V Cicle dels Divendres de Contes per adults al Jardí de l’Olokuti 2017

V Cicle dels Divendres de Contes per adults

al Jardí de l’Olokuti 2017

Cartell Noemí Caballer 1-1 

Sessió

DES DE DINS…

amb la narradora Noemí Caballer

Noemí Caballer Balust, filla de Maria Josep Balust Murugó, néta d’Elies Balust Jové, campaner i pregoner a Salàs de Pallars,

un poble minúscul del prepirineu de Lleida… Així comença una sessió de contes tribut al món rural i oral

d’on prové la narradora. La Noemí ens sorprèn amb contes i xafarderies d’àvies i veïnes,

històries plenes d’un quotidià surrealisme i d’uns personatges entranyables.

Divendres, 28 de juliol, a les 19 h. Jardí de l’Olokuti (Carrer Astúries, 38. Barcelona. Metro Fontana)

Jornadas 80 Aniversario de la Federación “Mujeres Libres” (Madrid)

 

cartelMujereslibresA2webViernes 8

  • 17:00 a 18:00 h. Inauguración de las Jornadas
  • 18:00 a 20:00 h. Ponencia “Orígenes e historia de la Federación de Mujeres Libres. Relaciones entre Mujeres Libres y CNT”. Martha Ackelsberg, profesora emérita de ciencias políticas y de estudios de género en Massachusettts.
  • 20:00 a 21:00 h. Comunicaciones (presentación de trabajos de investigación, aún en desarrollo).

Sábado 9

  • 09:00 a 11:00 h. Ponencia “La Revista Mujeres Libres,  Inicio de la “Red de Cordialidad”. Laura Vicente, historiadora.
  • 11:00 a 11:30 h.  Descanso.
  • 11:30 a 14:30 Ponencia “Mujeres Libres en el Exilio”. Antonina Rodrigo, investigadora y escritora.
  • 14:30 a 17:00 Comida y descanso.
  • 17:00 a 19:00 h. Ponencia “Encuentros y reencuentros: Mujeres Libres en el franquismo”. Mª Carmen Agulló, profesora universitaria e investigadora.
  • 19:00 a 20:00 h. Comunicaciones (presentación de trabajos de investigación, aún en desarrollo).
  • 20:00 a 21:00 h. Presentación de las Mujeres Libertarias. Irene de la Cuerda, Militante de Mujeres Libertarias y Secretaría de Acción Social en la CGT.

Domingo 10

  • 10:00 a 12:00 h. Ponencia “Mujeres Libres: el debate sobre el derecho al propio cuerpo. Reproducción y o control de la natalidad”. Dolors Marín, Doctora en Historia.
  • 12:00 a 14:00 h. Mesa Redonda “El ayer y el hoy del anarcofeminismo”. Laura Vicente, Yanira Hermida, Justa Montero y Dolors Marín.
  • 14:00 a 14:30 Clausura de las Jornadas.

http://cgt.org.es/jornadas-80-aniversario-de-la-federacion-%E2%80%9Cmujeres-libres%E2%80%9D

A la Bellesa: Projecte artístic comunitari amb les veïnes del Casc Antic

mail_projecte_comunitari

L’autora i directora Marta Galán pren enguany el relleu del projecte artístic comunitari amb les veïnes del Casc Antic, una proposta que lidera l’Antic Teatre des de fa més de cinc anys. Galán presenta, en col•laboració amb les participants, una primera fase del treball que estan duent a terme. La proposta explora la bellesa d’unes protagonistes que envelleixen, i que fan palesa la seva bellesa mitjançant textos, imatges i accions diverses. Són, en definitiva, les memòries imprescindibles d’unes dones, treballadores, mares i filles, que ens ofereixen una alternativa als relats oficials.

Estrena absoluta Una producció del Grec 2017 Festival de Barcelona i l’Antic Teatre.Amb la col•laboració de La Bonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison) i del Centre Cívic Convent de Sant Agustí.Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella).

11-30/07:: Exposició “Somos Genealogia” , a càrrec de Rosario Garcia-Hiudobro M.

gene.jg

Més informació a:

http://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/en/detall/exposicio-somos-genealogia-a-carrec-de-rosario-garcia-hiudobro-m_99400514594.html

19-22/07:: Festa Major al Carrer Tapioles (La Raposa)

laraposa_festamajor-1

17/07:. Anarcofeminisme a Guatemala a càrrec de Rebeca Lane

guatemalla

19/07:. Festa Major Feminista al Poble Sec

poble sec

Exposició de Paula Rego a la Virreina

Lèxic familiar 


Inauguració: divendres 7 de juliol, 19 h

Exposició: fins al 8 d’octubre.

Hereva de l’expressionisme de Goya i de la mordacitat de Hogarth, l’obra de Paula Rego (Lisboa, 1935) ha configurat, durant més de mig segle, una faula persistent sobre la naturalesa humana. Les seves pintures i els seus dibuixos investiguen amb una atenció especial com les dones han organitzat espais de desobediència històrica davant els imaginaris culturals imposats des del patriarcat.

L’obra de Paula Rego (Lisboa, 1935) es podria llegir com una gran faula sobre la conducta humana. Així doncs, els vincles de domini i dependència, el rancor davant les injustícies socials, la persecució dels cossos irreverents o la sexualitat constreta pel moralisme conservador són temes que reapareixen de manera cíclica en les seves pintures i els atorguen un cert caràcter existencial. D’altra banda, les obres de Rego estableixen un diàleg càustic amb la història i amb el temps immediat, discrepen de l’herència cultural del patriarcat i denuncien les agressions vingudes de les jerarquies del poder. Mitjançant metàfores i exabruptes, combinant relats literaris i vivències personals, l’artista ha confeccionat, durant més de mig segle de trajectòria, un imaginari enèrgic i antinormatiu poblat per éssers que salten de l’estupor a la indisciplina, de la fredor a la violència.

L’evolució artística de Paula Rego és un autèntic gresol de diversitats i reformulacions. En aquest sentit, les seves primeres peces participen d’un llenguatge abstracte proper a Vieira da Silva i a Dubuffet, mentre que la seva producció posterior, propera a l’anomenada Escola de Londres —Bacon, Freud, Kossoff, Auerbach i Andrews, entre altres—, s’ha de considerar hereva de l’expressionisme de Goya i del sarcasme de Hogarth, juntament amb Daumier i Gutiérrez Solana, en sintonia amb les atmosferes torbadores de Balthus i l’obscenitat refinada de Klossowski.

No obstant això, a diferència dels artistes anteriors, Rego ha incorporat una permeabilitat més gran respecte a altres fonts alienes a la pintura —per exemple, el teatre, l’òpera, les narracions populars i el cinema—, i també ha desplegat una mena d’àmplia exploració sobre com les dones han organitzat els seus espais de dissidència històrica.

Lèxic familiar, que pren el títol de la novel·la homònima de Natalia Ginzburg, és una exposició que recorre sis dècades de l’obra de Paula Rego: entre els seus dibuixos dels anys cinquanta i alguns projectes recents, sense oblidar les sèries dedicades a l’avortament, a Jane Eyre, de Charlotte Brontë, i a Misericordia, de Benito Pérez Galdós, o les peces inspirades en la dramatúrgia de Martin McDonagh.

Rego_gl_cometome(large)_0

3-15/07:. Les artistes Xabaca exposen la seva obra a Barcelona

Del 3 al 15 de juliol es podran visitar a la sala d’exposicions del Districte de Gràcia (Plaça de la Vila, 2) les obres desenvolupades per la cantautora palestina Haia Zaatry, l’artista visual libanesa Fatima Mortada, les cineastes marroquines Houda Lakhdar i Sofia Aissaoui i la il·lustradora tunezina Farah Ben Mansour. Creadores becades en el marc de la xarxa Xabaca, un projecte desenvolupat per Novact costat de Jiwar i Al Fanar que compta amb el suport econòmic de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament.

novact

Les obres que es mostren són el resultat del mes de residència artística que les creadores van realitzar a Barcelona, a Jiwar més específicament, durant el passat mes de març. Durant aquests trenta dies van gaudir de sessions conjuntes, trobades amb artistes de Barcelona, formació en noviolència i mobilització social, així com a temps específic per al desenvolupament dels seus projectes amb els que van guanyar la beca. L’objectiu és trencar estereotips i posar la llavor per a la creació de la xarxa Xabaca, una xarxa internacional contra la censura de les artistes àrabs.

La instal·lació també comptarà amb un espai expositiu per a l’artista egipci Mina Nasr. Més informació aquí:

http://jiwarbarcelona.com/es/catala-mina-nasr-nou-artista-convidat-per-jiwar-creacio-societat/

Per a més informació de la exposició, pots decarregar el pdf explicatiu.  

novact2

13/07:. Les fronteres de Barcelona

Diàleg obert entre Teresa Forcades i Mercedes Vilanova entorn els resultats de les eleccions generals de 1936, 1977 i 2016 a Barcelona

image001Dimecres, 12 de juliol, a les 19 h Seu del Memorial Democràtic (Peu de la Creu, 4, Barcelona). Amb motiu del 40è aniversari de les eleccions generals de 1977, el Memorial Democràtic organitza un diàleg obert entre la metgessa, teòloga i monja benedictina Teresa Forcades i la historiadora i catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, Mercedes Vilanova.

La moderació del diàleg serà a càrrec de Plàcid Garcia-Planas, director del Memorial Democràtic.