegi per a ell.”[2] Una dona que, compositivament, està assimilada al grup de les Senyoretes d’Avinyó -la pintura es troba col·locada just al seu darrera-, el grup de dones-de-món l’aixopluga però la seva pell la diferencia... L’africanitat se significa per excés a L’estudi de Picasso; hi ha teles i estores estampades, a més de màscares i fetitxes que criden l’art noir. A L’estudi de Picasso també s’hi senten veus, són les de les senyoretes d’Avinyó que es dirigeixen a la seva companya nouvinguda: “No volem que  ELL senti que parlem, només volem que sàpigues que no has de renunciar a res.”[3] L’arquitectura de L’estudi de Picasso està feta de teixit femení, embuatat, que parla més de la llar i del domèstic que no pas de la geografia avantguardista i bohèmia del Bateau-Lavoir. Apareix la imatge de Picasso del anys seixanta i setanta, l’època en què les dones afroamericanes lluitaven per una presència a les institucions artístiques, per la diferència en el món de l’art i per la reconstrucció del seu rol històric en la creació de l’art d’avantguarda del segle vint. Picasso és vell, mig calb, justament l’aparença del commie utilitzada mercantilment per Macintosh per convidar-nos a Pensar Diferent, i per France Telecom, per  Escurçar les Distàncies. Sembla, doncs, que L’estudi de Picasso de Faith Ringgold és una fantasia matricial, un trencament de l’ordre fàl·lic de la modernitat basat en l’assimilació i l’exclusió: artista/model, home/dona, món occidental/tercer món. Una forma de construir nous significants pel feminisme, que reconeix la diferència social i que tradueix les formes intemporals del trauma en representacions històriques de la memòria de les dones.

 Tornar amunt

Laura Trafí Prats, Pedagoga cultural

© Ca La Dona, 2002,Tots els drets reservats