A Tunísia #FSM2013, per Marta Carrera

P1020697La Marta Carrera, Marxa Mundial Dones Catalunya, ha passat uns dies estupendos a Tunísia, ple de reunions…Per les que no vam anar-hi: Resum sobre algunes de les trobades de les dones al Forum Social Mundial, Tunísia, per Marta Carrera. 29 març 2013

Sobre la trobada de la Marxa Mundial de les Dones a Tunis i la construcció de un moviment feminista i anticapitalista al Forum social Mundial.

La Universitat que acull aquest Forum juntament amb la UGTT va ser on va començar el feminisme a Tunissia i al 1980 es va fer el primer 8 de Març i la fundació de les “Femmes Democrates”, associació per la recerca i el desenvolupament de les dones que forma part de la Marxa Mundial en la que va participar ja fa anys fins a l’actualitat. Tots el polítics des de Burguiba a Ben Ali han tractat d’atribuir-se la liberació de les dones amb la redacció de un “còdig personal” més avançat que a la resta de països àrabs, (dret al divorci..). De tota manera el “pare” segueix presidint la família. Hi ha un ministeri de la Dona que treballa per a les “dones del govern” en l’actualitat. El 14 de gener 2011 la revolució Tunissiana havia sigut precedida per revoltes, entre elles de les dones i la UGTT . Després de les eleccions s’està en procés constitucional i en aquests moments hi ha una trègua tàcita o un “stand-by” donat que la inestabilitat podria influir en la disminució del turisme ara que comença la temporada turística.

Les eleccions als 9 mesos de la revolta han donat el triomf als islamistes per el seu “populisme” i la seva “extensió” (suposo que vol dir en el país). La proposta de constitució representa una regressió de la del 56. Per aquests islamistes “moderats”, “La dona seria un complement de l’home”. Algunes veus mantenen la poligàmia i el matrimoni NO civil. En la actualitat l’estatus de la dona sembla que ha retrocedit i a la mateixa “constituent” hi ha si no ho he entès malament, un 82% de dones que no volen els drets de les dones. Denuncien que hi ha agressions familiars i al carrer que no hi havia abans i que no apareixen als mitjans de informació. El sexisme també preocupa dins dels moviments socials. Les causes del 14 Janvier que van ser sobre tot l’atur i la pobresa (38%  de la ma d’obra eren camperoles molt pobres), persisteixen. La revolució tunissiana va començar el 18 de desembre de 2010 i de 60 a 70% de manifestants eren dones

Per altra banda és el primer cop que hi ha dones àrabs al Comité Internacional de la Marxa Mundial de Dones. És difícil poder esbrinar la procedència dels discursos. Una dona tunissiana de un grup que després me informaran que es tracta de un grup integrista, intervé per a manifestar que hi ha hagut en les passades eleccions i en la vida tunissiana una gran influencia dels petro-dolars i denuncia les violacions freqüents, la última a una nena de 3 anys a la llar de infants. Una jove de 21 anys de Tunis (interprete), explica que per ella la lluita de les dones ha de ser contra el model global de societat i que el feminisme està molt relacionat amb la opressió per part del sistema econòmic per ella no hi ha millora social sense feminisme.

Per a Miriam de Brasil coordinadora internacional: La finalitat de la marxa és destruir al mateix temps el Patriarcat i el Capitalisme. En el moment actual hi ha atacs al treball, a la terra, a la naturalesa i un augment del conservadurisme amb el augment del control de la vida de les dones manifestat en el seu extrem per la violació de les dones que és un arma allà on hi ha guerres econòmiques. La Marxa Mundial de Dones no vol construir un moviment de dones “concienciades” sinó un moviment massiu surgit de la confrontació de les nostres necessitats amb el capitalisme. El desafiament actual de les dones de Tunis respecte a conservar i augmentar els seus drets és el mateix en tots els llocs del món on les dones fan aixecaments i grans lluites però les alternatives de les dones deurien arribar a fer canviar les institucions en direcció a solucionar els problemes de la cotidianitat i les nostres formes d’organitzar la vida: ex. “autodeterminació dels pobles i autonomia de les dones. Un darrer punt important és el treball en aliança amb altres moviments per a que el feminisme estigui en el centre de les alternatives. En aquest sentit jo veig que això és pales en el moviment de via campesina com explica la Miriam ii comença a fer-se sentir amb força en el moviment contra el deute.

Intervé una noia de Indonèsia per afegir que al seu país el 90% del camp és privat que el 65% de les analfabetes són dones i que afegiria sobre tot el militarisme que és un problema importantíssim a tractar. Una Palestina parla del imperialisme local i la colonització íntimament unides al capitalisme al seu país. Intervé una Boliviana que explica que la Constitució reconeix el 50% de càrrecs públics per les dones i els drets de les dones i fa referencia al llenguatge NO SEXISTA. Acaba fent un homenatge a Chavez dient que “sin feminismo no hay socialismo”

Per a una dona de Mozambique la Marxa al seu país ha sigut utilitzada per elles com estratègia per a la integració de la política de les dones i han començat amb la programació de la educació popular. Encara que el 80% de les dones són pageses i la participació de base és debil (només un 34%)

Sobre el Deute extern i el Feminisme

Assistim a la consolidació de el Deute al Nord. Després del tractat de Lisboa que ha donat poder al BCE per fer prestecs als bancs europeus a un interes molt baix i alguns d’ells podien prestar els diners als governs a interessos de 10% a Portugal, 5% a Espanya. L’austeritat generalitzada és el resultat i les dones migrants, joves, les que queden en pitjor situació. És l’extensió de l’extenuació dels del SUR al NORD. Amb la disminució del “l’estat social” i totes les seves estructures i la transmissió de la ideologia patriarcal amb la austeritat (fins a França hi ha tancaments de centres de salut reproductiva), sembla que a Europa les dones es comprometen a fer processos d’auditoria del deute per analitzar la il·legitimitat del deute i les mesures que ha imposat i ja s’han fet algunes accions. A França el deute és el pretext per reduir els drets, un augment del racisme i del sexisme.

A Grècia el part “medicalitzat” per ex. costa 900 €, és prohibitiu per car. No es coneixen clarament les conseqüències d’aquest deute a Grècia a hores d’ara, el que és clar és que el deute en gran mesura és contra les dones que ja abans de la crisi patíem la crisi de la sustentabilitat de la vida i hauria de ser dels BANCS! A Grècia on hi ha un 70% d’atur de les dones, hi ha ja un augment de la violència vers les dones i per tractar el tema del deute hi ha programada una trobada entre el 7 i 8 de Juny, anomenada ALTER SUMMIT http://www.altersummit.eu/ . Entre la violència a Grècia que qualifiquen de violència d’Estat vers les dones hi ha la situació de un nombre de prostitutes (em sembla que 27),  (HIV +) acusades de contaminar quan elles ni tan sols savien que eren portadores del virus!  A Bèlgica s’han fet Àgores feministes contra el deute. El deute espanyol és monstruós , més de 2 bilions de euros (2 vegades el PIB). L’any 2008 aquest deute era la meitat del actual i des de aquest any ha augmentat en 200 mil milions anuals.

Al Marroc el 1993 es van introduïr els micro-crèdits que com són sense ànim de lucre, no són fiscalitzats. Els interessos són més alts que els dels bancs. Son de 3000 € i són insuficients per fer qualsevol projecte i a més no van acompanyats de formació o recolzament apropiat. Per això han sigut utilitzats per atendre malalties, per l’escola dels nens…. Dones víctimes d’aquests micro crèdits han hagut de prostituïr-se o vendre els seus objectes als sur del Marroc; per això ha sorgit un moviment de dones aprop de Marrakech. 4.500 dones han refusat de pagar la suma global de deute.Una de elles tés un judici el proper més d’Abril, penso que el dia 4 segons denuncien dones marroquines de ATTAC. Attac ha fet una carta de solidaritat amb aquestes dones que rebrem desde la Marxa per solidaritzar-nos amb elles.  EL SUR I EL NORD ES TROBEN!.

La situació provoca un augment de la POR a Europa i sumada a la austeritat es pràcticament segur que ens conduïrà a un retrocés dels drets de les dones.

A Benin (entre Togo i Nigèria) desde 1993 han canviat la seva estratègia vers els microcrèdits i els utilitzen per a formar-se i entendre que és el deute, la violència i ajudar a les dones. Abans algunes dones havien arribat fins el suicidi per no poder tornar el deute.

Al blog de la Marxa ha penjat un àlbum de fotos: http://marxamundialdedones.blogspot.com.es/2013/03/presencia-les-dones-i-de-la-marxa.html

Lleó: exposició Genealogías Feministas en el arte español 1960-2010

cartel_genealogias-199x288Aquest estiu hi han anat algunes sòcies, que ens informen que és una exposició potent i llarga, que mereix ser visitada.

Ara bé, Lleó és ben lluny de Catalunya… i només ens hem inscrit 7-8 dones per a viatjar cap allà. Ens posarem en contacte entre aquestes 8 per a veure si, de totes maneres, hi anem, ni que sigui en cotxes.

Així que, si alguna de les que no us hi heu inscrit, encara hi esteu interessades, comuniqueu-vos amb activitats@caladona.org

tota la info viatge previst, cost…

de les viatgeres: Mmme. Ferrand

Mlle. FerrandHe estat quatre dies a Munic i a l’Alte Pinakothek vaig veure aquest retrat que t’adjunto… és obra de Quentin Latour (presentada el 1753) i és Mlle. Ferrand meditant sobre Newton… sabia que la traducció dels Philosophiae  Naturalis Principa Mathematica  de Newton, del llatí al francès, l’havia feta Mme. de Châtelet, però em va sorprendre gratament veure que Mme. de Châtelet no era una excepció, sinó que Newton també tenia altres lectores com Mme. Ferrand…

Salut i abraçada

Mercè

Anirem a Lleó a veure expo Genealogías feministas en el arte español: 1960-2010. T’apuntes al viatge x pont del Pilar?

cartel_genealogias-199x288Benvolgudes sòcies i amigues viatgeres..pel pont del pilar marxem a Lleó… visita col·lectiva al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC) a veure l’exposició: Genealogías feministas en el arte español: 1960-2010

Ca la Dona participa en aquesta exposició amb tres cartells del nostre fons!

Informacions pràctiques:

S’ha triat el pont del Pilar per a assegurar el màxim de possibilitats de tenir festa. Els 800km que ens separen de Lleó es poden fer de diverses maneres, és clar!

-Avió Barcelona-Lleó o Avió Barcelona-Madrid-Lleó el més ràpid, evidentment!

-Tren Barcelona-Lleó o Tren Ave Barcelona-Madrid-Lleó (amb canvi d’estació) (aprox. 7h sense comptar el canvi d’estació)

-Combinar Tren Barcelona-Madrid amb Bus Alsa Madrid-Lleó: apox. 8 hores

Aquestes possibilitats tenen en comú que són una mica cares, entre 120 i 150 €Ens hem decidit per l’opció més barata (autocar des de Barcelona) i la més llarga, 12 hores. Si s’omple l’autocar sortirà per 55€ per a les sòcies (i una mica més per a les que encara no en sou, de sòcies). Són dos xofers parant cada 4 hores: el viatge en bus seria la nit de l’11 al 12 d’octubre i la tornada el dia 14 de dia. O sigui dos dies sencers a Lleó.

Ca la dona s’ofereix a gestionar l’autocar, a proposar un lloc per a dormir totes juntes (però no a gestionar-ho), a gestionar la visita a l’exposició i, si voleu, la visita de la Catedral. També a posar-nos en contacte amb algun grup de feministes de León.

Abans del 7 de setembre hauríem de saber quantes volen anar en bus plegades, o simplement trobar-nos allà i cadascuna ja s’ho gestiona segons les seves possibilitats. L’adreça per a pre-apuntar-vos o per a comentar la jugada és activitats@caladona.org

A l’adjunt hi trobareu, aquí, un article de la comissària Patricia Mayayo i el comissari Juan Vicente Aliaga.120716_lleuresfeministes
Imatge: Fina MirallesPetjades, acción realizada en Sabadell en enero de 1976, 1976Vídeo B/N y sonido 10’Cortesía Ajuntament de Sabadell, Museu d’Art de Sabadell

Bugaderes, bruixes i resistents islandeses

Lleure Feminista. Islàndia, estiu de 2010

Últimament sovint em rondava pel cap com podríem compartir entre totes nosaltres, les dones feministes, els esdeveniments, les festes, les tradicions, on estan implicades dones d’aquí i d’allà i de més enllà i com  podríem ajudar a fer-les conegudes entre nosaltres, procurant així eixamplar-ne la seva visibilitat, augmentar-ne el seu coneixement en definitiva treballar una mica per la nostra autoestima col.lectiva i per la nostra xarxa gràcies a la qual sabem identificar totes aquelles dones que ens han anat fent possibles i a les quals reconeixem autoritat.

Vaig trobar l’ocasió aquest estiu a Islàndia, durant un viatge familiar al llarg del qual vaig fer tres ‘descobriments’ que em van de debò emocionar.

I vaig decidir que a la tornada ho compartiria amb vosaltres.

Si aconsegueixo que us semblin interessants quan aneu a Islàndia tindreu tres cosetes més per a fer…!

Era doncs a Islàndia, amb la família de la meva nora islandesa. Perdoneu l’apunt familiar però aquest fet va ser molt important per a poder descobrir llocs i llogarrets, recons i espais de Reykjavik, i del país,  interessants.

Per exemple, el parc de Laugardalur (que vol dir ‘espai on hi ha aigua’) a Reykjavik. Un parc gran molt gran, verd de gespa –a l’agost – net, amb espais amplis, molt amplis. Dins del seu perímetre hi ha un zoo amb animals de granja del país i un parc infantil amb molts i grans recons on poder prendre el sol –quan lluu- i jugar la canalla.

També hi ha una cosa que em va emocionar enormement i que ara us explico:

Dins el parc, (foto 1, foto 2] hi ha les restes del safareig públic, uns panells explicatius del lloc i una escultura en homenatge a les bugaderes!

1_planell_explicatiu Foto 2 Panell explicatiu

El cas és que per aquell indret passava un rierol d’aigua molt calenta i  les dones l’aprofitaven per anar-hi a rentar la roba. La roba la portaven amb cubells a l’esquena (foto3) i no era estrany que algunes dones, sota el pes del que transportaven, caiguessin a l’aigua. El fet s’agreujava si a més a més els queia al damunt tot el cubell amb la roba (foto4). Una xicota jove,  embarassada, hi va caure. I hi va morir.

3_bugadera_anant_a_rentar 4_bugadera_caiguda_al_rierol_calent

Llavors les autoritats van decidir de protegir el pas de l’aigua per tal d’evitar-hi més caigudes instal.lant-hi unes reixes protectores.(foto5, foto6)

5_lloc_on_es_rentava_avuidia 6_lloc_on_es_rentava_avuidia

Allí, en aquest gran espai, com veieu a les fotos, tenen un panells amb fotografies antigues on es veu com ha anat canviant el lloc (foto7, foto8, foto9). Alhora es ret donatge a la xicota que hi va morir, amb una foto seva  i donant el seu nom. Anna Þorsteinsdóttir (foto 10)

7_les_dones_en_plena_activitat 8_les_dones_en_plena_activitat 9_les_dones_en_plena_activitat 10_anna_thorteinsdottir

En els panells expliquen també els estris que es feien servir (fotografia 11) i la història dels canvis en el rentat de roba (fotografia 12).

11_estris_per_rentar 12_sabo_i_bruticia

Fixeu-vos com la dona que ja té rentadora aprofita per llegir!! (fotografia 13)
A part dels panells explicatius amb les fotos i de mantenir el lloc molt net i agradable, de conservar-ne l’accés a l’aigua amb les reixes  – ara no raja, però -, les escales de pedra que hi facilitaven l’arribada (foto14), els marges dels desnivells (foto15), hi ha també instal.lada en la part alta de tot l’espai una escultura, que reprodueix una bugadera (fotografia 16).

13_finalment_maquina_de_rentar 15_lesgrades 14_les_escales 16_escultura

El conjunt – tot ell molt cuidat i endreçat- em va fer sentir molta enveja i em va emocionar.

17_la_vall_de_thingvellir A Islàndia, una excursió ‘obligada’ és anar al Triangle d’Or, és a dir anar a visitar els guèisers, la cascada de Gullfoss i la vall i parc de Thingvellir (foto17). Allí, al Triangle, m’esperaven unes altres dues sorpreses agradables…

Thingvellir és el lloc més polític i més patriòtic del país. Allí entre espais meravellosos passa un dels molts rius que ens acompanyen durant la visita a Islàndia. El riu fa un revolt i forma un toll bastant gran i profund –Drekkingarhylur-: és l’ indret on es llençava a les bruixes i a les ‘adúlteres’.  És a dir a Islàndia no les cremaven, les ofegaven! El lloc està assenyalat i en el panell consta la llista de dones que van ser ofegades en aquelles fredes aigües! (foto18 i foto18bis)  Quin detall!.
18_llista_bruixes_iadulteres_afegades 18bis_toll_bruixes

La cascada de Gullfoss, bé, en realitat són dues meravelloses cascades de 30 metres del riu Hvitá les aigües del qual venen de les glaceres (foto19, foto20).

19_cascada_gullfoss 20_cascada-gullfoss

A finals del segle XIX un grup d’empresaris estrangers van voler llogar les terres del voltant de la cascada i la pròpia cascada per una durada de 150 amb la intenció de construir-hi una Central Elèctrica. La resistència i la coordinació de les accions contràries a aquestes intencions les va organitzar una dona, una grangera vídua. Després d’anys de plets i de resistència la cosa va acabar bé i així la podem contemplar avui intacta! I allí hi té ella un monument, erigit el 1978, al costat de la meravella que és Gullfoss. Es deia  Sigríđur Tómasdóttir.   I així consta. El 1994 s’hi va construir també un espai-museu dedicat a la seva memòria. A l’emoció de la naturalesa se me n’hi va afegir una altra, com a més priva i íntima: redéu amb les dones!!! Aquí i allà i més enllà som la repera!!!

Quina sort tenen les islandeses de ser tan reconegudes, oi?!!

Viatge a Islàndia de l’Antònia Pallach-Estela. Estiu 2010