L'art i les autorepresentacions del gènere: diàlegs entre diferents subjectivitats

Els textos que presentem comparteixen una mateixa visió sobre el gènere que, tot seguint Teresa de Lauretis, s’entén com una construcció semiòtica que pren el seu lloc mitjançant la interrelació entre els processos de representació social i d’autorepresentació.[1] En el camp de les arts visuals, això implica la consideració d’aquests processos en l’obra de les dones artistes com a subjectes actius que decideixen com crear les seves narratives i que contribueixen a la producció de subjectivitats. D’aquesta manera, l’obra de les artistes que s’aborda a continuació participa d’una mateixa perspectiva dialògica: les arts visuals serveixen per reescriure les representacions del gènere i per repensar-nos com a subjectes des d’una perspectiva de diferència. Però els discursos de l’art sobre la memòria, el gènere, la raça, la identitat, l’etnicitat, la classe social, la comunitat, l’exili, la sexualitat, etc... no són autoreferencials ni pretenen la legitimació de l’artista, sinó que més aviat són una invitació a la interacció, tot deixant oberta la possibilitat de conversar de forma permanent. En definitiva, la revisió de la pràctica artística de la modernitat ha permès que emergeixin noves propostes artístiques que se’ns presenten com una oportunitat per a la intervenció, la reinvenció i la resignificació de les nostres subjectivitats com a dones.

   L'art i les autorepresentacions del gènere: diàlegs entre diferents subjectivitats

I Reinterpretar la modernitat des de l'ordre matricial: L'estudi de Picasso de Faith Ringgold - Laura Trafí Prats

II La conversa entre "si mateixes" i les "altres" als discursos de les artistes relacionades - Montse Rifà Valls

III La contestació de les representacions hegemòniques de negritud per part de les artistes afroamericanes - Aida Sánchez de Serdio Martín

© Ca La Dona, 2002,Tots els drets reservats