Des de Novembre Feminista donem tot el nostre suport a Juana Rivas, els seus fills i filles, a la família i a les professionals que l’han acompanyada en el periple emocional i judicial per protegir els seus fills i filles d’un maltractador amb sentència ferma. Juana Rivas i totes les dones que pateixen violència masclista, suporten també una violència institucional perquè les institucions i el seus governs no tenen voluntat política per protegir a les dones i els seus fills i filles d’un masclisme que mata.

Diverses legislacions, inclosa la internacional, defineixen la violència masclista com la discriminació i la desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i insta als governs a eliminar, prevenir i protegir de la violència patriarcal. La violència masclista és la principal causa de mort violenta perpetrada per parelles o ex parelles al món. A la Unió europea 62 milions de dones han patit en algun moment de la seva vida una agressió sexual o física per part d’un home. A l’estat espanyol des de l’any 2003 al 2017 han assassinat a 900 dones, i per tant nombrosos menors orfes, així com 87 menors assassinats pels seus pares o parelles sentimentals de la mare. On està l’estat protector?

L´any 2016 l’ONU va sentenciar a l’estat espanyol a reparar i indemnitzar a Àngela González Carreño pel desemparament patit per ella i la seva filla i per la negligència de la justícia espanyola, que no va fer cas i va desatendre les 51 denúncies que la mare va interposar, i on avisava del perill que suposava que la seva filla estigués amb el pare, i que aquest va assassinar. Va recomanar obrir una investigació per les errades en la protecció de l’Àngela i la seva filla i a prendre les mesures adients perquè els antecedents de violència masclista anul·lin els drets de custodia i visita dels pares, fent prevaldre l’interès i protecció dels menors.

El Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència vers les dones (Conveni d’Istanbul) va entrar en vigor l’1 d’agost de 2014, ratificat entre d’altres per diferents països europeus, entre ells Espanya i Itàlia, és un instrument de caràcter vinculant, insta als estats membres a reconèixer la violència masclista com una violació dels drets humans i considera als estats que no responguin d’una manera adient com a responsables. A l’article 31 preveu que “Les parts han de prendre les mesures legislatives o altres necessàries perquè el exercici de cap dret de visita o custòdia posi en perill els drets i la seguretat de la víctima i dels menors”.

El Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere, presentat el passat mes de juliol, recalca garantir la protecció de les víctimes i la suspensió o atribució del règim de visites, guarda i/o custòdia dels  agressors condemnats.

La normativa patriarcal és biologicista, es decanta per la paternitat biològica, dóna més dret al pare, que a la mare o als menors. Els agressors creen violència, temor, patiment en la vida de les dones i dels infants. El sistema judicial preserva el dret patern i desconfia de les paraules de les dones, sempre sospitoses de mentir i d’intentar perjudicar els pares: la perversitat de les dones, víctimes, incapaces i infantilitzades pel Dret. Ser pare no hauria d’ésser un tòtem sagrat, ser pare significa tenir cura, mantenir, protegir, donar autoestima, no fer mal, educar. Quin d’aquests valors fonamentals en el creixement i desenvolupament emocional i cognitiu d’una o un menor proporciona un pare maltractador.

Legislació, protocols, recomanacions…Tenim prou normativa perquè els organismes judicials i polítics donin una resposta adient i curosa a la protecció que Juana Rivas necessita per ella i els seus fills i filles. Alguns mitjans de comunicació han volgut justificar la inacció judicial i política per les diferents jurisdiccions entre Espanya i Itàlia, però la realitat és que mitjans de comunicació, institucions i governs, consideren la violència contra les dones un problema íntim, domèstic, de la quotidianitat, és a dir normalitzat i sense rellevància.

La manca de voluntat política per reconèixer que la violència contra les dones és un dels principals problemes socials que patim les dones i els seus fills i filles a mans dels homes. Les dones portem segles de desigualtat, discriminacions i violència, la patim en les relacions afectives, en la societat, en el món laboral i la patim per part de les institucions i els seus governs que són incapaços de representar-nos quan es neguen el dret a la vida o a la seguretat.

 

EXIGIM UNES INSTITUCIONS QUE GARENTEIXIN ELS NOSTRES DRETS!!

PROU  VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL!!

NO HI HA VICTIMES DE PRIMERA O DE SEGONA!!

PROU IMPUNITAT!!

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!!

 

Novembre Feminista

Compartir:
  • Print
  • Facebook
  • email
  • Meneame
  • Netvibes
  • PDF
  • Reddit
  • RSS
  • Twitter
  • LinkedIn