Comentaris a: Escola Feminista d’Estiu

Per: la termomix - caladona.org – No és No

la termomix - caladona.org – No és No — Mon, 13 Jun 2011 13:01:53 +0000

[...] Temps. El contingut de fons està present, i des de fa anys i anys. 2 exemples recents i propers: l’escola feminista d’estiu 2011 Utopies feministes, cossos insubmisos, 3 i 4 de juny a … i l’escrit de rebuig a l’assetjament sexual de les feministes indignades a [...]

Per: la termomix - caladona.org – Felicitem la realització de l’Escola Feminista d’Estiu 2011…

Fri, 10 Jun 2011 08:35:02 +0000

[...] Més informació: http://www.caladona.org/escola-feminista/ [...]

Per: la termomix - caladona.org – L’Escola Feminista d’Estiu Divendres 3 i Dissabte 4 de juny!

Tue, 31 May 2011 11:20:32 +0000

[...] a més informació sobre l’Escola FE pots consultar l’apartat web Escola F.E o trucar la a Secretaria de la Xarxa Feminista: 93.302.65.45 c/ Carrer Casp, 38, principal, 08010 [...]

Per: Arlene

Arlene — Sat, 21 May 2011 19:31:53 +0000

Hola,
Volia demanar-vos on puc trobar el dossier? Vull llegir-lo abans de venir.
Moltes gràcies,

Per: angels

angels — Thu, 19 May 2011 11:26:27 +0000

hola,
rosa, susana i rosa anna: els comentaris que vau fer dies enrera (9, 15 i 16/5) a la info escola agenda internet feminista (termomix) els hem traspassat aquí, mantenint la data en que els vau fer. així que els trobareu en la seqüència de temps original.
disculpes. gràcies per participar…a seguir.

Per: web

web — Wed, 18 May 2011 07:36:51 +0000

hola!
estan amb la informació agenda feminista…els traspassarem cap aquí avui mateix. els tenim tots. t’he enviat un correu intentant explicar, espero no haver-te liat!. disculpes. gràcies per participar activament!
àngels

Per: Anna

Anna — Tue, 17 May 2011 20:42:34 +0000

On són els comentaris a l’Escola feminista dels dies anteriors? No els trobo.

Per: Rosa

Rosa — Tue, 17 May 2011 20:40:54 +0000

On són els comentaris anteriors que hi havia dies enrere?

Per: Rosa

Rosa — Tue, 17 May 2011 20:37:40 +0000

Fa pocs dies ha mort l’escriptora nord-americana Joanna Russ que va obrir una porta nova escrivint ciència ficció des d’una perspectiva feminista i sortint-se de l’heteronormativitat que caracteritza aquest tipus de literatura. Heus aquí un fragment del seu llibre més conegut, “L’home femella” que, a més devoler ser un petit homenatge a l’escriptora crec que també pot emmarcar un dels temes centrals de la propera EFE.
“És clar que tu no vols que sigui estúpida; quin pensament! Tu només vols estar segur de la teva intel·ligència. Tu no vols que jo em suïcidi! Només vols que estigui conscient i agraïda de la meva dependència. Tu no vols que jo em menysprei; només vols assegurar-te aquella deferència tan afalagadora que consideres com un tribut espontani a les teves qualitats naturals.Tu no vols que jo perdi la meva ànima;només vols allò que vol tothom, que tot vagi com tu vols;vols una ajudant amantíssima, una mare sacrificada, una tia calenta, una filleta preciosa, dones per mirar, dones per riure-te’n, dones que et consolin, dones que et rentin el terra, que et vagin a comprar el menjar i te’l cuinin i que no deixin que els nens destorbin, que treballin quan et facin falta diners, i que es quedin a casa quan ja no; dones que et facin d’adversari quan et vols barallar, dones que són sexis perquè tu et vols tirar algú, dones que no es queixin, dones que no emprenyin, dones que en realitat no t’odiïn, dones que coneguin la seva feina, i per sobre de tot, dones que perdin. A més de tot això, sincerament esperes de mi que sigui feliç; t’estranya ingènuament que jo sigui tan infeliç i tan plena de verí en aquest món que és el millor de tots els possibles. Què em deu passar? Però aquest mode ja està una mica més que desgastat.

Com va dir una vegada la meva mare: Els nens llencen pedres a les granotes per riure.

Però les granotes es moren de debò.”

Per: Rosa

Rosa — Mon, 16 May 2011 09:54:23 +0000

És necessari inscripció o confirmació d’assistència?

Gràcies!

Per: susana

susana — Sun, 15 May 2011 17:27:29 +0000

Tinc 43 anys, soc lesbiana, y estic cansada.
Cansada de demanar perdó,de saltar, vorejar o obviar un mur patriarca que és l´escenari on visc cada dia.
Cansada de lluitar en solitari contra el masclisme, que abarca tant homes, dones i el simpàtic col.lectiu gai masculí( potser el més misògin de tots) que degrada, insulta i menysprea a totes les dones sense excepció ( bé, potser es salva la mama).
La meva energia, la meva lumeta vital va mimbant amb els anys, i encara que actualment tinc una parella luitadora, opimista i valenta que ens proteixeig a totes dues, i que intentem, dia a dia normalitzar la nostra situació ( ahir vam assistir a la comunió dels seus nebots), sento que a aquest mon minoritari al qual pertanyo, terrorisme pur, directe i actiu contra el patriarcat, ens falta el més importat de tot: LA UNIÓ.
Sense unió no hi força. I sense força no cambiarem res.
Moltes llumetes vitals com jo s´aniràn apagant lentament, dia a dia,perquè estem cansades, perque estem soles.
Si un dia totes, TOTES les lesbianes sortissim al carrer potser no trencariem el mur, però us ben asseguro que tremolaria i fariem alguna esquerda irreparable.

Susana

Per: rosa

rosa — Mon, 09 May 2011 16:13:37 +0000

Em sembla molt interessant el tema de l’heteronormativitat. Crec que les mateixes lesbianes estem afectades per aquesta normativitat i sovint ens costa parlar amb la mateixa naturlitat de la nostra vida quotidiana com ho fan les persones que viuen dins de relacions heterosexuals. Ens costa ,per exemple fer comentaris sobre la vida quotidiana amb la nostra parella en converses en cercles habituals , que no siguin “guetos” homosexuals, okupes o grups alternatius. Crec que és molt important normalitzar la quotidianeïtat de les parelles lesbianes i hem de fer també comentaris sobre si la nostra parella també ronca, o si ens ha dit que ha plogut la nit passada perquè nosaltres no hem sentit res, si ella també s’emporta aigua a la tauleta de nit, etc etc, tants comentaris que sobre la vida quotidiana en parella sentim en un context d’heterosexualitat normativitzada. Crec que també hem de fer aquesta militància en els comentaris més bàsics i quotidians amb la mateixa naturalitat amb què ho fan les parelles hetero. Crec que l’homonormativitat lesbiana està per construir i és un terreny que ens és fàcil a les dones. Parlar de les relacions personals no ens és difícil en general a les dones, ni de la família, però això canvia quan som famílies formades per lesbianes. La pressió externa és molt forta i ens obliga a inhibir-nos. Podríem fer un curs de rol-play en l’escola d’estiu sobre com afrontar aquestes situacions. Ens veiem allà!