Campanya sorgida a la trobada de Lovaina de la Xarxa de Dones de Negre, iniciada per Zene o Crnom (Dones de Negre Belgrad), per acabar amb la impunitat davant l’explotació sexual per part dels pacificadors de l’ONU (“cascos blaus”).

Dones x Dones (per la Pau), grup de Ca la Dona, s’uneix a la campanya el 1o de desembre 2014, dia dels Drets Humans, enviant carta al ministeri de defensa de Regne d’Espanya i fent difusió de la campanya. (anar a la notícia)

Accions: Escriure cartes al vostre ministre de Defensa. Fer una vigília sobre la impunitat i la Resolució 1325. Difusió de la campanya…

Dones x Dones “Acabar amb la impunitat dels Cascos Blaus” amb dades concretes (pdf)

INFORMACIÓ SOBRE ELS ANTECEDENTS

Des de 1995 hi ha hagut repetides denúncies contra els pacificadors de l’ONU (cascos blaus) per haver violat i explotat sexualment dones i nenes en països en els quals se suposa que l’ONU està per protegir als i civils.

Els primers casos es van denunciar a Bòsnia i Hercegovina des de 1995 ia la República Democràtica del Congo des de 1999. Per 2012, havia notícies d’explotació sexual en 10 missions de pacificació de l’ONU. Molt poques d’aquestes informacions van ser investigades de manera apropiada; moltes es van tapar. Fins i tot quan van ser soldats a títol individual els que van ser investigats, s’inclinaven més a enviar de tornada a casa que a perseguir-los.

A l’octubre de 2000, l’ONU va aprovar la Resolució 1325 sobre Dones, Pau i Seguretat. Un dels objectius era protegir les dones i les nenes durant i després de la guerra, reconèixer els drets de les dones i identificar els crims amb especificitat de gènere que elles afrontaven durant i després de la guerra, incloent el protegir les dones i les nenes de la violació i altres formes d’abús sexual, i acabar amb la impunitat d’aquests crims.

La Resolució 1325 se centra en: (1) la participació de les dones en els processos de pau i en la presa de decisions sobre la pau; (2) la incorporació del gènere en els processos i entrenar a les “missions de pau” a la perspectiva de gènere; (3) la protecció de les dones en els conflictes armats i en les situacions de post-conflicte; (3) la incorporació de la perspectiva de gènere en els informes de l’ONU i en els mecanismes usats en la implementació dels acords de pau.

No obstant això, la implementació de la Resolució 1325 està lluny d’assolir les expectatives de les organitzacions de dones que van treballar tan dur per aconseguir que l’ONU la adoptés. El problema no és només el fracàs dels estats membres de l’ONU a aplicar la Resolució 1325, sinó el propi caràcter militar de la resolució. Militaritza les peticions feministes per la igualtat:

prioritza el reclutament de les dones en l’exèrcit i en el sector de la seguretat, situa el poder militar al capdavant de la seguretat humana, i considera la guerra i els conflictes militars com un estat inevitable, natural i durador.

A més, com la Resolució 1325 s’ha aplicat principalment en països del sud i “estats de transició” en post-conflicte, les dones en aquests països poden viure-la com colonial i hegemònica.

Malgrat la Resolució 1325, tot i la política de “tolerància zero” de l’ONU, els seus grups d’experts, les seves resolucions posteriors, les “Directrius per a pacificadors” i punts principals de gènere per donar suport a les víctimes, les dones i les nenes en zones de conflicte o postconflicte encara pateixen violacions, assalts sexuals, tràfic o explotació sexual d’alguna manera a mans de la gent que en teoria s’ha posat allà per protegir: els pacificadors de l’ONU.

El principal problema de la persecució i càstig dels pacificadors és que tot el personal de l’ONU, contractistes i membres de les missions de pau de l’ONU, gaudeixen d’immunitat enfront de l’acusació legal.

Malgrat que aquesta immunitat pot ser -i ha estat – aixecada, molt pocs pacificadors, responsables d’explotació sexual, han estat jutjats i acusats; en alguns casos, només hi haurà una investigació disciplinària interna, i en alguns casos no es prendrà cap mesura.

El 2007 l’OTAN va acordar que els seus membres havien d’adoptar plans d’acció nacional per implementar la 1325, incloent que es donés formació sobre l’estatus de les dones en les guerres i la situació de post-conflicte, els drets humans i la legislació internacional, la prevenció de la violència sexual i el tràfic, i bona conducta.

Envia una carta al teu Ministeri de Defensa, i fes-los saber que Dones de Negre està fent campanya per acabar amb la immunitat enfront de l’acusació per violació i explotació sexual per als pacificadors de l’ONU.

Aquí hi ha alguns suggeriments de preguntes que podríeu fer:

• Què ha fet el govern per implementar la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de l’ONU?

• [Si vius en un país de l’OTAN, pregunteu-los què han fet des de 2007 per implementar la decisió de l’OTAN sobre la 1325]

• Quina formació reben les tropes sobre la seva responsabilitat en protegir, i prevenir la violència sexual contra les dones i les nenes?

• Com recull el codi de conducta la possible explotació sexual per part dels soldats en missions de pau de l’ONU?

• Quantes tropes del país estan actualment participant en missions de pau de l’ONU i en quins països?

• Des de 2000 Quants soldats han estat denunciat com a sospitosos de violació o altres formes de violència sexual i explotació?

• Quantes d’aquestes denúncies han donat lloc a una investigació criminal?

• Quants han estat acusats? Quin va ser el resultat?

• Si no van ser investigats, hi va haver alguna investigació disciplinària interna i quines van ser les conclusions?

• Quina és la posició del govern sobre la immunitat a l’acusació dels pacificadors de l’ONU, que acaba donant lloc a la impunitat – per a la majoria dels pacificadors sospitosos d’explotació sexual de dones i nenes que se suposa que havien de protegir?

Altres punts que podríeu afegir:

• El vostre govern, d’acord amb la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de l’ONU i altres resolucions de l’ONU, hauria de fer que tots els pacificadors de l’ONU i personal civil respongui per qualsevol forma d’explotació sexual en situacions amb conflicte o post conflicte.

• La immunitat de l’ONU hauria de ser eliminada per a personal civil i militar internacional embolicat en qualsevol tipus de violència de gènere, especialment el tràfic d’éssers humans i l’abús sexual de dones i infants.

• On hi ha una evidència raonable d’explotació sexual, les autoritats no haurien d’aplicar cap clàusula d’immunitat sinó obrir immediatament una investigació criminal, amb vista a una acusació en un judici just i transparent;

• S’hauria de donar formació als pacificadors en els estàndards de l’ONU / regulacions de l’OTAN que prohibeixen l’explotació sexual i l’abús, incloent totes les formes de violència sexual, i el seu deure, sota la UN SC 1325, d’assegurar la protecció de i respecte pels drets humans de les dones i nenes, i establertes en la UN SC 1325.

• Assegurar la participació de les dones en tots els nivells dels processos de manteniment de la pau i en les societats en post-conflicte.

• PAREU L’EXPLOTACIÓ SEXUAL DELS PACIFICADORS

• ACABEM AMB LA IMMUNITAT / IMPUNITAT DELS CASCOS BLAUS

• ATUREM LA VIOLACIÓ I VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES DE LES FORCES DE MANTENIMENT DE LA PAU

dxdexemple de carta enviada, en aquest cas, la nostra: carta dones x dones (pdf)

donesxdones@gmail.com

Barcelona 10 de desembre de 2014