Ens hem de preguntar molt seriosament quina és la resposta social que donem a aquests fets. No val parlar només de les responsabilitats públiques que segur hi són i moltes, sinó que el fet més greu és el silenci, la justificació i la impunitat que socialment tenen aquestes morts.

No es pot continuar amb la cançoneta de “No havia denunciat”.  si no que El que ens hem de preguntar és: què ha fallat?. Què  ha fallat en una educació que continua mantenint els estereotips i obviant la coeducació? Què ha fallat en uns mitjans en els quals les dones només tenen espai com a víctimes, com a afectades i gairebé mai com expertes? Què està fallant en una societat en la qual massa sovint les relacions de domini es presenten com a desitjables i l’abús no es denigra? Què ha fallat en els circuits i protocols que haurien de identificar i prevenir les situacions de violència?

Moltes dones treballem fort incansablement per fer fora la violència de les nostres vides i de les altres vides. Moltes dones denunciem continua i constantment la necessitat d’escoltar i validar la paraula de les dones que viuen aquestes situacions. Per això, aquests fets, com d’altres que atempten contra els drets humans i la vida, ens omplen de dolor i tristesa. Això però no ens farà callar!

Fins que no aconseguim que la violència contra les dones sigui impensable com a pràctica quotidiana, continuarem denunciant aquests atemptats a la vida i continuarem denunciant  la manca de recursos per a les dones  i les organitzacions de dones.

Beatriu Masia.  Ca la Dona

Barcelona, 25 de gener 2012

El text sortirà publicat a La Independent http://www.laindependent.cat/

ATENCIÓ, Gallardon acaba d’anunciar la reforma de la Llei de Drets Sexuals i Reproductius! reforma llei avortament! www.publico.es/espana/418638/gallardon-reformara-la-ley-del-aborto-e-implanta-el-copago-en-justicia

i a les Balears… diariodemallorca.es » Opinión – El primer deber del Govern es respetar las leyes,   12-01-2012

LLOC:  ea. planta del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, CCDFB – C/ Sant Pere Més Baix, 7  08003 Barcelona

DECÀLEG SOBRE LA CURA DE LES PERSONES. Idees per a una reflexió conjunta (Más abajo, el texto en castellano) -  CAT + ES, en pdf.

1. Des de l’inici de la humanitat ha existit un treball, el treball de subsistència, orientat a satisfer les necessitats de les persones. S’ha realitzat de diferents maneres depenent del moment i el context històric i social. En la nostra societat el coneixem com a treball domèstic i de cura.
2. A partir de la industrialització, el treball remunerat va passar a ser l’única activitat reconeguda com a treball, i es va identificar amb el treball assalariat o ocupació, el qual es va considerar com un treball masculí. El treball domèstic i de cura va quedar invisibilitzat i devaluat, i es va considerar com a treball propi de les dones.
3. La societat, per al seu funcionament i reproducció, requereix de diferents treballs. En la nostra societat són fonamentalment tres: el treball mercantil, el treball domèstic i de cura, i el treball voluntari.
4. El treball de la cura és multidimensional, implica des de l’atenció de les necessitats materials de les persones fins els aspectes relacionats amb l’afecte, les emocions i les relacions personals. Tots ells fan de suport per a la cohesió social.
5. El patriarcat ha atribuït a les dones l’obligació d’assumir el treball de cura i ha eximit d’aquesta responsabilitat els homes, que se’n consideren únicament beneficiaris. Sota el patriarcat, el treball de cura està devaluat i no atorga drets socials. La manca de reconeixement econòmic i social del treball de cura també s’expressa en el mercat de treball. Les ocupacions relacionades amb la cura de les persones, realitzades fonamentalment per dones, es caracteritzen per la seva precarietat en les condicions de treball i ocupació.
6. El treball que es fa “gratuïtament” a les llars beneficia el capital en la mesura que assegura les condicions necessàries per què les persones adultes participin en el mercat de treball. El mateix passa amb la criança de les criatures que formaran el nou contingent laboral. Així, el treball domèstic i de cura participa en la reproducció de la força de treball i la lliura al capital per sota del seu cost econòmic i social.
7. El procés de reincorporació de les dones al treball de mercat juntament a l’envelliment demogràfic de la població ha visibilitzat la necessitat social del treball de cura, a l’hora que ha evidenciat la incapacitat de la societat per donar resposta a aquestes necessitats. Les feministes anomenem “crisi de la cura” les tensions que es deriven d’aquesta incapacitat.
8. En la nostra societat les classes mitjanes i altes han “resolt la crisi” contractant per a la cura dones més pobres de països més pobres, donant lloc al fenomen conegut com a “cadenes globals de la cura”, que en cap cas pot ser considerat una solució.
9. Les retallades en els serveis públics estan implicant un augment de la quantitat del treball de cura necessari per a la sostenibilitat de les persones.
10. Proposem que l’objectiu i el sentit del treball i de l’activitat econòmica hauria de ser assegurar “el bon viure”, el benestar individual i social de tota la població, dones i homes, és a dir, garantir la sostenibilitat de la vida humana i social. Això requereix pensar en una nova organització social i laboral que situï en el centre les condicions de vida de les persones, i que les feministes anomenem drets de cuitadania. Es tractaria de redistribuir la renda i els diferents treballs, i reorganitzar els temps de treball, tot assumint la cura com a qüestió social en la qual hi han de participar el sector públic, el privat, i dones i homes de manera equitativa.

Dones i Treballs, Ca la Dona. Barcelona, ​​octubre del 2011

en castellano….

DECÁLOGO SOBRE EL CUIDADO DE LAS PERSONAS. Ideas para una reflexión conjunta

1. Desde los inicios de la humanidad ha existido un trabajo, el trabajo de subsistencia, orientado a satisfacer las necesidades de las personas. Se ha realizado de distintas formas dependiendo del momento y el contexto histórico y social. En nuestra sociedad lo conocemos como trabajo doméstico y de cuidados.
2. A partir de la industrialización, el trabajo remunerado pasó a ser la única actividad reconocida como trabajo, y se identificó con el trabajo asalariado o empleo, el cual se consideró como un trabajo masculino. El trabajo doméstico y de cuidados quedó invisibilizado y devaluado, entendiéndose como trabajo de mujeres.
3. La sociedad para su funcionamiento y reproducción requiere de distintos trabajos. En nuestra sociedad son fundamentalmente: el trabajo mercantil, el trabajo doméstico y de cuidados  y el trabajo voluntario.
4. El trabajo de cuidados es multidimensional, implica desde la atención de las necesidades materiales de las personas, hasta los aspectos relacionados con el afecto, las emociones y las relaciones personales. Todos ellos sustentan la cohesión social.
5. El patriarcado ha atribuido a las mujeres la obligación de asumir el trabajo de cuidados y ha eximido de esta responsabilidad a los hombres, que se consideran únicamente beneficiarios.  Bajo el patriarcado, el trabajo de cuidados está devaluado y no otorga derechos sociales. La falta de reconocimiento económico y social del trabajo de cuidados también se expresa en el mercado de trabajo. Las ocupaciones relacionadas con el cuidado de las personas, realizadas fundamentalmente por mujeres, se caracterizan por su precariedad en las condiciones de  trabajo y empleo.
6. El trabajo que se realiza “gratuitamente” en los hogares beneficia al capital en la medida que asegura las condiciones de necesarias para que las personas adultas participen en el mercado de trabajo. Lo mismo ocurre con la crianza de  las criaturas que formarán el nuevo contingente laboral. Así, el trabajo doméstico y de cuidados participa en la reproducción de la fuerza de trabajo, entregándola al capital por debajo de su coste económico y social.
7. El proceso de reincorporación de las mujeres al trabajo de mercado junto al envejecimiento demográfico de la población ha visibilizado la necesidad social del trabajo de cuidados, a la vez que ha evidenciado la incapacidad de la sociedad para dar respuesta a tales  necesidades. Las feministas denominamos “crisis de los cuidados” a las tensiones que se derivan de esta incapacidad.
8. En nuestra sociedad las clases medias y altas han “resuelto la crisis” contratando para el cuidado a mujeres más pobres de países más pobres, teniendo lugar el fenómeno conocido como “cadenas globales de cuidados”, que en ningún caso puede ser considerado una solución.
9. Los recortes en los servicios públicos está implicando un aumento de la cantidad del trabajo de cuidados necesario para la sostenibilidad de las personas.
10. Proponemos que el objetivo y el sentido del trabajo y de la actividad económica debiera ser asegurar “el buen vivir”, el bienestar individual y social de toda la población, mujeres y hombres, es decir, garantizar la sostenibilidad de la vida humana y social. Ello requiere pensar en una nueva organización social y laboral que sitúe en el centro las condiciones de vida de las personas, y que las feministas denominamos derechos de “cuidadanía”. Se trataría de redistribuir la renta y los distintos trabajos, y reorganizar los tiempos de trabajo, asumiendo los cuidados como cuestión social en la cual deben participar el sector público, el privado, y mujeres y hombres de manera equitativa.

Dones i Treballs, Ca la Dona. Barcelona, Octubre de 2011

Veure més documents de Dones i Treballs: http://www.caladona.org/documents-textos/dones-i-treballs/

Comunicat públic:

Les entitats, col·lectius i organitzacions sota-signants volem manifestar davant la societat civil i davant les Administracions Catalana i Estatal que:

• Des de que es va obrir el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca l’any 2006 s’han produït nombroses irregularitats que han tingut com a conseqüència la vulneració sistemàtica de drets de les persones que han estat internades en el CIE de la Zona Franca, igual que passava anteriorment a la Comissaria de la Verneda.
• Des de la primera setmana de gener s’han produït situacions especialment greus en el CIE de la Zona Franca:

• Des de començaments d’any s’han presentat dues denúncies per maltractaments produïts a l’interior del Centre d’Internament, perquè dos interns han estat agredits i vexats per membres del Cos Nacional de Policia. Aquestes denúncies se sumen a les que es vénen presentant des de fa anys.

• La nit del 5 al 6 de gener va morir Idrissa Diallo, un jove guineà de 21 anys a l’interior del CIE al voltant de les 2hs del matí. Al contrari del que ha manifestat la policia, diversos testimonis dels fets han afirmat que podria haver tingut lloc una negligència motivada, en part, per la manca de traductors al CIE de Zona Franca. L’Associació solidària DAB, integrant de Papers i Drets per a Tothom, ha interposat en el dia 11 de gener una denúncia davant el jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona, per poder personar-se com acusació particular en el cas de la mort del guineà Idrissa Diallo

• Una de les persones que era a la cel·la amb Idrissa, i un dels principals testimonis dels fets, va demanar mitjançant una trucada telefònica assistència lletrada a dues advocades. Aquestes advocades van accedir el diumenge a la tarda a parlar amb aquest intern. El van veure durant mig minut en què l’intern només va expressar que estava vivint una situació de molta violència dins del CIE. En aquest moment, el director del CIE va expulsar, de molt males maneres i amb l’ajuda de més policies, les dues advocades del Centre, privant a la persona interna del dret a l’assistència lletrada. L’endemà a la tarda, van impedir sota l’exprés mandat del director del Centre José Manuel Casado, la visita d’un altre advocat a aquest mateix intern, que el va tornar a requerir per telèfon. Els tres advocats/des han presentat una queixa davant la Comissió de Defensa, i davant la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ) del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

• Així mateix, des que van passar els fets s’ha obstaculitzat i impedit l’entrada de persones d’entitats i col·lectius que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants per a visitar persones internes.

Davant els fets exposats, les entitats sota-signants exigim:

• Que s’investiguin i aclareixin les circumstàncies que van envoltar la mort de l’Idrissa Diallo perquè es conegui si va poder existir algun tipus de negligència per part de les persones que custodiaven les persones privades de llibertat en el CIE de Zona Franca.
• Que es prenguin mesures de protecció per a les persones que han estat testimoni de la mort de l’Idrissa ja que no hem d’oblidar que a més de no haver pogut ser assistits per advocats estan custodiats per les mateixes persones que podrien haver comès la negligència, i això podria afavorir pressions a l’hora d’exercir la seva condició de testimoni. Entenem que donada la situació haurien de ser posades automàticament en llibertat per ser testimonis d’uns fets especialment delicats i que en cap cas han de ser deportades.
• Que de cap manera es torni a negar el dret d’assistència lletrada a les persones internes en el CIE de Zona Franca i que es respecti i faciliti el treball professional dels advocats/des en el CIE de la Zona Franca.
• Que no s’obstaculitzi ni s’impedeixi l’accés de persones de la societat civil, d’entitats i organitzacions que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants i pels Drets Humans al CIE de Zona Franca. Encara que es vulgui convertir el CIE en un lloc opac i apartat de la societat, les organitzacions o entitats sotasignants no ho tolerarem.
• Que es nomeni el més aviat millor uns Jutjats concrets de control dels Centres d’Internament d’Estrangers, igual que s’han nomenat en altres ciutats com Madrid o València. A Barcelona, l’encarregat de vetllar pels drets de les persones internes en el CIE és el Jutjat de Guàrdia de cada dia, cosa que en la pràctica suposa que no es supervisa el que passa al CIE de Zona Franca. Entenem que el control només es podrà exercir nomenant Jutjats concrets.
• Que cessin les situacions de violència i maltractament a l’interior del CIE de Zona Franca i en el moment en què les persones són traslladades a l’aeroport per ser deportades, moment en què sabem que s’han produït situacions de mal tracte.
• Que cessin les batudes per criteris racials a Catalunya i a l’Estat Espanyol, que paren i identifiquen a persones a la via pública, en les estacions de tren, d’autobús, a l’aeroport, a la sortida de locutoris o d’associacions d’immigrants perquè el seu color de pell no es correspon amb els trets ètnics europeus.

Les entitats sota-signats entenem que s’han d’adoptar les decisions pertinents perquè es respectin els drets de les persones privades de llibertat en els Centres d’Internament. No obstant això, seguirem treballant des de la societat civil perquè aquests es compleixin en tant no es decideixi la principal decisió política que entenem que s’ha de prendre respecte als Centres d’Internament d’Estrangers, la qual no és sinó el seu tancament. Exigim el tancament del Centre d’Internament del CIE de Zona Franca i de tots els CIE de l’Estat Espanyol. No s’ha de privar de llibertat a persones pel fet de no tenir la seva situació administrativa regularitzada.

Col·lectius, entitats i organitzacions signants:(actualitzat a 00:00h 22.01.12)

1. ACSUR Catalunya
2. Africanos en Valencia– AVSA (’CIEs No’-Valencia)
3. AJS (Moviment Popular de Sabadell)
4. ALIA. Associació de Dones per la Recerca i l’Acció
5. Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
6. Alucinos La Salle San Fermín de Madrid
7. Anaruz ‘N Africa
8. Andalucía Acoge
9. Antifeixistes País Valencià (’CIEs No’-Valencia)
10. Asesoría Jurídica para la Población Inmigrante ETORKIN (Iruña)
11. Asociación Apoyo
12. Asociación Argentinos De Elche
13. Asociación Entreiguales (’CIEs No’-Valencia)
14. Asociación Espai Democràtic Intercultural (AEDI)
15. Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos (AEDIDH)
16. Asociación Intercultural Candombe
17. Asociación Intercultural Latinoamericana DOSMUNDOSMIL
18. Asociación Martín Fierro (’CIEs No’-Valencia)
19. Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía
20. Assamblea de Sants 15M
21. Assemblea Cornellà
22. Assemblea de Ciències i Biocències de la UB
23. Assemblea de Sarrià-Sant Gervasi 15M
24. Assemblea del Barri Gòtic
25. Assemblea del Casc Antic
26. Assemblea del Raval
27. Assemblea d’Hospitalet
28. Assemblea Local d’EUiA de Sta. Coloma de Gramenet
29. Assemblea Social del Poblenou
30. Associació “Anem al Gra”
31. Associació Bidó de Nou Barris (Ateneu Popular de Nou Barris)
32. Associació Casal Popular de l’Eixample (Casal Independentista de l’Eixample -La Cruïlla)
33. Associació Catalana de Residents Senegalesos de Terrassa
34. Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans
35. Associació Copsat (Col·lectiu per a la recerca social i autònoma)
36. Associació d’entitats de la Casa de la Solidaritat i la Pau. Santa Colma de Gramenet
37. Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala
38. Associació de Suport a Inmigrants Ecuatorians, Ecuador Llactacaru
39. Associació dels Cristians per a l’Abolició de la Tortura (ACAT Catalunya/ Espanya)
40. Associació Huayna
41. Associacio la Tofona (Ateneu Rosa de Foc)
42. Associació Memòria Contra la Tortura
43. Associació MIRA
44. Associació Mitjans. Xarxa d’Educadors i Comunicadors
45. Associació Papers i Drets per a Tothom
46. Associació Sociocultural Exit
47. Associació Solidaria Cafè Rebeldía-Infoespai
48. Ateneu Candela
49. Ateneu La Torna
50. Ateneu Popular de les Corts
51. Ateneu Popular de Vallcarca
52. Ateneu Popular Rocaus de Sallent
53. Ateneu Roig
54. ATTAC- Catalunya
55. Atzavara-Arrels, Associació per a la Cooperació entre Cultures i la Inserció de Persones en Risc d’Exclusió
56. AV Natzaret (’CIEs No’-Valencia)
57. Avalot-Joves de la UGT de Catalunya
58. AVV Can Ricart
59. AVV de Poble Nou
60. AVV del Barri Gòtic
61. AVV La Sagrera
62. AVV Sagrada Família
63. Blog nuestravidaloca.wordpress.com
64. Ca la Dona
65. Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
66. Casa Argentina de Madrid
67. Casal Can Capablanca (Moviment Popular de Sabadell)
68. Casal del Barrio de Carabanchel
69. CEAR País Valèncià (’CIEs No’-Valencia)
70. CEDSALA (’CIEs No’-Valencia)
71. Centre d’Acolliment per a Estrangers de Santa Coloma
72. Centre Social de Sants
73. Centre Social La Teixidora
74. CGT d’Autobusos de TMB
75. CGT-Confederació General del Treball de Catalunya
76. Colectivo 1 de Marzo
77. Colectivo AGAR
78. Colectivo Desalambrando (’CIEs No’-Valencia)
79. Colectivo MALOKA
80. Colectivo Roma (FERYP) (’CIEs No’-Valencia)
81. Col·lectiu Acció Autònoma, el “Kasalet”(Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney)
82. Col·lectiu independent Teleduca. Educació i Comunicació
83. Col·lectiu Sense Papers (’CIEs No’-Valencia)
84. Comerç amb Justicia i Alternatiu de Badia del Vallès
85. Comissió Antifeixista 27 de gener
86. Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’advocacia
87. Comunidades Cristianas Populares (’CIEs No’-Valencia)
88. Cooperativa de consumidores i productores La Unió de Poblenou
89. Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura
90. Coordinadora de Barrios de Madrid
91. Coordinadora de Inmigrantes de Navarra
92. Coordinadora Un Altre Món És Possible de Sabadell
93. Cornellà sense Fronteres
94. Corrent Roig
95. COS. Coordinadora Obrera Sindical
96. CSO La Gordíssima
97. CUP de Barcelona
98. CUP Vilanova i la Geltrú
99. Distribuidora Alternativa “La Bruixa”
100. Distribuidora Anarquista el Grillo Libertario
101. Dones en Rebel·lia
102. Dones Juristes
103. Ecologistes en Acció de Catalunya
104. En Lluita
105. Endavant -OSAN
106. ENDAVANT-OSAN Sabadell (Moviment Popular de Sabadell)
107. Entitats catalanes d’acció social
108. Familias Antidroga (FANTID)
109. Favb- Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
110. Federació d’Entitats juvenils Casals de Joves de Catalunya
111. Federació de Serveis de la Intersindical-CSC
112. Feministes indignades
113. Foro Alternativo de la Inmigración (’CIEs No’-Valencia)
114. Foro Galego de Inmigración
115. Fundació Bayt al-Thaqafa
116. Fundació Ciutadania Multicultural – Mescladís
117. Fundación San Juan del Castillo (Pueblos Unidos)
118. Futura-Convergencia de les Cultures
119. GENERA.Associació de defensa dels drets de les dones
120. Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC)
121. Grup d’Acció Comunitària (GAC) (’CIEs No’-Valencia)
122. Grup de recerca Antigona. Dret i societat en perspectiva de gènere. UAB.
123. Grup Interuniversitari COPOLIS de la Universitat de Barcelona
124. Grupo Clase contra Clase, (Barcelona i Zaragoza)
125. Hace Color (Agència d’espectacles)
126. HOAC (’CIEs No’-Valencia)
127. Inflexió
128. Iniciativa per Catalunya Verds
129. Inmigración y Sistema Penal (INMIGRAPENAL)
130. Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
131. Intersindical-CSC
132. Jarit (’CIEs No’-Valencia)
133. Justa Revolta (Moviment Popular de Sabadell)
134. Kasba Music (Segell discogràfic)
135. La Adhesiva. Espai de Trobada i Acció
136. La Ciutat Invisble, SCCL
137. La Sardineta. Grup d’EcoConsum de la Barceloneta
138. Lliga dels Drets dels Pobles
139. Malestar 2.0 Bcn
140. Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants (’CIEs No’-Valencia)
141. Mugak
142. Mujeres Pa’lante
143. Nexes (Nexes Interculturals de Joves per l’Europa)
144. Observatori de Drets Humans (DESC)
145. Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
146. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB (OSPDH)
147. Oficina de Drets Socials de Terrassa
148. Parroquia San Carlos Borromeo
149. Plataforma Convivir Sin Racismo, Murcia.
150. Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública i de Qualitat de Ripollet-Cerdanyola
151. Psicólogos Sin Fronteras (’CIEs No’-Valencia)
152. PSUCviu
153. Radio Rsk
154. Ràdio Trama (Moviment Popular de Sabadell)
155. Red de Apoyo Ferrocarril Clandestino (Madrid)
156. Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
157. Semàfor Roig (’CIEs No’-Valencia)
158. Sindicat Comissions de Base (COBAS)
159. Sindicat d’Oficis Varis de C.N.T. de Cornella del Llobregat i Comarca
160. Sodepau (’CIEs No’-Valencia)
161. Solidaritat Antirepresiva de Terrassa
162. Solidaritat Catalana per la Independència
163. SOS Racisme (’CIEs No’-Valencia)
164. SOS Racisme Catalunya
165. SOS Racismo Madrid
166. Teteria Malea SCCL
167. Trabajadores Indignados hacia la Huelga General-15M
168. Trobada Alternativa de Nou Barris
169. Universitat lliure la Rimaia
170. USTEC-STES
171. Valencia Acoge (’CIEs No’-Valencia)
172. Xarxa 9 Barris Acull

Font: http://18desembrebcn.blogspot.com/p/comunicat-comunicado.html

Més informació: http://18desembrebcn.blogspot.com/2012/01/mes-de-140-entitats-exigeixen-el.html

https://twitter.com/#!/search/razonesCIErre

http://www.sosracisme.org/accions/iniciativa.php

Revolucions àrabs: visibilitat de les dones en els moviments social –

Desmentint tòpics, en les recents revolucions hem pogut veure a moltes dones, amb vel o sense, manifestant-se per els carrers de les ciutats àrabs, reivindicant llibertat i el seu dret a jugar un paper protagonista en els processos de democratització dels seus països.

En realitat, la dona àrab és una gran desconeguda per la majoria dels homes i dones del nostre país. És per això que en el CTD ens ha semblat molt interessant conèixer les opinions de dues dones que, no sols des del seu treball acadèmic sinó també per les seves experiències i implicació personal, poden donar resposta a moltes de les nostres preguntes sobre la situació de la dona abans de les revolucions i del paper jugat per elles en els moviments socials.

El protagonisme ha estat sols d’una elit de dones universitàries? Com en certa manera ja va passar en els moviments de independència, passat l’entusiasme revolucionari, tornaran les dones a la seva situació anterior? Pot parlar-se d’un moviment feminista en aquestos països? En les eleccions (Tunísia, Egipte) els partits islamistes estan guanyant posicions importats, pot tenir un impacte molt negatiu per a les dones i les seus drets? Aquestes son algunes de les preguntes que ens plantegem i sobre les que esperem debatre amb:

Mònica Leiva.Periodista independent i analista especialitzada en el món àrab i musulmà. Entre 2003 i 2008 ha viscut i treballat a l’Orient Mitjà i des de llavors continua vinculada amb la zona. Entre les seves cobertures informatives hi destaquen la guerra del Líban de 2006, la crisis nuclear iraniana, el conflicte palestino-israelià, el setge de Gaza i, més recentment l’inici de la revolta a Síria. Entre els mitjans més habituals amb qui col·labora s’hi troben la Cadena SER i el diari ARA.

Yolanda Aixelà Cabré.De 1999 a 2001, fou Conservadora al Museu Etnològic de Barcelona. De 2001 a 2008, fou Professora Titular d’Escola Universitària a la Universitat d’Alacant. Des de 2008 és Científica Titular a la Institució Milà i Fontanals on investiga en diferents programes interdisciplinaris. Ha realitzat treball de camp a Egipte, Marroc, Guinea Equatorial i Espanya. Ha participat a diferents projectes de recerca sobre migracions, musulmans, africans, multiculturalisme i canvis socials a l’Àfrica subsahariana, sempre des d’una perspectiva de gènere. Ha estat professora visitant al SOAS, Gran Bretanya i al Laboratoire d’Anthropologie Sociale – CNRS- EHESS, França (juliol 2003). És vicepresidenta de la ONG, CEIBA.

Dia i hora: Dijous 26 de gener a les 19h

LLOC: Centre Cívic Pati Llimona, Carrer de Regomir, 3. Baixos.

Organitza: Centre de Treball i Documentació amb la col·laboració de Ca la Dona

http://www.cetede.org/spip.php?article304&lang=ca

Dones dels grups i sòcies de Ca la Dona,

El trasllat a la nova seu de Ca la Dona, al carrer Ripoll 25, és imminent. Esperem ser allà com a molt tard pel 8 de març.

El 2012, a més, Ca la Dona celebra 25 anys d’existència.

Des de la Comi ens agradaria convidar-vos a una jornada de debat on puguem compartir, entre d’altres:

-com situem Cld el 2012 (en endavant) -i a Ripoll 25?: quins objectius i prioritats ens marquem en aquests temps de crisi? com potenciar el nostre projecte polític?

-davant la reducció dels recursos que vivim, com reforçar i dinamitzar el projecte de Cld amb menys treball remunerat? Quin paper han de tenir els grups?

i també…

-com voldríem inaugurar la casa? I com celebrar els 25 anys? Constitució del Comitè de Festes i Festetes.

Per a poder debatre de tot plegat, ens posarem al dia de la situació econòmica de Ca la Dona i també de com van les obres de Ripoll 25 i la cessió.

Serà el dissabte 28 de gener, de 10h a 14h, ( us confirmarem el lloc el més aviat  possible).

Després, totes les que vulguem, ens podem quedar a dinar. Dugueu menjar per a compartir!

(si necessites espai infantil amb mainadera, avisa’ns amb una antelació d’almenys 3 dies)

Al Palau de la Virreina, hi ha una exposició dedicada a la francesa Claude Cahun (1894-1954), pseudònim de Lucy Schwob. Junt amb la seva parella la dibuixant Suzanne Malherbe van formar part de la burgesia intelectual parisenca. Poeta, fotògrafa, traductora, assagista i, sobretot, activista revolucionària proto-queer.

quedem: dimarts 17 de gener, 18h visita guiada. Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, al Palau de la Virreina, La Rambla 99, Barcelona (mapa)

Exposició del 28 d’octubre 2011 fins el 5 de febrer del 2012. Entrada gratuïta. De dimarts a diumenges i festius, de 12 a 20 h

Aquesta exposició ha estat organitzada pel Jeu de Paume, París, i coproduïda amb La Virreina Centre de la Imatge, Barcelona, i The Art Institute of Chicago. La mostra inclou, a la Sala Xavier Miserachs, la pel·lícula Playing a Part: the story of Claude Cahun (direcció de Lizzie Thynne, Regne Unit, 2011) que combina imatges d’arxiu poc vistes amb imatges actuals i imita l’estil surrealista de la fotògrafa.

Activitats paral·leles exposició:4 sessions per actualitzar la figura de l ‘artista destacant la seva vigència amb relació a pràctiques i discursos contemporanis, que han anat traient a la llum, i complementant, les múltiples facetes de la seva pràctica creativa.

Sessió 3. PARÍS ERA UNA DONA - Dimarts 10 de gener de 2012, a les 19 h. Espai 4 – Projecció. Paris Was a Woman és una pel·lícula que retrata la comunitat creativa de dones escriptores, artistes, fotògrafes i editores de la Rive Gauche de París a les primeres dècades del segle XX, quan París era la major capital cultural. A partir d’una extensa investigació i de pel·lícules descobertes recentment, la pel·lícula utilitza una íntima manera de narrar, compaginant entrevistes amb anècdotes.

Sessió 4. SURREALISME (I) QUEER - Dijous 19 de gener de 2012, a les 19 h. Espai 4. Prenent com a punt de partida la vinculació de Cahun al surrealisme, aquesta sessió explora el que podríem denominar “surrealisme queer” a partir de les  pel·lícules de Steven Arnold.

Més informació sobre Claude Cahun (info de l’expo Virreina web):

L’obra fotogràfica de Claude Cahun (pseudònim de Lucy Schwob, 1894-1954), durant molt de temps desconeguda, gaudeix actualment d’una gran rellevància, tal i com ho demostren les nombroses exposicions que se li han dedicat en els darrers vint anys i la proliferació de treballs de referència. Aquesta retrospectiva, la primera d’aquesta envergadura en els darrers setze anys, té com a objectiu no només mostrar la unitat i la diversitat d’un recorregut artístic, sinó també inscriure aquest recorregut dins el conjunt d’un periple intel·lectual la singularitat i l’audàcia del qual troben avui un ressò significatiu.

Claude Cahun – http://es.wikipedia.org/wiki/Claude_Cahun

Claude Cahun a la Virreina – http://virreinacentredelaimatge.bcn.cat/claude-cahun

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=08icEkG2pMM&noredirect=1

3era Trobada Gastronòmica

Com sabeu, Ca la Dona està passant per un moment crític a nivell econòmic. Les Trobades Gastronòmiques són una de les iniciatives proposades per a enfortir el compte corrent de Ca la Dona, i de pas (o és al revés?) els espais de relació.

Aquest cop us proposem celebrar el fi de curs entorn un bon sopar, amb la col·laboració de les dues dones que porten el Bar Yoli, magnífiques cuineres que ens faran el sopar i cediran els beneficis a Ca la Dona (gràcies Manuela i M. Carmen!).

Quan:.16 de desembre, a les 21.00h

On: Bar Restaurant Yoli. Carrer Pere IV núm. 353 (metro Selva de Mar o bus B25 -parada de l’església).

Menú: Pica pica per començar, seguit d’una crema de carbassa amb cruixent i de mandonguilles amb sípia. I per acabar… peres al vi (si ets vegetariana, avisa’ns amb temps).El menú inclou vi de la terra i aigua.

Preu: 18€ si ets sòcia, 20€ si encara no ho ets

El gaudiment d’aquest sopar serà per les 40 primeres dones que s’apuntin a: info@caladona.org Data màxima per inscripcions: 14 de desembre a les 14:00h.

–

Secretaria Ca la Dona (en trànsit) ATENCIÓ, adreça provisional: Carrer Sant Honorat, 7 08002 – Barcelonatel. – 934 127 161 – www.caladona.org caladona@caladona.org

Aquest any, un cop més, Dones Juristes organitza, un SOPAR DE NADAL:

- Data: 15 DESEMBRE 2011

- Lloc: RESTAURANT NOSTROMO – C/Ripoll,16, Barcelona- (a prop de la nova seu de Ca la Dona).

Transport: L1 Jaume I

- Hora: 21h.

- Preu: 25 €/persona.

- Confirmacions: abans del 12/12/2011 a Dones Juristes (tel. 93.322.06.17 / info@donesjuristes.cat)

Ens acompanyarà una ponent per debatre temes d’interès per nosaltres.

Serà un moment per compartir, desconnectar de la feina, …. ANIMEU-VOS!!!!

US ESPEREM.

Salutacions,Dones Juristes

c/Provença, 249-251, 6è 3ª  – 08008  -  Barcelona – Tel:.93.322.06.17 – Fax: 93.532.10.20

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES

Des de Ca la Dona volem manifestar la nostra indignació davant la violència dels mossos en el desallotjament del 18N, i la nostra solidaritat amb les persones desallotjades i totes les que els van donar suport, entre elles companyes de Feministes Indignades i de Ca la Dona.

L’activisme contra els desnonaments i per les okupacions és una resposta clara i pacífica en aquesta crisi que posa sobre la taula la cara més dramàtica que suportem sobretot les dones.

NO TENIR CASA ON VIURE ÉS QUELCOM MOLT GREU.

Exigim que els pisos que tenen els bancs es posin a lloguer social, disponibles per la gent més afectada i que es respecti el Dret a manifestar-nos i expressar-nos sense violència.

PROU VIOLÈNCIA POLICIAL,

PEL DRET A UN HABITATGE DIGNE I PER A TOTES I TOTS

Més val una imatge que mil paraules: http://www.unfotografo.es/2011/desalojo-18n-15m-fotoperiodismo

Dones i Treballs

El pdf del llibre “Malabaristas de la vida” editat originalment per l’editoria Icària, any 2003, i que està esgotat.

Article Compartiendo una experiencia: Materiales para un taller de  Cuidadanía y Sostenibilidad, 2011. Sorgit a partir de les reflexions fetes a les Jornades de la Ciutadania a la cuidadania, any 2007 (27 octubre 2007 http://www.caladona.org/grups/?page_id=281)

Per descarregar els documents: http://www.caladona.org/documents-textos/

Més informació del Grup Dones i Treballs

TRINI GALLEGO (1913-2011) de les  DONES DEL 36

El 9 de novembre ens ha deixat físicament la Nostra Trini als 98 anys: Des de la Xarxa Feminista i Ca la Dona recordarem per sempre la seva veu forta i decidida, mai derrotada amb esperança per la llibertat, la justícia i la dignitat sempre enyorada i viscuda dia a dia. A les Jornades del 30 anys de Feminismes vam retre un donatge a totes les dones del 36, la nostra genealogia més recent de les que ens sentim hereves, i amb el seu llegat que mai morirà seguim actuant i resistint i fent possible la revolució feminista que a totes ens uneix.

Estem tristes però sobretot estem contentes d’haver-la conegut, estimat i escoltat tantes vegades. Era infermera, sabia de moltes coses, però sobretot de tenir cura dels cossos, i vull recordar les seves paraules quan explicava la seva experiència terrible a la guerra civil: A l’Hospital on estava era ple de ferits greus  i ningú es movia per ajudar… Jo vaig recordar als metges no republicans que primer de tot i per sobre de les ideologies havíem de tenir cura de les persones i tan era si érem comunistes com si no… i vaig aconseguir posar humanitat en aquella deshumanitat…”

Gràcies Trini. Mai t’oblidarem (us adjuntem  el text de la Montse Armengou a les Jornades del 36 de donatge a les dones del 36)

La Sara, companya de  Comunicadores amb Gràcia – La Trini ens ha deixat més soles – 15/11/2011

Natalia Junquera, elpais.com, OBITUARIO. Trinidad Gallego, testigo del robo de niños.Luchó por aportar su testimonio al esclarecimiento de la suerte de los hijos de víctimas de la represión franquista – http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Trinidad/Gallego/testigo/robo/ninos/elpepinec/20111112elpepinec_1/Tes

VII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE. IV FÒRUM EUROPEU -  17, 18 i 19 NOVEMBRE 2011 -programa

Lloc: Espai Francesca Bonemaison Sant Pere més Baix 7 · Barcelona · <M> L1 i L4 Urquinaona

Durant els dies 17,18 i 19 de novembre el VII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE serà un espai de participació,reflexió i aprenentatge. Un espai per «trencar el silenci» a través de la participació activa de totes les persones assistents.

L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure què podem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.

Organitza: Plataforma unitària contra les violències de gènere – www.violenciadegenere.org

A 120 km de Barcelona. Boscos, feixes i camps al voltant de la casa.

pdf amb tota la informació: Colonias de tardor Caladona

El entorn  (Serra del Corb).

-Vulcanisme: (volcans de Font pobre i volcà de can Tià)

-Ecosistemes i paisatge (castell de colltort, serralada transversal.)

Aquestes excursions es comencen i s’acaben a peu.

LES COLÒNIES 26 I 27 DE NOVEMBRE 2011:

Activitat dirigida per a mares i criatures.

Gaudirem de l’entorn natural i de tallers d’art.

-Taller tèxtil “Teje que teje” conduït per Ina Olavarria

-Taller Dansa en família”, conduït per Trinidad Garcia.

-Taller de “Joguines amb papiroflèxia” conduït per Mª Jesus Lopez.

————————-

Secretaria de Ca la Dona / suport@caladona.org7 / 93.412.71.61/ Facebook

ATENCIÓ, NOVA ADREÇA (provisional) Sant honorat 7/ 08002, Barcelona.

Compartirem creativitats, lemes, frases, accions, idees per l’acte que puguin reflectir les inquietuds de cadascuna. Des de la Xarxa portarem alguns materials, per a treballar, podeu portar tambéels vostres!

Us convidem a totes, veniu amb les vostres amigues, mares, filles, companyes… per a crear plegades i conèixer-nos.

Xarxa de Dones Feministes contra la violència

Lloc:Centre de Cultura de Dones. Sala d’actes-3era planta. C/ Sant Pere Més Baix, 7  08003 Barcelona

I divendres….MANIFESTACIÓ NO ÉS NO A LES 19H, però Convoquem a les dones dels moviments feministes a trobar-nos a les 18.30h a la plaç 8 de març per anar juntes cap a Canaletes.