16/02:: Vine a fer les pancartes pel blog feminista a la Manifestació de “casa nostra, casa vostra”

blog feminista

Vine el DIJOUS 16 DE FEBRER  a les 19h a Ca la Dona a fer les pancartes i pancartetes pel blog feminista a la Manifestació del dia 18 de febrer en favor de l’acollida de persones refugiades i migrants (Casa nostra, Casa vostra).

Si encara no heu signat el manifest general, hi sou a temps: http://www.casanostracasavostra.cat/signaelmanifest?utm_source=caladona&utm_campaign=institucions&utm_medium=banner

Us esperem el dijous!

——-

Com dèiem fa un any al manifest de les dones italianes

Som conscients que darrere del rebuig a les i els immigrants hi ha el rebuig cap al diferent, basat en la ideologia patriarcal que ha creat les jerarquies entre els éssers humans, determinant la superioritat de l’un sobre l’altre: blanc-negre, nord-sud, i abans de res entre masculí-femení …. En el món polític només alguns semblen comprendre el que està de veritat en joc, la metamorfosi profunda i imparable que les persones immigrants estan duent a terme, un canvi que transformarà pensaments, pràctiques, regles de convivència. Es tracta de superar la por i el rebuig al diferent …. Les dones saben bé el que vol dir això.

Hem de fer un salt evolutiu en la nostra civilització, tenint present les paraules – senzilles però bellíssimes – de Hannah Arendt sobre la llibertat i el dret a desplaçar-se. Els canvis produïts per la globalització, sobretot en les comunicacions, han fet impossible i inacceptable mantenir les barreres i les fronteres que separen la humanitat entre els que tenen dret a viure i qui no en tenen.

Antics i nous poders intenten deixar que aquest sistema de domini sobrevisqui enfortint les eines del patriarcat – armes, guerres, fronteres – contra l’avanç d’un “continent” que fuig (gairebé 60 milions de persones al món), mentre, d’altra banda , és cada vegada més evident la necessitat de construir un concepte de ciutadania que inclogui les condicions concretes i materials de vida que tenen en comú les persones d’aquest planeta, a més del reconeixement de les diferències individuals i col·lectives com a riquesa. No és un camí fàcil, es tracta de fer un gran treball, però cal començar. El pensament i l’experiència de les dones podrien contribuir eficaçment, gràcies al fet que històricament, durant mil·lennis, el nostre gènere ha hagut de fer front a l’exclusió i al no-reconeixement. “

20/02:: Dones x Dones participa en l’acte de la Plataforma Contra les Violències

flyer_concentracioDones x Dones  participem a l’acte de cada tercer dilluns de la Plataforma Contra les Violències

DIA 20 a les 20.00h- Plaça Sant Jaume

Dediquem l’acte al donatge a la Berta Cáceres, (assassinada fa un any) defensora dels drets humans , de les dones i la terra i a totes les dones ambientalistes que estan assassinat a Amèrica Llatina per desmuntar les accions de vida i resistència contra les multinacionals i el patriarcat

Llegirem el comunicat del COPINH   Berta Vive, COPINH Sigue”.  I un poema

I cantaran las amigues de la Yoli que tenen una cançó dedicada a la Berta  https://www.facebook.com/LasAmigasDeYoli/?fref=ts

Us esperem a totes

21/02:: 6 mesos On Són les Dones + debat “Les dones als espais d’opinió dels mitjans”

20170221_acte 6 mesos-invitacio-FIX#OnSónLesDones #6mesosOSLD

Us convida a la presentació dels resultats dels primers 6 mesos de recomptes i al debat posterior “Les dones als espais d’opinió dels mitjans”, amb Esther Vera (Diari Ara), Karma Peiró (Nació Digital), Lídia Heredia (TV3) i Mònica Terribas (Catalunya Ràdio), moderat per l’escriptora i periodista Natza Farré.

 

DIMARTS 21 de FEBRER, a les 19h

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Rambla de Catalunya 10, 08007 Barcelona

22/02: Reunions 8 de març- Vine a fer les pancartes per la manifestació

8març2017-final-5Estimades companyes,

Al mes de gener vam iniciar les reunions del 8 de març per tal d’organitzar i preparar tot allò necessari per aquest dia tant important. Fins al moment ja s’han realitzat 5 reunions preparatòries i hi ha temes bastant avançats. El lema d’aquest any és “LA REVOLUCIÓ IMPARABLE DE LES DONES”, el recorregut i tot allò referent a permisos està també en marxa. En referència al cartell, ja està enllestit i ja podem començar a fer tota la difusió possible! Respecte al MANIFEST, està al 99% acabat i en els pròxims dies el farem públic. Com veieu, ja hem fet molta feina però encara queda! Falta preparar la PANCARTA, i les MINI PANCARTES per la manifestació. Així que ja sabeu, encara sou necessàries i entre totes podem fer més!

El pròxim dimecres 22 de febrer, començarem per fer les “minipancartes” de la mani,

Us esperem a les 19h a Ca la Dona!

 

Ajudeu-nos a fer difusió, i a ser el màxim de dones per preparar-ho tot.

Una abraçada,

“La revolució imparable de les dones”

Dones x Dones- Dona suport a comunicat de les Dones de Negre de Madrid

Dones x Dones- Dona suport a aquest comunicat de les Dones de Negre de Madrid

Mujeres de Negro contra la Guerra – de Madrid _

Comunicado_29 de enero 2017

 

Des de 1964 el 30 de gener es commemora el Dia Escolar de la Noviolència en record de Ghandi i dels valors que representa.

Dones de Negre, des dels nostres plantejaments feministes, antimilitaristes i noviolents, expressem el convenciment que cal buscar alternatives per aprendre a aconseguir que els conflictes no deriven en més violència, sinó en major equitat i justícia per a la societat civil. La necessitat de la no violència es fa cada vegada més urgent. És alarmant la quantitat de conflictes bèl·lics que hi ha actualment. Alguns d’ells són conflictes oblidats i altres, com la guerra a Síria, més coneguts per les seves conseqüències: els refugiats que arriben a les nostres portes.

No n’hi ha prou amb estar en contra de la violència i les guerres, cal analitzar les causes que les produeixen per poder evitar-les. La tendència dels nostres governs a mantenir els privilegis dels més afavorits amb murs i tanques; les devolucions il·legals dels sense papers; la denegació d’asil violant les lleis internacionals signades; la negació del dret universal a la salut; l’estigmatització d’emigrants des de la creença que treuen llocs de treball o consumeixen els nostres recursos i el retrocés en els drets de les dones són la manera de potenciar valors que responen a un model social de violència fomentant por, control social, masclisme, obediència cega , relacions de poder-submissió, resolució de conflictes amb violència i per la força, i menyspreu cap a les persones que es consideren més febles i diferents.

Denunciem el militarisme de les nostres societats que eduquen en la idea de defensa armada, on la guerra i la violència són les úniques solucions.

Així mateix, manifestem la nostra preocupació pel rebrot de valors masclistes en les aules, l’ús de la violència per resoldre conflictes, l’augment de relacions de poder / submissió entre l’alumnat i el continu retallada en pressupost d’educació per l’ensenyament públic, mentre que augmenta per a la privada. També ens preocupa que seguim sense qüestionar-nos que hagi augmentat de manera considerable el pressupost en defensa.

Dones de Negre volem unes escoles que col·laboren en la construcció d’una societat que lluiti per la pau i per a això considerem que:

És urgent i necessari enfortir el treball d’Educació per la Pau amb perspectiva de gènere, que té com a finalitat la formació de persones “no-violentes” i que hi hagi pressupost i suport per fer-ho possible.

♀ La Noviolència és un camí, un procés, un aprenentatge continu, tant en el personal com en les relacions humanes; és una eina ètica de transformació social, que dóna força als qui la practiquen i treu poder als violents.

♀ Cal que es treballi a l’escola i en la societat per una igualtat que no repeteixi la violència o el poder del patriarcat. Totes i cadascuna de les persones som responsables que al món hi hagi més violència o que aquesta vagi desapareixent.

En aquesta efemèride de celebració de la Pau, ens unim a la campanya Dones d’Estats Units contra la política xenòfoba i masclista de Donald Trump. Com elles, creiem que el programa d’aquest president suposa un retrocés en el camí de la pau i de l’assoliment dels Drets Humans, una mostra més del ressorgir del feixisme al món.

Un país no és més fort pel nombre de soldats que té, sinó pel seu índex d’alfabetització.”

“És veritat que la ploma és més forta que l’espasa, l’educació espanta aquells que fan servir el terror”. “La millor manera de lluitar contra el terrorisme és molt senzilla: educar la pròxima generació“. Malala Yousafzai (nena pakistanesa guardonada amb el premi Nobel de la Pau el 2014)

mdnmadrid@mujerpalabra.net // http://www.mujeresdenegromadrid.blogspot.com/

http://www.mujerpalabra.net/activismo/mdnmadrid/index.htm

2) US INVITA A DONAR SUPORT A LA CAMPANYA DESMILITARITZEM L’EDUCACIO DE LA QUE FORMEM PART

Benvolgudes amigues i amics

Hem començat un any amb moltes notícies en relació al camí de la desmilitarització de la nostra societat.

De les bones notícies en relació a la creació d’un codi ètic per a fires i certàmens a Girona, rebem amb gust la novetat que el 2016 va ser el primer Festival de la Infància de Barcelona sense presència de forces armades.

Tot fruit de les diverses mobilitzacions i acompanyament de persones, col·lectius, entitats i plataformes al llarg del territori.

Però en dies recents ens trobem amb que el Saló de l’Ensenyament organitzat per la Fira de Barcelona i coordinat pels Departaments d’Ensenyament i d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, no només no ha retirat la invitació al Ministeri de Defensa sinó que ha acceptat l’ampliació de l’estand de reclutament a gairebé tres vegades l’espai de l’any passat.

Amb tot això, es fa evident l’incompliment a les resolucions institucionals del Parlament de Catalunya i del Ple Municipal de Barcelona.

En aquest enllaç podeu llegir el comunicat que el dia d’avui hem donat a conèixer sobre aquest lamentable fet

A més us enviem algunes publicacions que els mitjans de comunicació han realitzat sobre el tema:

Us animem a començar a difondre per tots els mitjans el nostre posicionament (reproducció del comunicat en blogs, webs i xarxes socials) i a estar pendents de les accions que us anirem informant per seguir avançant per una Educació Desmilitaritzada.

Les Armes No Eduquen, les Armes Maten

 

Salutacions

6/03:: Acte de reconeixement i donatge a Núria Pompeia

La dibuixant i humorista gràfica Núria Pompeia ha mort aquest Nadal als 85 anys. Com totes sabeu era una pionera del còmic feminista.

El Centre de Documentació de Ca la Dona us convida a compartir el nostre reconeixement  a la seva valuosa tasca de compromís feminista amb els seus dibuixos i col·laboracions.

Us esperem el pròxim DILLUNS 6 DE MARÇ, a les 19h, a Ca la Dona.

BARCELONA 20 5 96 - ENTREVISTA A NURIA POMPEYA SOBRE EL CARTELL DE 20 ANYS DE JORNADES FEMINISTES FOTO RICARD CUGAT NEG-150898-99

Faran la semblança personal les seves amigues: Mireia Bofill, traductora i editora i Laura Tremosa, enginyera.

Presentaran la seva obra les dibuixants i il·lustradores: Núria Frago i Marika Vila.

Tot seguit obrirem el diàleg entre totes i compartirem coca i cava.

—–

Per recordar-la com es mereix, us volem deixar uns articles que parlen de la seva figura com a dona feminista i dibuixant.

Podeu rellegir el retrat que la Irina Cruz va fer de la Núria Pompeia, la primera autora de còmic feminista a:  http://zena.cat/es/nuria-pompeia-la-primera-autora-de-comic-feminista-2/

I a continuació us mostrem l’article que la nostra companya Mireia Bofill va escriure l’any 2010, on es mostra la gran trajectòria de la Núria, com a dibuixant i feminista  (el podeu trobar també a la carrer119)

Núria Pompeia, cronista de la vida quotidiana

Núria Pompeia, “catalana de llarga i esforçada vida, ha tingut bastants fills (5), un sol marit, infinitat de feines i ocupacions, i ha publicat diversos llibres (7, fins aleshores). També ha col·laborat en no poques revistes, la majoria lamentablement desaparegudes i ha estat redactora en cap de dues d’elles (Por favor i Saber) …. Diu que és una excel·lent mestressa de casa, cuinera de confiança i que li agradaria viure al camp, de renda.” Així la presentava la contraportada del seu darrer llibre d’humor gràfic, Cambios y recambios (1983), resumint el que ella mateixa sempre ha destacat de la seva trajectòria: la dedicació durant molts anys a mantenir en funcionament una família nombrosa, la voluntat de donar expressió pública a través dels seus llibres i dibuixos a les vivències de la vida quotidiana, i l’aplicació de l’experiència adquirida en la gestió de la vida familiar a la tasca editorial i de gestió cultural.

Tot i que, com ella mateixa explicava, va començar a dibuixar com una mena de passatemps, desprès d’haver experimentat també amb l’escriptura i la pintura, i sense cap vocació especial, en el dibuix trobà un mitja eficaç per connectar amb el malestar de moltes dones que se sentien enganyades i estafades per una societat que no els concedia la possibilitat de desenvolupar tot el seu potencial.

El seu primer llibre, Maternasis, publicat el 1967, denuncia amb irònica empatia la mística de la maternitat. No feia gaire que havia vist la llum la traducció catalana de La mística de la feminitat de Betty Friedan i tot just havia passat un any des de la publicació de La dona a Catalunya de Maria Aurèlia Capmany, que denunciava la precarietat de la inserció de les dones en la societat i n’assenyalava les arrels en la mitologia del rol maternal i la subordinació de la dona al mascle en el terreny de la sexualitat. Subordinació que ja no és possible ignorar en un moment en què els costums estan canviant ràpidament, al menys entre els sectors més benestants, i que Núria Pompeia il·lumina en el seu segon llibre, Y fueron felices, editat al 1970.

El 1971 publica, en edició bilingüe, Pels segles dels segles, on reflecteix en dues històries paral·leles el desconcert d’una generació que ha passat en pocs anys del domini d’un ordre social asfixiant, detingut en el temps, segellat per les normes d’una religió repressora, a una cert alliberament dels costums, sota la influència de les idees de l’existencialisme, el maig del 68 i el hipisme, mentre la dictadura manté el seu domini ferri.

Ja abans, el 1968 havia començat a publicar a la revista TriunfoLa educación de Palmira”, amb guió de Vázquez Montalbán. La noia Palmira, en qui moltes han vist un alter ego de l’autora, intenta orientar-se en la vida mentre va rebent admonicions i consells, i ella només escolta i dubte, fins que acaba trobant l’única paraula sobre la qual pot començar a bastir una vida pròpia, el sonor Noooo!! amb què es tanca la sèrie, publicada en forma de llibre el 1972.

L’al·legat a favor de l’emancipació femenina que feu de Palmira un personatge en el que moltes dones se sentiren identificades dóna pas a un autèntic memorial de greuges al seu següent llibre, Mujercitas, publicat amb motiu de la Declaració de l’Any Internacional dels Drets de les Dones, el 1975. Un llibre que, com adverteix l’autora en el Pròleg, “no és un conte, ni una historieta, i ni tan sols un fulletó”… sinó una resposta a les innumerables admonicions i etiquetes que han hagut de suportar les dones, des de la seva arribada al món, dels pares, a l’escola, a la feina, a casa, com a mares, esposes i amants, i des de les lleis. Tot el qual reclama urgentment una resposta: la unió de les “donetes” de tot el món.

Són els anys d’eclosió del moviment feminista a Catalunya que culminarien amb la celebració de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona el maig del 1976, en l’organització de les quals Núria Pompeia participa activament des de la comissió de Cultura i en dibuixa el cartell. A partir d’aquí es multipliquen les peticions perquè contribueixi amb els seus dibuixos a difondre les reivindicacions i denúncies de les dones. Col·labora regularment a la revista feminista Vindicación, il·lustra les Cartas a una idiota española de Lidia Falcón, i les seves “donetes” acompanyen cartells i octavetes de les vocalies de dones i altres grups del moviment feminista, fullets divulgatius sobre anticonceptius i publicacions coeducatives.

Tancat el període de la transició, quan l’entusiasme del primer moment dóna pas a un cert desencís i la vida quotidiana torna a instal·lar-se en la rutina, Núria Pompeia, cronista puntual de la vida quotidiana, dóna compte d’aquest creixent escepticisme en el que serà el seu darrer llibre gràfic, el ja citat Cambios y recambios (1983). A partir d’aleshores la seva visió alhora càndida i descarnada de les relacions i la vida en societat s’expressarà a través de la seva vessant d’escriptora, recuperada el 1981 amb el llibre de relats, Cinc Cèntims, al qual seguiran dues novel·les, Inventari de l’últim dia (1986) i Mals endreços (1997). Potser la seva generositat en respondre a les múltiples peticions de dibuixos des dels moviments socials, sovint de forma gratuïta, que compaginava amb el treball professional com il.lustradora de llibres i revistes, la va portar a buscar en la paraula escrita un refugi des del qual poder expressar-se més lliurament.

El 1996 va realitzar el cartell de les Jornades “20 anys de feminisme a Catalunya”, un encàrrec amb el qual les organitzadores van voler fer un reconeixement a les seves dones, nenes, “nines” i “donetes”, com a part integrant de la història del moviment feminista al nostre país. La seva tasca també ha estat reconeguda en un vessant més ample amb l’atorgament de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic, l’any 2000, i de la Creu de Sant Jordi el 2007.

Mireia Bofill Abelló

Novembre de 2010

8/03:: Manifestació 8 de març- La Revolució Imparable de les Dones

8març2017-final-5Ja s’apropa el 8 de març i us volem fer coneixedores de tota aquella informació que heu de saber:

  • En primer lloc, el LEMA d’aquest any 2017 i que ben fort cridarem serà el següent: “La revolució imparable de les dones”
  • La manifestació començarà a les 19:00h amb l’estesa de la pancarta a Plaça Universitat i seguirà el següent recorregut: Plaça Universitat–> Carrer de Pelai–> Plaça Catalunya–> Carrer Fontanella–> baixarem per Via Laietana–> Carrer Jaume Primer–> finalitzarà a Plaça Sant Jaume.
  • Durant la manifestació hi haurà l’actuació del grup de Percudones i també de Dones de Blanc. La lectura del manifest tindrà lloc a l’acabar el recorregut a la Plaça Sant Jaume (el manifest estarà disponible pròximament).
  • RECORDATORIS: la manifestació l’encapçalarà la pancarta principal de la Comissió 8 de març, per darrere d’aquesta primera hi aniran els grups de dones i situats al final els partits polítics i sindicats.
  • Aquest any, la festa del 8 de març es farà l’11 de març a Can Batlló. Tota la informació aquí: http://www.caladona.org/2017/01/1103-festa-feminista-en-motiu-del-dia-de-la-dona-a-can-batllo/

Tot i que l’organització està molt avançada perquè hi portem treballant molts dimecres, encara queden moltes coses a fer. És el cas per exemple del disseny i elaboració de la pancarta principal i les minipancartes que protagonitzaran la manifestació (pròximament us informarem el dia en què es quedarà a Ca la Dona per fer-les).

Ens seguim reunint els dimecres a les 19h a Ca la Dona, hi esteu totes convidades. Si vols veure tot el que hem estat fent pots consultar el següent link: http://www.caladona.org/2017/02/1502-reunions-preparatories-8-de-marc/

Aquest any cridarem ben fort que som “La revolució imparable de les dones”!

Sortim totes al carrer per defensar tot allò pel que lluitem!

 

11/03:: Festa Feminista en motiu del dia de la Dona, a Can Batlló

IMG-20170211-WA0000En una galàxia no tan llunyana, concretament a Can Batlló, el feminisme resisteix i se’n va de festa!!!

El dissabte 11 de març per celebrar la històrica jornada de lluita feminista del 8 de març tindrà lloc, un any més, “el evento de tu vida”: cabaret, sopar, concerts, dj’s i molt més!

Els pròxims dies anirem informant de les actuacions previstes, us avisem que serà tot un show!

Aquí podeu ver totes les actualitzacions de la festa: https://www.facebook.co

11/03:: Visita a l’exposició “Dones Silenciades” al Monestir de Pedralbes

Estimades sòcies,

Arxiu_3Nova visita, aquest cop a l’exposició…

“DONES SILENCIADES”

DIA: 11 DE MARÇ

HORA: 11:30h

PLACES: en aquesta ocasió les places són limitades, hi ha màxim 20 places, així que demanem que us apunteu al següent formulari per fer recompte de les interessades.

VISITA: s’inclou la visita aprox. de 2h de l’exposició + després podrem visitar lliurement el monestir.

PREU: si aconseguim ser 20 dones, el preu serà aprox. 5€ (en cas de que no cobríssim places, donaríem nova informació)

—–

El Monestir de Pedralbes presenta aquesta mostra, que repassa el llegat de sor Eulària Anzizu.

L’exposició temporal “Dones silenciades. El llegat de sor Eulària Anzizu (1868-1916)” explica el llegat d’aquesta dona de la Renaixença de gran rigor intel·lectual que va dur a terme una labor incansable com a escriptora, historiadora, arxivera i promotora de la restauració monumental del Monestir de Pedralbes.

La mostra presenta i contextualitza la figura de sor Eulària i reivindica la personalitat d’una dona que, com les seves contemporànies, va viure en un context cultural marcadament masculí.

11/03:: Propera reunió Bollos en teoria

Després de debatre el text de la Jules Falquet “Breve Reseña de algunas teorías lésbicas”, Bollos en teoria ens trobarem el proper dissabte 11 de març a les 12h. a Caladona per tal de continuar explorant els distints relats que construeixen les històries, genealogies i teories lesbianes. Amb aquest ànim us proposem llegir tres textos per la propera reunió i posterior pica-pica: Historia sobre la presencia publica de las feministas lesbianas de Claudi Hinojosa; Hagamos-balance de Gracia Trujillo; y sobre el Lesbian Harlem (lesbianlips blog)

També hem afegit un altre text per traduir: The Lesbian Metaphor de Teresa de Lauretis (El text proposat a la passada reunió està disponible en castellà a l’altaveu de totes per a propers debats)

Bon profit i fins la propera!!!