L’espai pels drets de les dones

Moltes dones s’han adreçat a Ca la Dona per demanar informació en relació a problemes de violència contra les dones. Des de Ca la Dona, l’associació Tamaia i un grup de dones juristes vam constatar la necessitat de crear un espai feminista d’orientació jurídica, social i personal per a les dones.

I a partir d’una convocatòria oberta a totes les companyes de Ca la Dona, que tenia com a finalitat engegar el procés de construcció d’aquest espai, vam posar en funcionament, l’octubre de 1998, el que anomenem “Un espai pels drets de les dones”. Des del 2000, l’Espai es realitza en col·laboració amb l’entitat Dones Juristes.

Si necessiteu orientació jurídica (no tan sols sobre violència domèstica), podeu trucar a Ca la Dona i us donarem hora per un dimecres a la tarda.

A l’assessoria us orientaran i resoldran els dubtes, us posaran davant les possibilitats que teniu i us explicaran els tràmits que heu de fer. El que no fem des d’aquí és portar els casos. És un recurs gratuït.

Els punts de partida d’aquest projecte són els següents:

L’assessorament jurídic com a forma de reflexió i lluita feminista: en primer lloc, creiem que s’ha d’oferir aquest servei per continuar amb el projecte feminista de reflexió i lluita envers la violència contra les dones. Inicialment, la denúncia i la reflexió sobre la violència contra les dones va ser conseqüència de la lluita del moviment feminista. La denúncia d’aquesta violència posava de manifest que més enllà de la igualtat formal, moltes dones encara continuem patint les conseqüències d’una cultura patriarcal. Un dels nostres objectius és oferir un servei d’assessorament feminista. Això significa tornar a recordar amb quina significació va començar la denúncia de la violència contra les dones i reforçar la necessitat de continuar la reflexió i l’activitat del moviment feminista en relació amb aquest tema. També implica posar de manifest les mancances i els pocs recursos que encara, avui dia, es dediquen a l’atenció de les dones.

Els drets de les dones i els límits del dret: per tal de lluitar contra aquesta violència, el moviment feminista ha anat proposant diferents mesures socials, jurídiques, econòmiques, etc. Durant els anys setanta i vuitanta, la criminalització de la violència contra les dones va ser un element més per ajudar a reconèixer la seva importància social. El moviment feminista era conscient que aquestes mesures penals no eren la solució de la violència contra les dones, sinó un element, fonamentalment simbòlic, que s’havia d’acompanyar de canvis socials, culturals i econòmics més profunds. Malgrat això, les successives reformes del Codi Penal han estat les mesures preferides per l’Estat per afrontar la violència contra les dones, mentre que altres mesures socials han estat poc densenvolupades. Juntament amb això, sovint s’ ha instrumentalitzat el tema de la violència contra les dones, aprofitant l’alarma social que despertaven aquests casos per reclamar mesures policials i jurídiques, clarament regressives, i que creiem que en absolut afavoreixen les dones. La violència sexual i la violència domèstica -especialment des de 1997- s’han presentat freqüentment com un espectacle més, capaç de generar una demanda de severitat punitiva o de produir la indiferència de l’espectacle repetit. Això queda lluny d’una denúncia seriosa i reflexiva sobre el problema, que és el que com a dones i feministes desitgem. La nostra feina pretén partir de la necessitat de veure el dret com un instrument per construir els nostres drets i no com un instrument burocràtic, i així mateix, posar de manifest les limitacions de les accions legals quan aquestes no s’integren en un marc més ampli.

La relació entre dones, base del servei d’assessorament: per tot això, considerem que aquest servei s’ha de fonamentar en dos elements, en la relació entre la dona que s’adreça la servei i la dona assessora, i en la relació entre les dones que participen en el projecte d’assessorament. El projecte es basa en la idea de construir a partir de les reflexions comunes un espai de relació, un espai de dones, on puguem posar de manifest els dubtes i contradiccions derivades de la feina d’assessorament, però també on aquesta relació permeti trobar nous recursos i doni un nou significat al treball individual. El nostre objectiu no és jurídic, convèncer la dona de la necessitat d’acudir al recurs legal, sinó un objectiu feminista, facilitar-li quins instruments poden ajudar-la a actuar d’acord amb els seus dessitjos; és a dir, partir de la idea que el recurs jurídic no dóna en molts casos una solució efectiva al problema, sinó que és un element més per construir la llibertat de les dones.