22/12:: Dones. Respostes i solucions al canvi climàtic

IMG_20151128_130221L’11 de desembre, les negociacions internacionals per afrontar el canvi climàtic i aturar la degradació del planeta arribaran al punt i final i, potser tindrem un acord vinculant efectiu….o potser no. A París, grups de dones presents a la COP21, han buscat espais des d’on visibilitzar les interseccions dones-clima-canvi que travessen la vida de moltes, per evidenciar que més que lluitar contra el canvi climàtic potser el que cal és canviar el sistema.

A Ca la Dona en volem parlar de tot plegat dimarts 22 de desembre, 19h. Ho farem a partir d’un documental i les nostres respostes urbanes al canvi climàtic.

Al final brindarem a la salut del planeta…i de totes! Per un millor 2016.

Vols saber-ne més? Vídeo a l’acte organitzat per les Women’s Earth and Climate Caucus (WECC) amb 4 dones extraordinàries http://unfccc6.meta-fusion.com/cop21/events/2015-12-08-18-30-women-s-earth-and-climate-caucus-wecc

Foto: a la marxa mundial pel clima Barcelona, 29 de novembre 2015

Manifest Crida global de les Dones per la Justícia Climàtica

Signa el manifest i vine diumenge!Ens mobilitzarem el 29/11 mani pel clima a moltes ciutats del món, a Barcelona 11:30h Av. de la Catedral

SOM NENES I DONES DE TOTES LES EDATS, DE DIFERENTS ORÍGENS, DE TOTES LES REGIONS DEL MÓN;

Estem profundament preocupades per la manca de justícia i d’accions eficaces per prevenir el canvi climàtic per part dels líders mundials;

Estem preocupades per la creixent quantitat de grans catàstrofes causades per tempestes que maten persones, eradiquen espècies i destrueixen ecosistemes i mitjans de vida;

Estem preocupades per l’augment del nivell del mar i la desaparició de la superfície terrestre, a més de les greus pèrdues humanes i ambientals causades per inundacions, desertificació, acidificació de l’oceà, salinització de l’aigua, collites deficients, contaminació atmosfèrica, vessaments de petroli, contaminació per plàstic i d’una altra naturalesa, fosa de glaceres, estius amb pics rècord de temperatura i hiverns gelats, ciclons i tsunamis fora de temporada;

Estem preocupades per totes les dones i per les comunitats i els ambients en què vivim, incloses aquelles de nosaltres que provenim de terres indígenes i societats oceàniques, llocs que han estat els que menys han contribuït al canvi climàtic, però que han resultat els primers afectats i amb més intensitat;

Ens oposem a permetre que les corporacions controlin el nostre planeta, vulnerIn els nostres drets o dictin sancions en un món que prioritza el creixement i l’avarícia per sobre dels drets humans, el treball digne i igualitari, els ecosistemes saludables i la distribució justa de la riquesa;

Estem preocupades perquè els governs del món prenen mesures molt lentament, amb molt poc esforç i sense l’ambició, el compromís o el finançament necessaris per aturar i revertir la crisi climàtica mundial;

Estem atònites, disgustades i indignades perquè el nostre futur i el futur dels nostres fills i filles i descendència, així com el de tots els éssers vivents i els ecosistemes, han estat abandonats pel curt termini, l’egoisme i la manca de visió, de lideratge i de voluntat política.

Ens oposem a permetre que les corporacions controlin el nostre planeta, vulneren els nostres drets o dictin sancions en un món que prioritza el creixement i l’avarícia per sobre dels drets humans, el treball digne i igualitari, els ecosistemes saludables i la distribució justa de la riquesa. Finalment, és crític el fet que, com a dones i nenes, no només afrontem el perill de greus impactes, sinó que també som claus per a la implementació de solucions reals que tinguin resultats reals.

Les dones hem de ser sòcies en parts iguals en la lluita contra el caos del canvi climàtic a nivell mundial!

Les dones del món hem de dir prou. És hora de prendre mesures urgents. Hem plantar-li cara al poder. Exigim un canvi.

Estem creant juntes un moviment massiu a favor de la justícia climàtica. Juntes ens comprometem a l’acció. Fem una crida a totes les dones, nenes i a tots els nostres aliats a què es comprometin amb nosaltres i s’uneixin al nostre Crida Mundial de les Dones per la Justícia Climàtica ia la Campanya 2015 de sis accions sobre sis temes en sis mesos amb la intenció de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que tindrà lloc el proper mes de desembre a París.

Les dones i nenes expressarem les nostres preocupacions i presentarem les nostres demandes perquè es prenguin mesures justes i significatives sobre el canvi climàtic en tots els nivells i esferes possibles: local, regional, nacional i mundial.

Prendrem mesures a tot arreu: a les nostres llars, barris, comunitats, horts, caladors, llocs sagrats i de culte, organitzacions comunitàries, llocs de treball i escoles.

Farem notòria la nostra presència en els nostres parlaments, ambaixades i edificis governamentals locals; en les principals seus dels responsables de la contaminació per carboni i de les empreses d’energia; a les urnes, en els mitjans de notícies, en les xarxes socials ia les portes de tots aquells que tenen el poder de canviar la trajectòria de la injustícia climàtica.

Parlarem, cantarem, cridarem, ens alçarem i prendrem seient. Formarem grups de pressió, farem vigílies, protestarem, realitzarem bloquejos i barricades. Actuarem en els pobles més petits ia les ciutats més grans, a les muntanyes més altes, en els oceans i en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a París, França.

DONES REPRESENTANTS DE TOTES LES REGIONS DEL MÓN, CRIDEM A EL SEGÜENT:

. Canviar el sistema i evitar el canvi climàtic.

. Evitar l’augment de 1,5 º en la temperatura mundial.

. Assegurar la igualtat de gènere i els drets humans en totes les mesures  contra el canvi climàtic.

. Mantenir el petroli i els combustibles fòssils a terra.

. Canviar a l’ús d’energia 100% segura i renovable.

. Implementar l’eficiència energètica i mesures de conservació a tot arreu i per part de tots i totes.

. Reduir en forma urgent i dràstica els patrons de producció i consum de    totes les persones, especialment aquelles que més han contribuït a aquest problema al món desenvolupat.

. Comprometre els països desenvolupats a liderar la lluita contra la crisi climàtica ia brindar als països en desenvolupament els mitjans necessaris  per mitigar el canvi climàtic i adaptar-se a aquest, amb un esperit de solidaritat i justícia.

No li donem l’esquena al nostre bell planeta. No ens rendim a la batalla per donar-li un futur a totes les espècies. Mai ens rendirem a la nostra campanya a favor de la justícia climàtica.

Crida global de les Dones per la Justícia Climàtica. Signa el manifest!

Ca la Dona ens hem adherit a la xarxa womenclimatejustice, traducció al català de Marta Carrera i Mercè O-V (per signar-lo cal anar a la web de les Women for Climate Justice,

29/11:: Marxa mundial pel Clima

dones per la justícia climàticaMANIFESTACIÓ Diumenge 29 de novembre: MARXA MUNDIAL PEL CLIMA, 11:30h a l’Av. de la Catedral, Barcelona. Quedem a les 10.30h per fer cartells i esmorzar xocolata amb xurros a Ca la Dona!

Nosaltres no renunciem al nostre bell planeta. Nosaltres no ens donem per vençudes a un futur per a totes les espècies. Mai renunciarem a la nostra campanya per la justícia climàtica .

Reconeixem que estem esgotant i enverinant el planeta. Estem preocupades per la manca de justícia i d’accions eficaces per mitigar el canvi climàtic, cridem a l’acció per sumar-nos a la lluita global de les dones front la crisi climàtica que tenim al damunt.  Les dones del món hem de dir prou. És hora de prendre mesures urgents. Hem plantar-li cara al poder. Exigim un canvi. Ens agradaria comptar amb tu! Per això et convidem a que et sumis a la crida de les dones per la justícia climàtica i ens acompanyis a la Marxa pel clima el diumenge 29/11!

Ca la Dona ens hem adherit a la xarxa womenclimatejustice, aquí teniu el manifest de la campanya. traducció al català de Marta Carrera i Mercè O-V (per signar-lo cal anar a la web de les Women for Climate Justice, aviat el tindrem penjat allà).

Per què la marxa 29/11?:

Del 30 de novembre a l’11 de desembre 2015, París acollirà la 21a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, coneguda com a COP21, amb l’objectiu d’aconseguir un acord global per aturar l’augment de la temperatura del planeta i mantenir-la per sota dels 2 graus centígrads. Les perspectives no pinten gaire bé després de +20 anys negociacions internacionals per aturar el canvi climàtic que han servit de ben poc, amb mesures insuficients, a molt llarg termini i que s’incompleixen sense complexos.

Per això, s’ha convocat pel Diumenge 29 de novembre una marxa mundial pel clima, i us convidem a participar-hi des de Ca la Dona. La marxa sortirà de l’esplanada de la Catedral de Barcelona a les 11:30h. Punt trobada cruïlla carrer Dr.Joaquim Pou amb Av. Catedral. Si arribes abans, ens trobes a Ca la Dona recollint els materials per la mani (11h).

Recorregut Marxa: Av. Catedral → Via Laietana → Gran Via de Les Corts Catalanes → Plaça de Tetuan → Passeig de Sant Joan → Arc de Triomf → Passeig de Lluís Companys → Parc de la Ciutadella

Mary Ann Lucille Sering, secretària del clima de Filipines: “Començo a sentir que estem negociant qui viurà i qui morirà”

Ca la Dona.c/ Ripoll 25 08002 Barcelona

28/11:: Convocatòria contra la por i la guerra, per seguir teixint relacions de pau per canviar el món

image006

CA LA DONA I DONES X DONES US CONVOQUEM A ANAR PLEGADES el dia 28N a la pl Universitat a les 5 de la tarda PER DIR UNA VEGADA MÉS NO A LES BOMBES, NO A LES ARMES, NI ELS EXÈRCITS PER UNA CULTURA DE LA PAU QUE POSI LA VIDA I LES RELACIONS AL CENTRE DE LES POLÍTIQUES

PER DONAR VALOR A LES ACCIONS DE LES DONES CONTRA EL TERROR I LES VIOLÈNCIES ASSASSINES I PATRIARCALS

Les dones ens trobem a les 5 l’Estudiantil. Porteu cartellets amb lemes antimilitaristes

http://plataformamaimes.cat/manifest/

I també el DIUMENGE 29 MARXA MUNDIAL PEL CLIMA a les 11.30 a la Pl de la Catedral

DES DE CA LA DONA I L’HORT DE CA AL DONA US CONVOQUEM A LA MANIFESTACIÓ A LES 11.30 A LA CATEDRAL

http://www.caladona.org/2015/…/2911-marxa-mundial-pel-clima/

Ca la Dona ens hem adherit a la xarxa Women Climate Justice, aquí teniu el manifest de la campanya. traducció al català de Marta Carrera i Mercè O-V (per signar-lo cal anar a la web de les Women for Climate Justice, aviat el tindrem penjat allà).

http://www.sinpermiso.info/textos/lo-que-esta-en-juego-en-la-conferencia-sobre-cambio-climatico-de-paris-ahora-que-se-han-prohibido

11/11:: Debat Què fem davant el canvi climàtic?, 19h a Ca la Dona

justicia climàtica ja!Benvolgudes

Reconeixem que estem esgotant i enverinant el planeta?

Serveixen de poc o res els 23 anys de negociacions internacionals per aturar el canvi climàtic? Què passarà a la COP21 París? Mary Ann Lucille Sering, secretària del clima de Filipines: “Començo a sentir que estem negociant qui viurà i qui morirà”

Què podem fer per tractar d’atenuar els efectes del canvi climàtic?

Preocupades per la manca de justicia i d’ accions eficaces per prevenir el canvi climàtic, cridem a l’acció per sumar-nos a la lluita global de les dones front la crisi climàtica que tenim al damunt. Ens agradaria comptar amb tu!

T’esperem dimecres 11 de novembre a Ca la Dona, a les 19h

Horteres de Ca la Dona

11/11:: Debat Què fem davant el canvi climàtic?, 19h a Ca la Dona

justicia climàtica ja!Benvolgudes

Reconeixem que estem esgotant i enverinant el planeta?

Serveixen de poc o res els 23 anys de negociacions internacionals per aturar el canvi climàtic? Què passarà a la COP21 París? Mary Ann Lucille Sering, secretària del clima de Filipines: “Començo a sentir que estem negociant qui viurà i qui morirà”

Què podem fer per tractar d’atenuar els efectes del canvi climàtic?

Preocupades per la manca de justicia i d’ accions eficaces per prevenir el canvi climàtic, cridem a l’acció per sumar-nos a la lluita global de les dones front la crisi climàtica que tenim al damunt. Ens agradaria comptar amb tu!

T’esperem dimecres 11 de novembre a Ca la Dona, a les 19h

Horteres de Ca la Dona

12/05:: Preparem la Marxa contra Monsanto 23Maig 2015. Dimarts a les 19h

a pl.sant jaume 2013Benvolgudes, us convidem a totes a la trobada del 12 de maig, 19h, per preparar  la participació a la Marxa contra Monsanto, acció mundial del 23 de maig.

Un any més, ens sumem a l’acció de protesta global organitzada des del moviment cívic March Against Monsanto (MAM) que 1 o 2 cops l’any es movilitza en més de 50 països el mateix dia, a la mateixa hora.

a la reunió anterior vam acordar per la següent:-Saber si es manté la convocatòria a Barcelona, 12h a la Pl.sant Jaume Marxa contra Monsanto

-Decidir la nostra acció i on i quan en funció info punt anterior

-Declaració feminista pel 23/05 marxa contra Monsanto

A part de tots els motius permanents per Marxar contra Mosanto, hem de saber que a casa nostra s’ha activat una subcomissió de transgènics del Parlament en la que tots els sindicats agraris s’han mostrat a favor del seu cultiu i apostant per la coexistència amb producció ecològica!

Fa poques setmanes, el Glifosat cancerígen s’està anunciat massivament als mitjans audiovisuals, tant públics com privats i Som lo que Sembrem ha endegat una campanya exigint la retirada de l’anunci a TV3.

I la UE ha modificat a la baixa les regulacions sobre la producció transgènica!

La  Marxa contra Monsanto 2015 d’aquesta primavera coincidirà amb el dia de reflexió de les eleccions municipals.

Per salut, per dignitat, per justícia…vine a la preparar l’acció per aturar Monsanto: a ca la dona dimarts 12 de maig, 19h.

mam2015

Monsanto. Coneguda corporació agroquímica  dels EEUU que controla el mercat de les llavors i de bona part dels aliments. La MAM pren en el nom de Marxa contra Monsanto com a símbol de super corporació agroquímica, però marxem rebutjant totes les corporacions del ram Monsanto, Basf, Syngenta, Down, Novartis, Du Pont…que utilitzen la biotecnologia, pesticides, nanotecnologia… monopolis transnacionals que perjudiquen seriosament la salut de tothom, es carreguen la biodiversitat del planeta, acaparen terres, generen més pobresa i desigualtat als païssos on arribem amb promeses d’acabar amb la fam…

Les MAM: 23 de maig i 12 octubre

Hort de Ca la Dona

Totes som Màxima

En el Dia de la Mare Terra (22 abril), la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, les Horteres de Caladona, la Casa Iberoamericana de la Mujer i amb el suport de la Red ULAM vam organitzar un videofòrum per difondre la lluita de Máxima Acuña, defensora i activista que resisteix a la mina d’or més gran de Sudamèrica!

SomosMaximaBarcelona12

SomosMaximaBarcelona9

SomosMaximaBarcelona10

somosMaximaBarcelona2

SomosMaximaBarcelona1

SomosMaximaBarcelona13Sara Cuentas a La Independent….A tot el planeta Terra i especialment a Amèrica Llatina l’acció de les indústries extractives i les violències contra les dones són dues cares de la mateixa moneda. Així ho evidencia Màxima Acuña, que resisteix a la minera d’or més gran de Sud-amèrica.

maximaEl sistema colonial amb afany d’acumulació mercantilitza la vida, els cossos i territoris, tractant-los com productes sobre els quals exerceix control, dominació, explotació i depredació. Aquesta pràctica de poder patriarcal, androcèntric, antropocèntric i capitalista menysprea, destrueix i manté al marge les diverses maneres d’entendre i promoure el “Desenvolupament Sostenible”, invisibilitza les savieses i epistemologies diferents a les occidentals i destrossa la relació simbiòtica amb la Pacha Mama que és practicada per les defensores de la sostenibilitat de la vida i la sobirania alimentària, les dones de les comunitats indígenes.

L’Observatori de Conflictes Miners d’Amèrica Llatina (OCMAL) ha registrat 208 conflictes a tot el continent llatinoamericà, amb 218 projectes implicats i amb una afectació a 312 comunitats. I assenyala que “la majoria de les grans companyies mineres provenen d’Amèrica del Nord, en particular de Canadà, però moltes companyies d’extracció de gas i petroli que operen actualment a la regió són originàries d’Europa. Les Institucions Financeres Internacionals com el Banc Mundial , el Fons Monetari Internacional i la Corporació Financera Internacional han facilitat crèdits a les exportacions i garanties d’inversió per permetre que aquestes companyies puguin operar. Els bancs europeus també han jugat un paper significatiu en el finançament de les operacions extractives”.

Aquesta setmana, La Independent va dialogar amb Màxima Acuña, una defensora indígena que resisteix a la minera més gran d’or de Sud-amèrica, Yanacocha. Ella viu amb la seva família al predi “Tragadero Grande”, en la comunitat camperola de Sorochuco (Regió Cajarmarca – Perú), a 4.100 metres sobre el nivell del mar, al costat d’un bonic llac anomenat Laguna Azul, un territori en disputa, cobejat per la minera per imposar el projecte Conga.

Màxima, sabem que porta gairebé 11 anys resistint els intents de desallotjament forçat i de violència policial, de part de la minera Yanacocha. ¿Què ha significat aquest procés per a vosté?

Han estat anys molt durs de suportar. Tota la meva família viu amb intranquil·litat, en  saber que en qualsevol moment poden venir a treure’ns. Des del 2011, en què la minera va pretendre enjudiciar-me i acusar-me d’usurpadora de la seva propietat, no han cessat les violències dels policies i els treballadors de la mina, que han vingut a casa meva a destrossar, amenaçar i colpejar sense importar les nostres vides, ni la nostra dignitat, fins i tot ens van matar les meves ovelletes i els meus gossets. Amb la meva família hem pensat que tard o d’hora ens faran desapareixer del predi, perquè sabem que així ho han comentat al campament miner els enginyers de Yanacocha. Fins i tot la meva salut, la del meu marit, dels meus fills i filles s’ha vist afectada, sento molta tristesa i cada dia estic preocupada. Les meves filles estan afectades amb els seus estudis, perquè abans treballàvem la terra sense cap preocupació i veníem les papes i oques al mercat local per guanyar uns calerons i poder ajudar-les en els estudis, però ara no podem perquè la minera ens fustiga dia i nit.

Però quan camino per les muntanyes i la Laguna Azul, sento que les forces em tornen, i llavors penso que val la pena seguir lluitant.

Malgrat les amenaces a la seva vida i la de la seva família …

Sí, perquè tot i l’angoixa hem de ser forts i perdre la por, perquè si no lluitem qui ho farà?, qui protegirà les muntanyes i les llacunes. La minera només vol treure l’or i el coure, emportar-se’l del país i fer mal a les muntanyes i les llacunes, omplir-les de químics que causen càncer i mort als animals, a la gent i a les plantes. Jo no em rendiré, perquè estic reclamant els meus drets, estic defensant les nostres aigües i el nostre medi ambient, perquè segons diu la nostra llei: les aigües i les terres no es venen.

Ens dius que aquesta situació ha afectat la teva salut, què és el que sents?

No em trobo bé, no em trobo sana, de vegades per no preocupar a la meva família callo. Des que em van pegar i em van arrossegar els policies ja no puc caminar grans distàncies ni carregar pes com abans feia. En les nostres comunitats les dones i homes estem acostumats a caminar grans distàncies, a carregar pes sense problema, i a generar el nostre propi aliment de la terra i l’aigua. Però això per a mi ja es va acabar, perquè realment no puc, sento que no tinc forces i energia. No és lícit que facin això amb la gent, que la mina vingui a destruir les nostres vides.

La minera Yanacocha sosté que el predi “Tragadero Gran” li pertany, explica’ns quina és la situació real de la propietat

El 1996 la minera va comprar a cada família les seves predis. Els nostres veïns ens preguntaven per què no veníem. ‘Aquesta és la nostra terra i aquí ens quedarem’, els vam dir. Jo havia comprat el predi “Tragadero Grande”, dos anys abans, el 1994, a la Comunitat de Sorochuco. Tinc en el meu poder el certificat de possessió on es reconeix que sóc propietària i comunera. Des que vivim aquí, ens hem dedicat a l’agricultura i al pasturatge, cultivem patates i oques. Vivim de l’aliment que ens dóna l’aigua i la terra, i cuidem el nostre medi ambient, cuidem les muntanyes i les deus que neixen de les llacunes i alimenten les comunitats.

Vas dir que la minera la va denunciar per usurpació i fins i tot van ordenar que la  detinguessin el 2011…

Sí, nosaltres havíem denunciat primer a la minera per intimidació, violència i per invasió de la nostra propietat, però vaig passar de ser denunciant a ser denunciada. La minera va dir que estava usurpant la seva propietat, fins i tot va demanar que anéssim a la presó i que els paguéssim una reparació. Però, resistim i gràcies a la defensa legal de l’ONG Grufides, al desembre de 2014, en segona instància a la Cort de Cajamarca em van declarar innocent.

No obstant això, la minera ha insistit que la sentència al seu favor és en l’àmbit penal i que no la reconeix com propietària de Tragadero Grande…

Si, diuen que s’ha de resoldre en un judici civil, però jo estic tranquila, perquè sóc la propietària legítima i tinc tots els papers que ho demostren. Actualment, hem denunciat a la minera per usurpació agreujada i hem presentat un recurs de protecció per impedir aquesta violència que els treballadors i la policia nacional exerceixen contra la meva persona i la meva família per ordre de Yanacocha. Però passi el que passi no em deixaré subornar per la mina, no vendré el meu predi, perquè no busco benefici personal.

Què significa per a vosté aquesta lluita Màxima?

Vull donar un exemple a la comunitat i la meva família, que siguin forts, que reclamem els nostres drets sense por, que informem a la població de tot el que està passant amb la minera Yanacocha i el que està fent amb les nostres llacunes en Cajamarca. Aquí hi ha poblacions on la majoria té càncer perquè tenen plom a la sang i ningú diu, ni fa res. Per això, la nostra lluita no només és per la meva família i el meu terreny, és per totes les comunitats, per la salut de les persones i per protegir la llacuna i les muntanyes. Jo no callaré, sé que vindran a buscar-me i em faran desapareixer. Però he nascut al camp i en la terra moriré.

Està lluitant contra un gegant. Sens dubte té una força increïble i transformadora…

Sé que Yanacocha és una empresa de molt poder, però hem de denunciar els seus abusos. Aquesta minera menysprea les poblacions indígenes i camperoles, creu que les nostres vides no valen res, que perquè som pobres i analfabets no farem res i que acceptarem la seva voluntat. També creuen que perquè sóc dona en poc temps em rendiré, però s’equivoquen, ja porto anys amb aquesta lluita i segueixo resistint.

Quin missatge vols compartir amb la comunitat internacional, sobretot amb les dones del món

A les germanes i germans de tot arreu els demano que segueixin donant suport a la nostra causa, perquè la seva solidaritat ens protegeix, ens dóna ànim i alè. Demanem la seva ajuda per aconseguir que es faci justícia. Hi ha moltes dones com jo resistint a la mineria que només porta mal, més pobresa i violència. Per això els demano la seva solidaritat i que difonguin la nostra situació, perquè així també el president Ollanta Humala es pronunciï d’una vegada. Ell que ens va prometre en la seva campanya electoral que l’aigua no seria venuda a canvi de l’or, ara no diu res i afavoreix la minera. Això és una traïció a les comunitats que li van donar el seu suport.

MaximaAcuña1

Máxima Acuña explica la seva situació davant la població indigena – ©Elvira VH

Acabem el diàleg amb Màxima Acuña amb la sensació que efectivament, la força ancestral de la sostenibilitat de la vida habita en ella, que malgrat el greu impacte que té en la seva vida l’opressió colonial, ella segueix resistint en defensa del seu territori, el de la seva família, de la seva comunitat i de tota la humanitat. Precisament, la seva lluita va obtenir un pertinent reconeixement el 6 de març d’aquest any. La Xarxa Llatinoamericana de Dones contra les empreses extractives (ULAM) va atorgar a Acuña el premi Defensora de l’Any 2014, considerant-la un símbol de les lluites de les dones a Llatinoamèrica. Màxima Acuña va ser seleccionada per a aquest premi a través d’una votació mundial via internet, entre set dones defensores de diversos països.

7/05:: S’acosta la Marxa contra Monsanto 2015

mam23052015Benvolgudes, us convidem a totes a la trobada del 7 de maig per preparar  la participació a la Marxa contra Monsanto, acció mundial del 23 de maig.

Un any més, ens sumem a l’acció de protesta global organitzada des del moviment cívic March Against Monsanto (MAM) que 1 o 2 cops l’any es movilitza en més de 50 països el mateix dia, a la mateixa hora.

A part de tots els motius permanents per Marxar contra Mosanto, hem de saber que a casa nostra s’ha activat una subcomissió de transgènics del Parlament en la que tots els sindicats agraris s’han mostrat a favor del seu cultiu i apostant per la coexistència amb producció ecològica!

Fa poques setmanes, el Glifosat cancerígen s’està anunciat massivament als mitjans audiovisuals, tant públics com privats i Som lo que Sembrem ha endegat una campanya exigint la retirada de l’anunci a TV3.

I la UE ha modificat a la baixa les regulacions sobre la producció transgènica!

La  Marxa contra Monsanto 2015 d’aquesta primavera coincidirà amb el dia de reflexió de les eleccions municipals.

Què fem amb tot plegat??? Per salut, per dignitat, per justícia…vine a la preparar l’acció per aturar Monsanto: a ca la dona dijous 7 de maig, 19h.

mam2015

a pl.sant jaume 2013Monsanto. Coneguda corporació agroquímica  dels EEUU que controla el mercat de les llavors i de bona part dels aliments. La MAM pren en el nom de Marxa contra Monsanto com a símbol de super corporació agroquímica, però marxem rebutjant totes les corporacions del ram Monsanto, Basf, Syngenta, Down, Novartis, Du Pont…que utilitzen la biotecnologia, pesticides, nanotecnologia… monopolis transnacionals que perjudiquen seriosament la salut de tothom, es carreguen la biodiversitat del planeta, acaparen terres, generen més pobresa i desigualtat als païssos on arribem amb promeses d’acabar amb la fam…

Les MAM: 23 de maig i 12 octubre

Hort de Ca la Dona

23/12:: Debat Els Transgènics i Monsanto. El poder de les corporacions transnacionals i el TTIP, 19h a Ca la Dona

el-mundo-segun-montsanto-1024x702Benvolgudes sòcies i amigues de Ca la Dona,

Les Horteres del projecte Hort de Ca la Dona va organitzar el passat 2 de desembre la sessió de cinefòrum “El Món segons Mosanto”, de Marie-Mónique Robin (França, 2008, 108 Min.)...i no vam tenir temps de debatre com volíem.!…em quedat per fer el debat dimarts 23 de desembre!

El fantàstic documental dóna per parlar i parlar de totes les mogudes que estem veient en l’actualitat, doncs Monsanto, controla el mercat de les llavors i de bona part dels aliments, aconsegueix la complicitat d’autoritats, té efectes devastadors sobre la salut planeta i habitants, i seria una de les grans beneficiàries de la signatura del TTIP.

No vas poder venir el dia 2/12? No passa res, aquí pots veure “El Món segons Mosanto”: https://www.youtube.com/watch?v=LdIkq6ecQGw

Afegim 2 documents sobre el #TTIP molt interessants pel debat, escrits per Lidia Vilalta per La Independent La Trama oculta del TTIP entre la UE i els EUA Part 1 i 2: La trama oculta del TTIP entre la UE i els EUA.doc 1 i La trama oculta del TTIP entre la UE i els EUA.doc 2

Us esperem a totes per fer un debat ben animat. Després del debat, lleuger pica-pica per acomiadar-nos fins el 2015

Acte per a dones

Ca la Dona, c/Ripoll 25 de Barcelona